Quan cal “pregar” per exercir un dret ja està tot dit: les catalanes i catalans a l’exterior preguem per votar. No m’he cansat de repetir-ho des del 2016, i en aquest sentit també es manifestava per sorpresa el mateix jugador de bàsquet català universal Pau Gasol aquest cap de setmana, en un article a Expansión en el qual exposava molt bé la dificultat d’exercir el que és un dret fonamental.

Al llarg dels darrers dies, parlant amb diversos professors i experts en Dret Constitucional, entre els quals Xavier Arbós i el propi exmembre del TC Eugeni Gay, m’han manifestat els seus dubtes pel que fa a l’eficiència d’aquesta llei, vist l’impacte: amb la reforma de 2011 instaurada per PP, PSOE i CiU, la LOREG podria ser anticonstitucional. La pregunta és: si ni tant sols els experts tenen clar que sigui constitucional, per què ningú està portant davant del Tribunal Constitucional aquesta llei que fa anys que ofega la participació de més de 2 milions de súbdits espanyols en democràcia? Quan es pretén ser un Estat de Dret europeu no es poden permetre esquarterar els drets fonamentals d’aquesta manera. O si.

No ho trobareu a masses webs consolars (verificació el 19/5/2019 a webs de 20 consolats de diferents països), però el passat 16 de maig, a petició de Podemos la Junta Electoral Central va ampliar el termini perquè els residents permanents CERA tinguem una mica més de marge per votar. Alguns catalans fins a Bangkok i a l’Argentina han rebut la documentació, però d’altres al Canadà, a Austràlia i a tants altres països del món encara l’esperen i es temen el pitjor. Amb els nous terminis, els residents permanents CERA poden enviar el seu vot per correu al consolat o ambaixada segons els casos (obligatòriament certificat en diversos països) amb mata-segells de fins el 25 de maig, i el vot en urna es podrà fer del 22 al mateix 26 de maig, així doncs dissabte i diumenge inclosos (cal però verificar horaris de cada consolat perquè alguns obriran només al matí). Els electors temporals, els ERTA, en canvi, tornen a ser els grans perjudicats ja que segueixen tenint com a termini màxim el 22 de maig per retornar el seu vot directament al seu col·legi electoral a Catalunya tant per les eleccions europees com en el seu cas concret per les municipals ja que tenen el dret de participar-hi.

La pregunta és: si ni tant sols els experts tenen clar que sigui constitucional, per què ningú està portant davant del Tribunal Constitucional aquesta llei que fa anys que ofega la participació de més de 2 milions de súbdits espanyols en democràcia?

A principis d’any érem 316.599 catalanes i catalans a l’exterior, dels quals 239.133 majors d’edat inscrits al cens electoral CERA per poder votar. La tònica segueix in crescendo. Sempre insisteixo en una comparació molt visual: si ens reuníssim tots els que votem a fora seríem la 3a ciutat de Catalunya just després de l’Hospitalet, a qui aviat atraparem a aquest ritme de creixement. Però és que si comptéssim tots els empadronats (menors d’edat, etc) i no només els votants, passaríem per davant i seríem la 2a ciutat de Catalunya després de Barcelona. I ja no us dic si hi sumem els milers i milers de catalans que simplement no s’empadronen ni es registren ni com a CERA ni com a temporals ERTA -ja que si més no a Europa, amb Schengen, no els cal. No som quatre perduts que van voltant pel món, siguem-ne conscients. Els nostres problemes mereixen ser atesos com els de qualsevol vila catalana.

El drama, no ens cansem mai de repetir-ho, és que pocs poden votar a causa de les traves del sistema de vot pregat i de calendaris massa ajustats. Només el 7,7% d’electors catalans van poder exercir el dret de vot el passat 28 d’abril quan es tracta un dret fonamental que recull la pròpia Constitució espanyola en diversos articles, també per a les persones que residim a l’exterior. Dels quasi 240.000 catalanes i catalans a l’exterior, només 28.596 havien pregat el vot efectivament. Ara, pel 26 de maig ho ha fet, fins i tot, menys, 19.804, probablement perquè les europees desperten menys passions i qui no viu al continent tampoc ja no s’hi juga tant.

El que sobta és que a l’abril, dels 28.596, només 18.489 paperetes van arribar finalment des de consolats al món al recompte que l’1 de maig es va fer a les quatre oficines electorals provincials. Com deia ahir la Mònica, una campanya resident al Canadà, “no sé si hi ha gaire consciència que 10.000 persones que van superar el tràmit del vot pregat finalment NO VAN PODER VOTAR. Deu mil vots!”. És un altre clàssic de totes les eleccions: entre el 30 i el 35% del vot pregat s’esfuma. Desapareix. No arriba a temps al destinatari, no arriba a temps al consolat, o des del consolat no arriba a l’urna provincial final. S’ha pregat per un vot que en algun moment en un terç dels casos es volatilitza. La falta de garanties és absoluta. I si el vot pregat és anticonstitucional? Falta comprovar-ho portant-ho davant del TC.

Mireia Domènech i Bonet, és periodista i comunicadora internacional i cultural