Amb la primavera han arribat molt bones notícies sobre la Catalunya exterior. La més recent i impactant, la tria d’Anna Navarro per formar tàndem amb el president Puigdemont i encapçalar així la llista de Junts a les eleccions del pròxim 12 de maig al Parlament de Catalunya. Reconeguda arreu del món per institucions i mitjans especialitzats, i dona, a més a més, la qual cosa té més valor encara en aquest món nostre d’avui de sostres de vidre, Navarro és d’aquells actius de la Catalunya exterior que el país necessita per liderar el que sigui. Entre els premis rebuts per la flamant candidata: el Silicon Valley Woman of Influence (2018), el Top Woman in Technology d’Analytics Insight (2020) i el Top Business Woman de CIO Look (2021). I tot i que a casa sempre es fan esperar, destaquen distincions més recents, com la Creu de Sant Jordi o el premi Josep Maria Batista i Roca, que d’aquí a uns dies li concedirà l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.
L’elecció per part del president Puigdemont és tota una declaració d’intencions. Brillant, dona amb empenta i talent demostrats, empresària de currículum impressionant i projecció internacional… El seu és un perfil que queda lluny de les persones “de partit” i recorregut més aviat mediocre o inexistent al sector privat que massa sovint omplen les llistes a cops de colze tot fent carrera política i saltant de càrrec en càrrec, sigui quin sigui l’àmbit, sense criteri. L’altra novetat és que ella serà, de facto, la principal candidata per campanya durant les pròximes setmanes, tenint en compte l’exili del cap de cartell, tot i que els tòtems de partit sens dubte l’acompanyaran i la guiaran.
“Reconeguda arreu del món per institucions i mitjans especialitzats, i dona, Anna Navarro és d’aquells actius de la Catalunya exterior que el país necessita per liderar el que sigui”
Tant de bo no quedi ofegada per les batalles internes. No sembla que a les portes de la campanya electoral sigui una bona estratègia que Junts acabi de presentar una querella per injúries a l’advocada i les psicòlogues per l’informe que els va encarregar l’Oficina d’Igualtat del Parlament de Catalunya on van descartar l’assetjament per part del partit denunciat per la seva diputada Cristina Casol. Un cas absurd perquè, sense “animus injuriandi” de les querellades ni dret a l’honor per a organitzacions finançades amb recursos públics com són els partits polítics, una querella per injúries no té ni cap ni peus i fa més aviat riure a qualsevol estudiant de Dret. La vida als partits és força més complicada que a les empreses. Tant de bo sàpiga posar-hi ordre amb el seu savoir-faire i experiència, i pugui fer bona feina per al país els pròxims anys ara que la política nacional pot aprofitar el seu talent.
Un altre fitxatge estrella que ens ha sorprès aquesta Setmana Santa és el de Tomàs Molina, que fa el salt de Catalunya cap a l’exterior, cap a la política europea. El meteoròleg de capçalera per a desenes de milers de famílies a Catalunya, amb tota una vida fent-nos de prescriptor del temps i el medi ambient, acompanyarà Diana Riba a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya a Brussel·les i Estrasburg. La seva expertesa i els seus dots comunicatius el converteixen indubtablement en una veu autoritzada i ben escoltada per tres generacions a les llars del país.
Aquest jovent d’avui en dia, que sovint no veu la importància de votar a les europees, però que viu amb preocupació l’emergència climàtica i les seves conseqüències, té ara ja un candidat per qui aquesta és la prioritat. Al capdavall, és a les institucions europees on es decideixen aquestes qüestions per a tots els Estats membre. No tothom està fet per deixar una feina fixa i el reconeixement al cim de la professió de meteoròleg i comunicador en prime time a TV3 per una vida a l’ombra de Brussel·les i poc valorada. Aquest canvi abismal per dur a terme uns ideals i per posar el granet de sorra a la societat de les noves generacions és més que lloable. I tant de bo tingui els mateixos èxits i encerts que l’Anna Navarro en aquesta nova etapa.
“El canvi abismal de Tomàs Molina per dur a terme uns ideals i per posar el granet de sorra a la societat de les noves generacions és més que lloable”
Un tercer nom de currículum impressionant de la Catalunya exterior que destaca aquesta primavera és el de la professora Anna Fontcuberta i Morral. No arriba als cinquanta anys i ja ha estat elegida nova presidenta de la prestigiosa Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). Física, com Tomàs Molina, però també professora d’enginyeria i ciències de materials, investigadora reconeguda en nanotecnologies sostenibles i per la seva tasca al laboratori de semiconductors de referència en l’àmbit mundial, després de 8 anys a la Fundació Nacional de Ciències de Suïssa, en va fer públic l’anunci ni més ni menys que el govern de la Confederació Helvètica. La catalano-suïssa esdevé així la primera dona que presideix l’EPFL, creada el 1855 i una de les principals universitats tecnològiques del món juntament amb el MIT nord-americà.
I un darrer protagonista primaveral per destacar és el nord-català Julien, una de les estrelles d’aquesta temporada d’Eufòria. Ve de Perpinyà i des del primer minut va seduir el públic de TV3 amb el seu estil, el seu encant i el seu accent. Els qui el coneixíem d’abans com a Julio Leone per les seves col·laboracions a France Bleu Roussillon i les seves actuacions com a cantant, el podem gaudir ara ja a través de la plataforma 3Cat cada divendres. Ja tocava que hi hagués presència nord-catalana al gran èxit de la televisió catalana, després de veure-hi passar dotzenes de concursants amb arrels d’arreu del territori català i més enllà (Dinamarca, Camerun, Cuba, Armènia, 3 del Brasil…). Llàstima del tracte rebut.
Per celebrar el primer concursant de Catalunya Nord al Eufòria, algú va tenir la gran idea de fer-lo cantar en francès ja a la primera cançó i presentadors, jurat i coaches no es cansen d’anar-li fent bromes en francès. És igual de ridícul que si es fessin brometes en castellà a la resta de concursants, com a habitants que són de l’Estat espanyol. O igual de ridícul com l’equip del Matí de Catalunya Ràdio mofant-se de la manera de parlar de la periodista Laura Bertran, flamant nova delegada dels mitjans públics a Catalunya Nord que té la dura tasca de reconstruir el pont i despertar interès per TV3 a l’extrem nord de les terres catalanes. L’equip Ustrell en deu dir “humor”, d’aquest estil cunyat i pixapí de donar la benvinguda a una nova companya. Però ja se sap, per sort o per desgràcia, només té vergonya aliena qui no té la mirada centralista de l’àrea metropolitana.
“Ja tocava que hi hagués presència nord-catalana al gran èxit de la televisió catalana, després de veure-hi passar dotzenes de concursants amb arrels d’arreu del territori català i més enllà”
En tot cas, el fenomen Julien ha coincidit amb la reobertura de la Delegació de TV3 a Perpinyà i aquesta és una doble bona notícia per al país. N’esperem una tercera: la interpretació de la primera cançó de cantautor o lletrista de Catalunya Nord. És curiós que, entre tantes i tantes cançons en anglès, portuguès, castellà, italià i fins i tot en japonès, no hagin pensat de triar-ne alguna entre el repertori nord-català (Tant com me quedarà amb lletra preciosa del poeta Joan Cayrol musicada pel cantautor Jordi Barre, l’havanera Jo voldria ser vent de l’Agram…,). Ja tocaria. Al capdavall, l’objectiu d’Eufòria no era justament normalitzar el català i difondre arreu la música i els continguts audiovisuals en la nostra llengua? Segur que la primavera ens porta més bones notícies.
Mireia Domènech és periodista i comunicadora internacional i cultural
Catalanes i europees: doble cita electoral exterior
