A les 18:07 hores de la tarda del 8 de maig, Robert Francis cardenal Prevost, moria simbòlicament com a persona i renaixia com una nova personalitat semi divinitzada, papa Lleó XIV, un nom per a la història. D’entrada, passarà a la llista dels 265 homes que han succeït Sant Pere i han dirigit la Sacra Romana Església durant els 267 pontificats. Des del punt de vista de l’anàlisi geopolítica, ara que ja ha passat un temps suficient per estudiar totes les dimensions i punts de vista necessaris per obtenir una imatge amb la màxima definició possible, caldria posar de relleu tres elements: la dinàmica del conclave, la figura del nou papa Prévost, i quines podrien ser —tot i que encara és molt aviat— les seves coordenades geopolítiques i el rumb que prendrà la Barca de Pere, que el seu timoner, Lleó XIV, guiarà amb una certa imitatio imperii, però calçat amb unes noves sandàlies del Pescador.

Anàlisi post Conclave

Tal com vam explicar a l’article el Conclave de la mundialització i el perfil del nou papa, s’ha confirmat el que vam apuntar, que les eleccions a pontífex s’han convertit en una des les grans posades en escena del món globalitzat. Els que vam estar en persona a la plaça Sant Pere seguint des d’un punt de vista informatiu i analític la proclamació del nou Sant Pare, vam viure la sensació d’estar en un moment històric, únic, i que per molts serà irrepetible. El rècord de periodistes i l’atenció mediàtica ho confirma. Agradi o menys al menja capellans de torn i als apòstols de la secularització, la capacitat d’atracció i magnetisme del vaticà així com la importància del seu líder, el papa de Roma, no cotitza pas a la baixa sinó que augmenta.

Totes les portades dels diaris més importants del món van certificar el que ja havíem escrit durant aquesta sèrie en el primer article Geopolítica vaticana (I): de l’Urbe (Roma) a l’Orbe (món): El papa de Roma exerceix una influència global com a líder espiritual dels i referent moral reconegut a escala internacional, i tingut en consideració per tota la resta de líders mundials.

D’entrada, cal dir que la fumata Bianca va agafar molta gent per sorpresa, quasi ningú comptava, que a la tercera fumata, la mateixa tarda del 8 de maig, hi hauria una de les notícies de l’any. Això ens indica que dins de la capella Sixtina l’Esperit Sant i els seus cardenals teníem molt clar quin perfil havia de tenir el un papa: bergoglià en el fons, però menys en les formes, americà del nord però amb una ànima i un peu al sud, i on Roma i la italianitat formessin part de la seva cosmologia personal.

“Alguns ‘vatican insiders’ apunten que JD. Vance, que fou a Roma el dia abans de la mort de Francesc, podria haver jugat un rol en la candidatura de Prevost”

Per les darreres revelacions dels vatican insiders sembla ser que la candidatura de Prevost s’havia treballat amb cura i discreció, com sol passar en aquest casos. S’havia de trencar una de les lleis no escrites: “no hi pot haver un papa americà per fer de contrapès amb els EUA”, però se n’havia de mantenir una altra més coneguda: “qui entra al Conclave papa, en surt cardenal”.

Un altre fet que apunten alguns vatican insiders és que JD. Vance, que fou a Roma el dia abans de la mort de Francesc, podria haver jugat un rol en la candidatura de Prevost. Les equacions de poder vaticanes cal analitza-les amb detall, perquè hi ha moltes variables que tenen un valor sumatori diferent que en les equacions polítiques convencionals.

El Vaticà, que té el seu propi Observatori astronòmic per avançar en la comprensió científica del nostre univers, tampoc s’acostuma a equivocar quan es tracta de prendre el pols a les corrents gravitacionals de la geopolítica. El seu observatori terrenal i l’ astrolabi de la Barca de Pere son fet de matèria antiga i analògica, però infal·lible en l’art secular de la navegació de les aigües geopolítiques.

L’elecció d’un nou papa americà és doncs la confirmació que el Vell Continent és cada cop més perifèric i que les amèriques- almenys des del punt de vista de la dimensió religiosa i estratègia de la Santa Seu- són la nova centralitat geopolítica, en aquest el món caracteritzat pel desordre global i la configuració d’un nou ordre geopolític mundial.

A nivell geopolític el conclave l’han guanyat els americans -que no vol dir Trump. L’han perdut els europeus, sobretot francesos i italians, però també els asiàtics. L’anomenat “partit xinès” encapçalat pel cardenal Tagle, i l’estratègia d’obertura amb la Xina portada a nivell diplomàtic pel secretari d’Estat Parolin, no han reeixit.

El perfil de Prevost Papa

La primera salutació del papa Lleó XIV des del balcó de Sant Pere del Vaticà [Foto: Vatican Media]

El seu perfil encaixa basant amb el retrat que vam preveure en el cinquè article d’anàlisi de geopolítica vaticana. Nascut a Chicago (Illinois), el 1955, està empeltat en diferents països: nord-americà del midwest, mare d’origen espanyol i pare d’origen francès i italià, de cognom etimològic quebequès. Va servir més d’una dècada com a missioner a Trujillo, Perú, després va dirigir la diòcesi de Chiclayo i parla perfectament castellà. Aquesta cosmologia personal li permet pivotar – com vam apuntar que seria probable- entre cultures, pobles i nacions, centrals i perifèriques.

Darrerament, Prevost va exercir com a prefecte del Dicasteri per als bisbes, una poderosa oficina del Vaticà encarregada de recomanar nous nomenaments de bisbes. Això li dona una característica indispensable: coneixement de la llengua italiana, de Roma i de la Cúria. El Vaticà no és pot governar amb èxit sense conèixer bé Itàlia, i més concretament sense conèixer bé els romans. Prevost va estudiar a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d’Aquino a Roma.

“El seu pontificat tindrà un impacte en l’esfera social, política i econòmica. Un papa centrista, que busca l’equilibri entre moderació i innovació, entre tradició i aventura”

Lleó XIV prové d’una trajectòria singular dins de l’Església: és el primer papa de l’orde dels agustins, un orde menys conegut que els jesuïtes o franciscans, però de gran profunditat teològica i espiritual.. La importància del ordres en el govern de l’Església és un altre element que el lliguen a un factor important: “continuador de l’església de Francesc: els pobres, les perifèries, el compromís per la pau i el diàleg interreligiós”. Prevost ha estat també missioner, per tant ha navegat per aigües internacionals i coneix molt bé l’Amèrica llatina.

El nom escollit per Prévost, Lleó, també ens diu moltes coses. Evoca una herència imperial i social: el papa Lleó XIII, de fet, va ser el fundador de la doctrina social de l’Església sobre els drets dels treballadors —en el context de la primera revolució industrial—, alhora que rebutjava el socialisme i criticava el relativisme de la modernitat laica. Lleó XIV recull aquest llegat per afrontar la nova revolució industrial. Tal com va dir ell mateix, ‘el desenvolupament de la intel·ligència artificial comporta nous reptes per a la defensa de la dignitat humana, la justícia i el treball’. Tot plegat apunta que el seu pontificat tindrà un impacte en l’esfera social, política i econòmica. Un papa conservador i reformista alhora, preparat per encarar la pròxima generació. Un papa centrista, que busca l’equilibri entre moderació i innovació, entre tradició i aventura.

Les coordenades geopolítiques de Lleó XIV

Amb la seva geografia vital com a punt de partida, el nom escollit com a brúixola i els primers gestos i paraules com a senyals visibles, Lleó XIV comença a traçar una ruta. Ja entreveiem la seva carta nàutica i les coordenades geopolítiques que marcaran el rumb del seu pontificat.

Les rutes principals de Lleó XIV seràn, a nivell d’Església, recosir-ne la unitat i continuïtat amb el llegat de Francesco, més ordre però menys aventura. A nivell de Cúria millorar la governabilitat i traduir l’estil de tango bergoglià en disciplina.

Pel que fa a la matèria de les nostres anàlisis, la geopolítica vaticana, la seva doctrina estratègica, és a dir, l’acció missionera de l’Església i la tasca de la diplomàcia de la Santa Seu, estarà constituïda de tres paraules claus que en seran els tres pilars fonamentals: pau, justícia i veritat.

Prevost serà el papa panamericà, i serà el pont(ífex) entre les dues amèriques, la del nord i la del sud. Això ens ho confirma l’Osservatore Romano, el diari oficial de la Santa Seu, quan descriu la seva elecció amb el títol de “el segon papa americà”.

“Es posa de manifest que les Amèriques són el nou baricentre de la geopolítica mundial en la seva dimensió religiosa, i que serà al Nou Món on hi haurà la gran partida del seu pontificat, el gran joc americà”

Si parlem de gestos , just desprès de al seva entronització del passat diumenge 18 de maig el papa ha rebut en primera audiència la presidenta del Perú Ercilia Boluarte Zegarra i en segona el president ucraïnès Volodymyr Zelenskyy. En tercera audiència però ja dilluns 19 de maig el vici president americà JD. Vance i el seu secretari d’Estat Marcos Rubio: dos catòlics, un catòlic d’origen, Rubio i l’altre un convers Vance. La pau, el reconeixement del patiment d’Ucraïna i les dues amèriques, amb accent al sud com a primeres coordenades i punt de partida de nou monarca-emperador romà.

La propera cosa que caldrà analitzar amb detall serà la seva relació amb el president Trump, ja que tot apunta que Lleó XIV serà el cap de l’oposició geopolítica Trump al món i potser també a casa. Però sobretot caldrà analitzar el perquè d’aquesta centralitat panamericana del seu pontificat i el paper de la religió a les Amèriques, un factor clau per entendre l’arribada de Prevost. En aquest punt els pilars de justícia i veritat hi tindran un rol fonamental.

Es posa, doncs, de manifest que les Amèriques són el nou baricentre de la geopolítica mundial en la seva dimensió religiosa, i que serà al Nou Món on hi haurà la gran partida del seu pontificat, el gran joc americà.

Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat i resident a Roma

Geopolítica vaticana (V): el Conclave de la mundialització i el perfil del nou papa
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram