La cançó del grup Ginestà Estimar-te com la terra és un clam de tendresa cap a la terra ple de reivindicació que ens apropa a un sentiment col·lectiu que és l’amor. És aquest amor, en totes les seves formes, el que transmet aquest missatge que ens arriba a l’ànima. Però en quina llengua ho fas? Quina és la llengua que utilitzes en el teu dia a dia? Com fas ús d’aquesta llengua?

El català és una llengua molt antiga que ha passat per moltes etapes i moltes circumstàncies socials. Una llengua que ve de la lluita i que ha de ser sinònim d’estima per part de tots els que la utilitzem en el nostre dia a dia. També dels que no en fan ús però que l’estan aprenent, i fins i tot d’aquells que no l’han après però que l’entenen, perquè una llengua per ser útil i mantenir-se en el temps ha de ser socialment viva.

Això implica comunicar-nos en català amb els nostres veïns i veïnes, però també facilitar l’aprenentatge dels que per moltes raons no l’han pogut aprendre des del principi. Perquè sovint es pot pensar que hi ha veïns i veïnes que no tenim el català com a llengua materna i que no la volem aprendre, però, si ens canvieu la llengua pel nostre aspecte, no ens en facilitareu l’aprenentatge i no aconseguirem que la situació canviï.

Entitats com Plataforma per la Llengua, entre d’altres, lluiten dia a dia pels drets de la llengua en la política, en les empreses i en l’àmbit judicial. Però és un deure col·lectiu que el català sigui una llengua socialment viva i amable per a tothom. Relacionar-nos en català, ser voluntaris en entitats per practicar el català o ensenyar la llengua a la veïna són eines bàsiques que poden ajudar a mantenir la nostra llengua.

Estimar en català, tot i sonar molt poètic, és una eina súper potent i imprescindible d’inclusió per a aquelles persones que hem arribat al nostre país. Els Països Catalans són sinònim de multiculturalitat i podem dir ben alt que som terra d’intercanvi social i cultural. El present i el futur de la nostra llengua depèn, en una part molt important, dels i les que hem triat aquesta terra per construir el nostre futur. Perquè som la terra de “l’arròs” (paraula d’origen àrab), dels “xavals” (paraula d’origen caló-gitano), del “balcó” (mot d’origen italià) i del “folklore” (d’origen anglès). Totes elles, paraules que enriqueixen la nostra llengua i la nostra història, exemples de com la nostra és una llengua d’inclusió que genera riquesa cultural.

Com a poble, tenim la gran responsabilitat d’ensenyar i fer accessible la nostra llengua a aquelles persones que no la tenen (o no la tenim) com a llengua materna. Sobretot, hem de saber estimar i valorar la multiculturalitat que hi ha a casa nostra i, al mateix temps, aprendre de les altres cultures i llengües, ja que aquest fet és un fidel reflex de la realitat dels Països Catalans i del seu futur: una terra que estima a tothom, vingui d’on vingui, una terra que ensenya i aprèn. En definitiva, una terra que està permanentment amb els braços oberts. I tu, ho fas en català?

per Apri Singh, Daniela Estefania Gil, Jossef Koumia, Lisbeth Murga, Omar Noumri i Zainab Tamara