Al web del Casal Català de la Badia de San Francisco i el Nord de Califòrnia escric, no tan sovint com voldria, sobre llibres. Recomanacions tant per als catalans que vivim aquí i estem en diferents fases d’adoptar una nova cultura, com per als americans que volen conèixer la literatura i la cultura catalanes. La publicació d’avui, però, ara que gairebé portem un any engabiats i que es presenta la possibilitat d’haver de tornar a celebrar Sant Jordi cadascú a casa seva, ha pres un petit gir.

Els intercanvis de llibres que fem la comunitat catalano-americana d’aquí cada Sant Jordi sempre ha estat una manera d’allargar la vida als llibres que corren per casa i que ja hem llegit. Compartir llibres en català quan vius fora del país és un gest molt més potent, de ramificacions molt més extenses que quan vius a Catalunya i els deixes als amics. Sense voler-ne treure el mèrit, el fet és que vivint fora l’accés a la literatura en català és limitat i, per tant, poder-ne aconseguir exemplars és molt més valorat.

Fins fa poc, els lectors que volíem llegir en català teníem un parell d’opcions a l’hora d’aconseguir les últimes novetats literàries de Catalunya. Una era omplir la maleta de llibres, literalment, quan tornàvem a Catalunya als estius o per Nadal. L’altra era comprar a través d’alguna web internacional que t’ho porta tot a casa, literatura inclosa. Enguany, però, la situació ha millorat, i molt! Fa gairebé quatre mesos La impossible ja començava enviar als Estats Units a través de la seva pàgina web: llibres.cat.

Amb els preus locals de Catalunya, un Mecanoscrit del segon origen, per exemple, val 10,95 euros i no $17,97 com veig que surt a través de l’empresa que fins ara monopolitzava el món de l’enviament de llibres intercontinental. Cert, La impossible no ens envia els llibres “gratuïtament”. Llur tarifa plana de menys de 30 euros ens permet afegir tants llibres com vulguem a la cistella per un únic preu de transport. També pels voltants de Nadal vam descobrir Edicions del Pirata, a qui vam comprar un lot infantil també per un únic preu d’enviament. En menys d’una setmana teníem els llibres a casa. De fet van ser Edicions del Pirata els que em van comentar la idea de fer comandes conjuntes amb altres famílies. Com que el preu de transport és únic, tant és si compres un llibre com trenta. Això, pels que vivim a prop en aquest racó de món, no és una mala opció.

“És realment un goig poder obtenir llibres en la nostra llengua sense haver d’esperar mesos ni haver de pagar sobrepès a l’aeroport”

I per si això fos poc, tot just fa quinze dies, Ona Llibres anunciava també que enviaven comandes als Estats Units. Amb ells encara no hi he entrat en contacte, però tot és qüestió de temps. És realment un goig poder obtenir llibres en la nostra llengua sense haver d’esperar mesos ni haver de pagar sobrepès a l’aeroport. Ara, amb aquestes llibreries al nostre abast només és qüestió de saber triar els llibres que volem llegir.

Des de la distància costa conèixer les últimes novetats, o les reedicions o, pels que tenim fills, descobrir què es llegeix en català a certes edats… Jo he descobert recentment el món meravellós d’Instagram. Reticent com sóc de les noves tecnologies, al cap i a la fi sóc del segle passat, em costa pujar al vagó de les xarxes socials. En el cas de l’Instagram però, he descobert una eina que m’ha obert tot un nou món literari i que em permet perdre’m en un univers majoritàriament de ficció. Des d’autors catalans que desconeixia, obres que no tenia ni idea que existissin, a noves editorials disposades a portar-nos literatura de més enllà. També he descobert una comunitat que ens apropa el món literari actual en català. S’etiqueten El reducte català i gràcies a ells tinc una llista pendent d’obres que no sé si podré conquerir mai. A menys que em quedin 134 anys de vida…

Pels que vivim a la Badia de San Francisco el Sant Jordi d’enguany no sembla que ens porti gaires canvis al de l’any passat. O potser sí. Amb les escoles que tot just hauran reobert -toquem ferro- després de 12 mesos tancades, potser sí que ens podrem reunir. Sigui com sigui, aquest 23 d’abril a part de l’intercanvi tradicional que fem podem gaudir també de la il·lusió que significa aconseguir llibres nous en una llibreria de barri.

Aïda Garcia Pons viu a Califòrnia (EUA), és traductora literària, correctora i professora de llengües

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram