Algú creu que es podran frenar els totalitarismes sense armes? Defensa o seguretat ja són eufemismes de guerra.
La guerra contra la desinformació organitzada i estructurada amb recursos d’alguns estats és un esglaó anterior a un conflicte civil o militar. La temuda propaganda política de l’extremíssima dreta conxorxada, que injecta verí en les venes dels europeus més joves, traspua ja als mitjans de comunicació convencionals i és precursora d’un conflicte armat. Ja ha passat. I ara està tornant a passar.
Els mitjans de comunicació catalans ens hem de mobilitzar més, apropant els llaços amb les facultats de periodisme, instituts i fundacions d’estudis europeus i internacionals. Establir aliances sòlides amb altres mitjans, gremis i patronals del sector i definir estratègies proactives. Editors i periodistes hem de parlar més sobre els reptes que ja tenim i com afrontar-los. No des de la resiliència dels (nostres) malmesos comptes d’explotació de les empreses editores, sinó des d’accions concretes, detallades i sobretot útils. No per implementar un mur de contenció dogmàtic o partidista (els murs són detectables i, per tant, enderrocables), sinó des de la força dels nostres valors: rigor i pluralitat.
“Proximitat i defensa. Dos termes en aparença inconnexos, que no parlen i que reclamen ser recosits: tots els lectors vivim en el primer i el segon ens afecta a tots”
És el moment de demostrar la força d’allò que per a una part (creixent) de la població informada és motiu de mofa, sarcasme o descrèdit. El que és tan romàntic i primitiu que encara perdura en les nostres cèl·lules adultes: demostrar la força del periodisme. Ser eficients, fer-ho sense concessions ni dilatar-ho en processos infinits. La lluita contra la desinformació, les perilloses xarxes i la imposició de relats estúpids i inservibles és un repte col·lectiu.
Informar obertament, sense subterfugis i, per què no?, portar l’anàlisi de la política internacional als lectors de la premsa local, fent-ho des de la visió dels mitjans de proximitat. Tots els mitjans som útils i aportem el nostre gra de sorra. Hem de ser capaços d’implicar els nostres lectors locals en els debats de la guerra, de les ingerències que qüestionen els nostres valors construïts amb la suor de generacions: la Unió Europea és el territori més civilitzat del món i està amenaçat. L’hem de defensar també creant ponts entre cercles que no dialoguen: quants mitjans locals tenen seccions d’anàlisi internacional? Fem-ho plegats, coordinem recursos per publicar articles sòlids i comuns, impliquem-nos en terrenys desconeguts, perquè… quina diferència hi ha avui entre un ciutadà de Cracòvia o un de Badalona?
“En els propers 15 anys, ens haurem d’implicar fins la medul·la en els debats sobre la seguretat geopolítica de la defensa”
Proximitat i defensa. Dos termes en aparença inconnexos, que no parlen i que reclamen ser recosits: tots els lectors vivim en el primer i el segon ens afecta a tots. En els propers 15 anys, els mitjans de comunicació ens haurem d’implicar fins a la medul·la en els debats sobre la seguretat geopolítica de la defensa.
Què farem des del Grup Comunicació 21? Publicar articulistes de pes i acreditats en política internacional i sindicar els continguts; organitzar debats sobre defensa i seguretat europea a l’Espai Línia, a la casa dels barris, sí; publicar reportatges obrint melons incòmodes: recuperar el servei militar selectiu si no hi ha prou voluntaris, i com? (els nòrdics ja ho fan), dissuasió creïble o feblesa?, cursos col·lectius de civisme en cas de conflicte o emergència?, invertir en armes o escoles és una dicotomia errònia?, com afecta al nostre barri la ciberseguretat o els atacs contra ella?, mullar-nos més en el genocidi de Gaza?…
Explorar debats incòmodes i portar-los des de la singular perspectiva del món local: tocar físicament els lectors convertint-los en fonts i donar veu als més joves (encara que no ens agradi el que ens diguin) sense oblidar els més grans (segurament sempre més prudents).
“Sindicarem continguts internacionals per als mitjans locals, organitzarem debats sobre defensa i seguretat europea a l’Espai Línia obrint melons incòmodes”
També és essencial informar de com funcionen les institucions europees en cas de conflicte; parlar de com ens afecten les competències i comprendre la cacofonia de llengües, interessos i nacions units pels mateixos valors democràtics, però profundament diferents i heterogenis. Implicar els lectors en debats organitzats i coherents i fer-los partícips de la informació publicada. Reconnectar amb els lectors perduts pels camins del canvi de model dels mass media, recuperant la iniciativa d’allò que no deixa de ser una reconversió industrial més. En definitiva, convertir el periodisme en un concepte perdurable i no resignar-nos a ser una anècdota de la història.
David Centol és l’editor del Grup Comunicació 21
