Tradicionalment les relacions internacionals han estat considerades un tema d’incidència menor en els debats socials. Del meu pas per la política recordo que, quan arribaven les eleccions, els esforços es concentraven en les qüestions internes. Per això, en els referèndums sobre temes internacionals, sovint el resultat depèn més de l’estat d’ànim de la població, de la percepció que es té del govern, que dels efectes que pot tenir el tema sotmès a consulta. A més, el populisme recull grans fruits explotant les pors i malestars, mentint. El Brèxit n’és un exemple clar i recent, però ni molt menys l’únic.
Avui, al menys quatre circumstàncies han fet canviar la percepció de la incidència de les relacions internacionals en les nostres vides. Avui no és exòtic escoltar un debat sobre armament o sobre aranzels entre grups d’amics o companys de feina. En primer lloc, la guerra ha reaparegut en les nostres fronteres.
Amb tota la cruesa, amb les morts de civils, incloses criatures i gent gran. Amb la destrucció indiscriminada i ignorant les mínimes lleis que àdhuc en temps de guerra existeixen. Veiem la guerra com una amenaça real i propera. I tenim raó, perquè és una agressió territorial, però també un atac als nostres valors i al sistema democràtic.
“Avui l’impacte de la política internacional en les nostres vides és continuat. El debat surt dels cercles especialitzats. És bàsic informar i formar sobre la cultura de la negociació i el respecte al dret internacional”
A continuació, els reptes globals. El canvi climàtic o les migracions, entre molts altres. Són globals i compartits, però són també locals: afecten la vida del municipi i generen debats que sovint ens porten al populisme. El que es queixa de la calor o de les pluges torrencials sap que només l’acció concertada internacional les pot mitigar o resoldre.
En tercer lloc, els grans acords comercials i econòmics. El president Trump ha posat de moda els aranzels, abans limitats als agents de duanes. Sempre les duanes han estat una arma política major, però avui tots ens adonem que fan pujar els preus, destrueixen llocs de treball i els traslladen a altres països.
Finalment, el concepte d’Occident es dilueix. L’aliança Europa‐Estats Units, amb alguns estats més, tenim la sensació que ha perdut cohesió i solidesa. Per tant, la gent entén que cal gastar més en defensa, el que fa uns anys era impensable.
Tot això ens aboca al fracàs o a la irrellevància? No, ens situa davant el repte de creure en nosaltres, de confiar en el futur del projecte europeu. Per això cal debat, cal informació veraç, cal formació.
Tornant a Catalunya, ens calen professionals que avaluïn aquests factors i ens ajudin a donar respostes basades en la negociació, la diplomàcia i el respecte a les normes internacionals. I desmuntin els propòsits autàrquics o aïllacionistes.
Joaquim Llimona és el director del CEI International Affairs
Article publicat en la revista en paper Exterior
Joaquim Llimona: “Qui triï la carrera de diplomàtic per diners, s’equivoca. És vocacional”
