Quim mal que fa la mort d’una amiga, Rosario, quin mal que fa, i d’una amiga com tu…
Vas venir des de molt lluny i un cop aquí ens vas saber estimar tal com som i tal com parlem, tant que fins i tot vas acabar fonent-te amb nosaltres.
I no sols això, sinó que ens vas ensenyar a utilitzar la nostra llengua amb tothom sense por, amb naturalitat, amb respecte, amb amor, perquè no acabés passant amb la nostra llengua allò que dissortadament ja va passar amb les llengües nadiues del teu país d’origen.
Gràcies, Rosario. Els qui estimem aquest país i la nostra llengua t’estarem sempre agraïts pel teu exemple, pel teu missatge, pel teu mestratge, per la teva eficàcia, per la teva generositat, per la teva solidaritat, pel teu somriure, per la teva mirada, per la teva veu…
Enric Larreula és escriptor
