Diumenge passat, 26 d’abril de 2020, vam commemorar el Dia de la Catalunya Exterior, un dia per a recordar als milers de catalans que vivim en diferents parts del món. Però més enllà de les bones paraules i el reconeixement, la data també ha de ser un recordatori dels problemes que enfrontem els catalans a l’exterior. Una data per a repensar com ens relacionem els més de 330 mil catalans que vivim en altres països amb les nostres institucions.
Sí, nosaltres també som Catalunya. I no perquè la Generalitat o el Conseller d’Acció Exterior ens reconeix, sinó perquè així ho estableix l’Estatut d’Autonomia a l’article 7.2; són catalans els “residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania”.
Som catalans però qualsevol que visqui o hagi viscut a l’exterior sap que som els grans absents al debat públic de Catalunya. El problema de les pensions, l’aprenentatge del català per als nostres fills i filles, el dret al retorn o el vot pregat i la circumscripció exterior són demandes que no són noves però que no obstant això anys rere any i conseller rere conseller queden en promeses, en reconeixement al treball que fan les diferents comunitats però en res concret.
I mentrestant, veiem com any rere any som més els residents en l’exterior, veiem com la precarietat, l’atur i la desigualtat al nostre país genera que milers de joves i no tan joves vegin en la migració com l’única sortida. Si mirem les dades l’any 2010 érem 140 mil, al 2020 ja som més de 330 mil. Un drama que no només afecta les persones que han de marxar i a les seves famílies, sinó també al mateix país amb la pèrdua de talent davant la impossibilitat de desenvolupar una vida digna a Catalunya.
És real que l’actual marc autonòmic limita les competències de la Generalitat. No obstant això, una part molt important de les competències relacionades amb els catalans en l’exterior són pròpies i any rere any veiem com no s’avança. Respectar i valorar el paper de les comunitats catalanes en l’exterior és sobretot garantir els seus drets. Davant l’emergència de la Covid-19, encara més.
Héctor Pujols, resideix a Santiago de Xile i és integrant de la Comissió del Retorn Digne
