Sí la cultura és una de les grans ambaixadores d’un país, el vi és un element doblement estratègic: de cara enfora és un producte comercial de gran valor afegit per al nostre sector primari que, a l’hora, transmet tot un seguit de valors: territori i paisatge, història… cultura d’un país. Tant d’àmbits molt directament vinculats al vi com ho seria la gastronomia a d’altres que encara denominem alta cultura, pensant per exemple en la literatura. I el segon element estratègic va de l’exterior cap a casa: parlem de l’enoturisme, un potentíssim atractiu per visitar molts països europeus americans -i també Austràlia- què en el cas nostre tot just té uns anys de recorregut. Som encara molt, molt lluny, del que han aconseguit territoris com la Rioja, la Toscana o la regió d’Oporto.
De fet en aquest article més que parlar de vi i cultura reivindico el concepte tan magnífic de cultura del vi. Pensem de forma ràpida en tot allò que ens aboca la imatge d’un vi de Bordeus: els Châteaux, els paisatges ordenats amb camps i vinyes cuidades com si fossin jardins, una bona cuina. O Napa Valley, la Meca de l’enoturisme mundial. Una autèntica indústria fonamentada sobre els vins que s’elaboren a la vora del Pacífic nord-americà. Però pensem-hi una mica més: nosaltres tenim patrimoni històric, paisatges, gastronomia… de gran valor, únics i singulars!!
Aquests valors que defineixen Catalunya poden tenir en els nostres grans vins i escumosos un potentíssim ambaixadors dels nostres interessos turítics i també culturals en el seu conjunt, sens dubte. Per això és clau continuar treballant en l’exitosa tasca d’exportació de vins de qualitat.
Una tasca què també s’ha realitzat cap endins, amb suports imprescindibles com els de l’INCAVI. Aquella riojitis que alguns denunciàvem fa uns anys, comença a ser cosa del passat. El consumidor o consumidora català demana cada cop més al restaurant o quan a comprar a la botiga o al supermercat vi català. I per aquí cal continuar treballant. Juntament amb la tasca descomunal de cellers històrics i d’altres de nova fornada, cal fer reconeixement de la tasca ingent de promoció i divulgació dels nostres vins d’experts com Lluís Tolosa, amb les seves magnífiques guies d’enoturisme sobre diverses DO catalanes o de Silvia Naranjo i Jordi Alcover amb les seves Guies de vins de Catalunya i autors juntament amb Jordi Abellan d’un llibre imprescindible per entendre d’on venim, on som i on podríem –hauríem?- d’anar: “Vi català: una reivindicació històrica”.
La tendència internacional en favor dels vins ecològics i biodinàmics, elaborats amb ceps autòctons, té al nostre país exemples d’èxit de tota mena. Cellers què tenen entre els seus clients alguns dels grans restaurants del món. Per posar només un cas: un petit celler, Clos Lentiscus, que des de dins del Parc Natural del Garraf viatja amunt i avall amb els escumosos elaborats per Manel Avinyó, des del sorprenent “Blanc de Noirs” de raïm sumoll a l’emocionant “Xarel·lo Xpressió” .
L’aposta per la qualitat i la singularitat dels nostres vins i escumosos té, emperò, poc a veure amb la imatge de producte espanyol barat que contamina la DO Cava. Un artefacte parit en un despatx de Madrid, que fa que al costat de grans escumosos hi trobem, amb el mateix segell, productes de molt i molt baixa qualitat, provinents alguns d’ells de vinyes situades a centenars de quilòmetres de Catalunya. No és estrany que davant d’aquesta situació n’hagin sortit cellers de referència que han creat denominacions territorials pròpies com Classic Penedès, Corpinnat o Conca del Riu Anoia.. I fins i tot d’altres que han marxat sense integrar-se a cap d’elles.
Fa pocs mesos es feia públic un informe sobre el perfils dels visitants dels nostres cellers. Algunes dades demostren l’enorme potencialitat de l’enoturisme a Catalunya: El 61% dels visitants provenien de fora del país i molts d’ells, especialment, els no-europeus -nord-americans i d’altres orígens- havien indicat que la visita no només els havia agradat, sinó que havia superat les seves expectatives. Entre d’altres recomanacions d’aquest estudi s’assenyala la conveniència de vincular l’enoturisme dins de paquets d’ofertes culturals del nostre territori (patrimoni històric…) de gran atractiu. D’aquesta manera, l’enoturisme pot ser un factor determinant per anar aconseguint una major desestacionalització de la demanda turística a Catalunya i que aquesta es desconcentri de mica en mica de la ciutat de Barcelona.
La primera edició de la Barcelona Wine Week, al febrer de l’any vinent, serà una oportunitat que no podem desaprofitar per impulsar aquesta projecció internacional de Catalunya i els seus vins, davant dels 15.000 professionals de tot el món que es preveu que hi assisteixin.
Bon estiu!
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
