Foto: Gerard Magrinyà
A principis dels anys noranta del segle passat les institucions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els ajuntaments, que fins llavors no s’havien pràcticament iniciat en les relacions institucionals transfrontereres, comencen un procés, lent, però continuat de configuració de projectes de dinamització econòmica de les zones frontereres. Prèviament, cal indicar que aquest territori que abasta les comarques de Girona i la Catalunya Nord és extraordinari en patrimoni cultural, històric i natural.
La Casa de la Generalitat a Perpinyà té una llarga trajectòria des de la seva obertura l’any 2003 i va estar concebuda per enfortir lligams, resoldre problemàtiques i apropar els dos territoris. Això passava per donar oportunitats a una terra i a una gent que des del punt de vista de l’administració havien estat obligats a ignorar-se, com s’ha dit abans. En resum, calia donar una resposta a les necessitats dels seus habitants. Així, en els darrers anys, les administracions i els agents econòmics, socials i culturals d’ambdós costats de la frontera han pres consciència d’aquesta situació i saben molt bé la importància de la cooperació transfronterera per aconseguir un desenvolupament durador i sostenible del conjunt del territori.
S’hauria, entre altres accions, de vertebrar un mercat laboral comú, millorar la xarxa de transport públic i el finançament destinat a projectes econòmics comuns
En aquest sentit, és primordial desenvolupar en el dia a dia un espai de vida, de treball i d’activitats comuns la qual cosa comporta configurar una estratègia transfronterera. De fet, en l’actualitat, hi ha una opinió majoritària entre la població que coincideix en la necessitat de crear un espai de concertació i una plataforma d’intercanvis que permetin aplegar les energies dels diferents actors de l’Espai Català Transfronterer amb el desenvolupament d’un marc de cooperació estable i facilitador; disposar dels mitjans necessaris que permetin establir una política consensuada d’ordenament del territori transfronterer que l’ajudarien, també, a tenir una millor visibilitat i ser identificat per la població local.
En concret, és necessari incrementar la cooperació transfronterera al voltant de la gestió dels fons europeus per millorar la qualitat de vida dels seus habitants i vehicular una governança comuna amb línies polítiques clares entre les administracions més properes al territori. En aquest sentit, hi ha dos grans reptes: el desenvolupament de l’anomenada Àrea Funcional de l’Espai Català Transfronterer dins el programa europeu POCTEFA (2021-2027) i la configuració d’una estructura jurídica única i comuna, aquest darrer repte ja s’havia intentat fa uns deu anys, aproximadament.
És una prioritat pels pròxims anys desenvolupar i reforçar les funcions de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Ha tingut un rol institucional i és la veu de la Generalitat a la Catalunya Nord. En tot cas, ha de jugar un paper més destacat per enfortir lligams, resoldre problemàtiques i apropar els dos territoris. S’hauria, entre altres accions, de vertebrar un mercat laboral comú, millorar la xarxa de transport públic i el finançament destinat a projectes econòmics comuns per construir un marc competitiu i pròsper.
Alfons Quera Carré és el director general de la Casa de la Generalitat a Perpinyà
