En pocs dies celebrarem el Dia de la Independència dels Estats Units d’Amèrica. Una independència que va comptar amb el suport de potències estrangeres al Regne Unit, com França o Espanya, i que va donar pas a la creació de la primera gran democràcia del món. Una primera democràcia real, i contemporània, que va anar ampliant, a cop de patiments i lluites, el dret de sufragi, i les llibertats i drets civils.
El Consolat dels Estats Units a Barcelona, establert el 29 de desembre de 1797, va ser el tercer a Europa. El 1895 va accedir al rang de Consolat General. I durant els anys de la Guerra Civil, també va ser seu de l’Ambaixada acreditada davant la República.
Les relacions entre Catalunya, els catalans i catalanes, i els Estats Units, van molt més enllà de les relacions oficials. Relacions que fa més de dos segles que es desenvolupen de manera ininterrompuda. Cal, però dur-les a terme amb intel·ligència, sense pressions, tot respectant la realitat del que és la primera potència mundial. Independentment de qui en sigui el President.
Els interessos són molts: des de les empreses que o bé hi estan instal·lades o bé en comercien; les exportacions i importacions; la cultura; els i les estudiants, etc. Encara moltes persones de tot el món, també d’aquí, se senten atretes pel somni americà. Quants artistes no hi han trobat sortida? Quants professionals?
La influència en la nostra cultura i en el nostre present polític i social són ben presents: per exemple, una de les deus de la Nova Cançó va ser-ne el folk, i, també, el rock and roll. La contracultura. Quants dels i les nostres escriptores no s’han sentit atretes pel realisme brut, per exemple?
Els miralls de Dylan. Magnífic recull inspirador. Quantes dècades fa que els temps estan canviant? Cal rellegir els poemes per tal de conèixer la seva actualitat, des de tots els punts de vista. Sovint hom diu que els americans són els dolents de la pel·lícula. Cal no confondre les polítiques de les diferents administracions amb altres coses. És evident que determinades polítiques són ben negatives per a tot el planeta: la deriva populista, el negacionisme del canvi climàtic, les polítiques antiimmigratòries, etc. Per no parlar, òbviament, de l’Operació Còndor, entre d’altres.
Però qui pot negar la influència del moviment dels drets civils en la lluita per la democràcia a Catalunya? I l’admiració mútua en la lluita per la llibertat durant la República. O bé el públic que admirava, i admira, Pau Casals o Tete Montoliu. Ara s’apropa el 4 de juliol. En general, quina és l’aproximació de Catalunya als Estats Units? En traiem prou profit, de tots els catalans i catalanes que són allà?
Per tal de tenir influència cal intel·ligència. Cal aprofitar els i les professionals, els i les artistes, les empreses, les editorials, per tal de fer més present la influència de Catalunya als EUA. Caldria una presència en les plataformes televisives, un canal de televisió en anglès. Per exemple. I aprofitar la marca Barcelona. Avui és el millor actiu que tenim. Actuacions coordinades amb la capital, amb l’equip de futbol, etc. Imprescindibles si volem ser-hi presents.
Aquest 4 de Juliol cal recordar el naixement de la democràcia més antiga del nostre món. I la seva influència. Només reconeixent-la podrem fer actuacions eficaces i amb ressò. Lluny de l’agitació i propaganda. Això ens porta a l’aïllament. I no podem sobreviure com a societat sense aliats. I la societat, la cultura, l’economia, la política, etc., nordamericanes n’han de ser unes de fonamentals.
Jesús Maestro és expert en relacions i cooperació internacionals, i seguretat
