Recentment, vaig publicar un article titulat Nicht so, Frau von der Leyen on posava de manifest una cosa que és un secret ben guardat: el desastre en la implementació del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) a Espanya. Un secret ben guardat, però, que dona fe la fulminant destitució de la directora general que s’ocupava d’aquesta qüestió al Govern espanyol, o les preocupants dades sobre la més que deficient execució del MRR, posades en relleu per estudis independents, que conclouen que els fons o no arriben o arriben amb comptagotes a l’economia real, a les empreses (“Radiografia de les subvencions provinents dels fons europeus del Mecanisme de Recuperació i Resiliència d’Espanya” Esade/EY, Desembre 2022). Tot això com a resultat de l’absoluta centralització a Madrid del disseny i posada en marxa del MRR, sense consulta prèvia a les autoritats de la comunitat autònoma, que són meres executores de convocatòries centralitzades sense tenir en compte el parer dels actors econòmics ni de les institucions territorials.
Adenda al MRR, sense consulta, una vegada més.
Ja el 29 de desembre passat, el Lehendakari Urkullu va demanar per carta a la vicepresidenta del Govern espanyol una reunió tècnica, per consensuar una addenda al Pla espanyol de Recuperació i Resiliència, que havia de ser remesa abans d’acabar l’any 2022 a Brussel·les. El govern d’Euskadi volia que aquesta addenda reflectís reformes i inversions a finançar amb càrrec als préstecs Next Generation i determinades aportacions al reglament del programa RepowerEU. El govern d’Euskadi, segons s’ha publicat, estava molt disgustat per com s’havia gestionat l’elaboració de l’Addenda, perquè segons sembla se’ls hauria assegurat als representants bascos que s’aprofitaria aquesta ocasió per fer efectiva una cogovernança real. Segons recollien els diaris del Grupo Noticias d’Euskadi, el Lehendakari manifestava a la seva carta la seva decepció pel fet que “l’oportunitat per a la cogovernança reial s’havia vist seriosament trencada”.
“Aquesta fase de promeses incomplertes que ens han portat a ser uns dels perjudicats per la nefasta gestió dels Fons Next Generation del Govern espanyol. És hora d’actuar”
El que estava reclamant el Lehendakari és el mateix que des del Govern de la Generalitat, a través de la Delegació del Govern davant la UE que he tingut l’honor de dirigir fins a l’octubre del 2022, s’ha reclamat, liderant, a més, una xarxa de 33 regions europees que hem exigit la participació en el MRR, tant en el disseny com en la seva implementació, xarxa de la qual també formava part Euskadi. La reclamació del Govern basc venia a reiterar, en el moment que s’havia de remetre l’Addenda a Brussel·les, que era un moment apropiat per incloure una forma més àgil d’implementació dels fons MRR, de manera que s’adaptessin al teixit productiu real de l’Estat espanyol.
El govern basc ha retret al Govern espanyol, i amb molta raó, que no ha practicat la cogovernança a l’apartat de les subvencions, i, el que és més greu, no sembla tenir cap intenció de practicar-la amb els préstecs que, per la seva pròpia naturalesa, són fons que s’han de tornar. És absolutament intolerable que les nostres administracions, en aquest cas la basca o la catalana, s’endeutin a conseqüència de decisions en què no participen. Màxim quan es tracta de fons que s’han d’aplicar en àmbits que són competència de les nostres comunitats autònomes, i són fons (fins a un número de 12) – com, per exemple, el Fons de Sostenibilitat Social que suposa 20.000 milions per a les comunitats autònomes , però dels que no se sap ni àmbits d’actuació, ni qui selecciona les inversions i si es manté el format de conferència sectorial que s’ha aplicat amb les subvencions, un esquema en el qual els que decideixen són els ministeris de Madrid (coordinats pel Ministeri d’Hisenda espanyol), sense que a les comunitats autònomes els quedi una altra alternativa que acatar i executar el que ja s’ha decidit. Un esquema en què no és només que no tinguem cap marge d’aportació a les decisions, sinó que elimina de facto la incidència de les comunitats autònomes per invertir en projectes i empreses que considerin estratègics.
Gestió directa dels fons en joc.
Dilluns passat 30 de gener es va dur a terme a Madrid una reunió entre la vicepresidenta espanyola Calviño i les comunitats autònomes, teòricament per parlar del “Clima de negocis” en què es va parlar dels fons europeus. No he trobat a la premsa catalana cap menció al tema. El que sí que sabem és que la delegació basca va reiterar la petició del govern basc per demanar la capacitat de gestió directa dels fons. I ho fa en vigílies que la vicepresidenta Calviño visiti el Lehendakari a Ajuria Enea aquest divendres 3 de febrer. Segons fonts d’Ajuria Enea, citades pel Diario de Noticias de Álava, Urkullu plantejarà un canvi total de paradigma en la gestió del MRR. Es tractaria de no limitar-se a rebre els diners i repartir-los en unes àrees que ja vinguin decidides des de Madrid. Perquè fins ara la maquinària de propaganda del govern espanyol diu, per exemple, que Euskadi gestiona més del 50% dels fons, però ocultant que qui fa les convocatòries i decideix a quines activitats i la quantitat destinada a cadascuna es decideix única i exclusivament a Madrid.
“Ningú no recorda que es van pactar uns pressupostos generals de l’Estat a canvi d’una gestió dels fons europeus Next Generation que mai no s’ha implementat”
Dies importants. On és el Govern de la Generalitat?
El que està en joc és, doncs, l’Addenda que el Govern Sánchez ha d’enviar a Brussel·les (va amb retard, ja que el termini expirava al desembre). Allà s’expliciten els criteris per accedir a la gens menyspreable quantitat de 84.000 milions d’euros en préstecs, més 7.000 milions més per a subvencions. Crec que el Govern de la Generalitat (que, per cert, ha paralitzat completament les activitats de la Plataforma Regions for EU Recovery, crucial en aquest moment) hauria de, de la mateixa manera que ja ho està fent el Govern basc, exigir un acord per canviar aquest sistema centralitzat, ineficient i fracassat del Govern espanyol. I passar de les paraules als fets; ja ningú no recorda que es van pactar uns pressupostos generals de l’Estat a canvi d’una gestió dels fons europeus Next Generation que mai no s’ha implementat. I exigir, tant una flexibilització dels fons que s’estan destinant a subvencions com una cogovernança del sistema de préstecs.
Perquè en el capítol de subvencions s’han dissenyat, per exemple, convocatòries de poc o nul encaix en algunes comunitats autònomes, perquè es tractava de programes que no tenien cap sentit, en tractar-se de qüestions ja posades en marxa fa temps; tindria sentit que els nostres governs poguessin reassignar aquests fons a altres fins i programes on sí que es necessiten. En aquest context cal situar que la vicepresidenta Calviño sol·licités recentment a les comunitats autònomes que identifiquessin projectes que no tenien sentit (ella deia “de més dificultat d’execució”) per destinar els fons a altres projectes. Quan es comença la casa per la teulada o, directament, es desconeix la casa, passen aquestes coses.
En definitiva, es tracta de reconduir la desastrosa gestió dels fons europeus Next Generation de manera que siguin utilitzats i que arribin sense tanta dilació en el temps a l’economia real. Que serveixin com a palanca de canvi i recuperació de les nostres economies, partint de la base que són els nostres governs autònoms i els nostres actors econòmics els que coneixen millor les seves respectives realitats econòmiques i poden fer arribar els fons d’una manera més àgil a les petites i mitjanes empreses que són la immensa majoria dels nostres teixits econòmics. I ja que divendres hi pot haver un acord per a la gestió i cogovernança amb Euskadi, cal preguntar-se què pensa fer el Govern de la Generalitat, que hauria de, al meu entendre, reclamar aquesta gestió, i oblidar aquesta fase de promeses incomplertes que ens han portat a ser uns dels perjudicats per la nefasta gestió dels Fons Next Generation del Govern espanyol. És hora d’actuar.
Gorka Knörr va ser delegat del Govern davant la Unió Europea (2021-2022)
