Portem dues setmanes amb Igualada i altres tres poblacions de l’Anoia confinades a resultes d’una decisió per part d’un Govern que porta el mateix temps demanant el tancament perimetral del país primer i després el confinament total de la població. Una necessària i urgent actuació per evitar la propagació de la pandèmia que el gabinet Sánchez es resisteix a adoptar amb tot un seguit d’arguments capciosos i excuses de mal pagador, malgrat l’horrorós augment de morts i hospitalitzats. I calcem-nos.

A milers de quilòmetres d’aquí, hi ha governs sub-estatals que no només van pensar intel·ligentment com el nostre, sinó que han pogut prendre les decisions oportunes sense que l’administració estatal els hi hagi posat pals a les rodes com, malauradament, és el nostre cas a data d’avui.

Parlo, per coneixement directe, del govern del territori Guna (Kuna en l’antiga grafia) situat al sud de Panamà, a tocar de Colòmbia; país on també viuen comunitats d’aquest poble americà. El seu govern, El Congrés General Guna o Onmaggeddummad Sunmaggaled, va decidir el passat dia 11, davant la primera mort per COVID19 en territori panameny, la suspensió de totes les activitats turístiques al seu territori per tal d’evitar contagis externs, i el 20 de març, el tancament total de la regió, a excepció del transport de mercaderies.

I com estan? Doncs quan estic escrivint aquest article continuen sumant la mateixa xifra de contagis que fa dues setmanes: zero, cap ni una. I espero que continuï així. L’encert del tancament ha estat una decisió estratègicament encertada: estem parlant d’un poble que viu en petites illes, densament poblades, a tocar de la costa atlàntica de l’istme. En una d’elles vaig tenir l’oportunitat de conèixer estretament el funcionament de la seva organització social i institucional, encapçalada per la seva sapin dummad o alcaldessa Aleyda Benítez. Han fet molt ben fet.

Mentre, al seu voltant, els governs panameny i colombià, amb unes xifres de contagiats que tot just sumen uns centenars i amb una suma de morts abismalment per sota de les esgarrifoses xifres espanyoles -3 i 6 respectivament- han acordat mesures contundents de confinament de la població i fins i tot de toc de queda.

Cert és que el poble guna gaudeix d’un ordenament jurídic que li atorga àmplies prerrogatives sobre el seu territori, cosa que els situa en un estadi molt diferent a la gran majoria de pobles indígenes del continent. Tan cert és això, com que les decisions del Congrés General Guna en un tema tan greu com aquest, no han estat qüestionades, ni les seves competències intervingudes pel govern panameny sota l’excusa de cap coordinació centralitzada davant la pandèmia.

En aquests dies, hi ha comparacions que més que fer mal, provoquen dolor. I indignació.
I dit això, ens en sortirem. Segur.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica