Un dels privilegis de portar la web de Catalansalmon.com és, sens dubte, la possibilitat de trobar-se amb catalans d’arreu del món perquè t’expliquin la seva experiència. Hem viscut a 5 països (fins ara) i hem viatjat per turisme a molts llocs del món, però sempre hem intentat buscar el moment per trobar-nos amb la comunitat catalana local, des de Hawaii al Japó, des d’Islàndia a Filipines, i podeu estar segurs que sol ser un dels moments més memorables de tots els viatges.
Trobar-se amb catalans i que t’expliquin la realitat local en clau catalana és una oportunitat única per calibrar què és el que ens ha fet marxar i que és el que ens uneix i en definitiva que és el que ens fa ser catalans. Totes les comunitats tendeixen a crear sinergies comunes, i especialment la diàspora catalana sol tenir un afany de fer coses plegats, de mantenir d’alguna manera, algunes de les coses del país del qual vam marxar, especialment recuperar l’oportunitat de parlar en català amb altres catalans. I en aquest idioma, hi ha un vocabulari comú per a tots els expatriats quan es reuneixen; el primer, el menjar, és clar…(us faríeu creus del volum de missatges del grup de whatsapp de catalansalmon dedicat a la gastronomia) i també la política, el Barça… i també d’una paraula clau: tornar.
Tornar? Per què?
És clar que hi ha catalans que tenen clar que marxen per estades curtes, aprendre idiomes, o per feina, i tenen molt clar que la seva estada serà temporal. També jo veia la meva primera estada a Irlanda d’aquesta manera. També n’hi ha que marxen sense bitllet mental de tornada, a buscar-se la vida a un altre país, i veure com els anirà, i que la idea de tornar la guarden en un calaix perquè saben que en algun moment, irremeiablement, es despertaran amb la paraula “tornar” al cap, com una alarma muda, i ja no se la podran treure del cap. També vam passar per aquesta etapa després de tres anys a Mèxic. Però hi ha també un tercer grup, cada cop més nombrós, en el que la paraula “tornar” es respon automàticament amb un “tornar? per què?”.
Bé, és una pregunta que també ens fem tots els que vivim fora. La família, el menjar, les terrasses, la platja, el clima… si, és clar, tot això té el seu pes, però també té molt pes les raons per les quals vam marxar; salaris de misèria, ambient laboral indigne, injustícia social extrema, repressió, vergonya política, falta d’oportunitats… Hi ha iniciatives per ajudar el retorn dels catalans, però resulten ben poc atraients i amb pocs al·licients reals, més enllà. A Catalansalmon ens hem fet ressò d’algunes d’elles, però no puc deixar de preguntar-me sempre: “en aquests plans de retorn, inclou pagar els mateixos salaris que estan cobrant ara a fora?, oi que no?, doncs el projecte ja neix coix”.
Què significa Catalunya? Què representa? Què ens ofereix?
Ja no és només comparar salaris; viure fora de Catalunya et dona la possibilitat de veure que hi ha altres maneres de viure, que es pot treballar amb dignitat, amb horaris establerts, sense la sensació tan nostrada de pringar constantment, que es pot viure sense patir per arribar a final de mes i que, fins i tot vivint a fora es pot estalviar… i que això és una quimera a Catalunya. I el cansament, la xafogor mental, el desànim dels que defensem que la solució passa per la independència i l’etern conflicte polític i repressiu dels que ens volen fer desaparèixer com a país.
El cansament és comprensible, portem molta tralla al damunt i tenim molt poques eines per defensar-nos d’un estat feixista i repressiu. Però la sensació que els polítics ens han venut, un cop més, s’estén com una taca d’oli fins i tot entre els més optimistes políticament. La sensació que no guanyem cap batalla, tot i tenir majoria absoluta al Parlament, és una llosa per les aspiracions polítiques. I que ens retallen drets, ens espien, ens reprimeixen, i ens volen destruir la llengua sense que els qui ho poden fer, no fan res per a evitar-ho…
Deixeu-me que us en posi dos exemples reals. Una amiga catalana que ha viscut molts anys a Dublín té un fill nascut i criat a Dublín amb el que parla en català, ha tornat a Catalunya recentment. “El meu fill parlava un català perfecte, fins que hem tornat a Catalunya. Ara parla un català amb tot de barbarismes en castellà. Des que vivim a Catalunya, que parla pitjor el català.” Quan li vaig comentar el cas a una amiga que porta un munt d’anys vivint als Països Baixos em va respondre: “jo crec que si el català sobreviu, serà gràcies als catalans de l’exterior, no pas per la gestió que se’n fa a Catalunya… Els catalans de fora a fora no estem condicionats a parlar lo perquè cal, sinó perquè és la nostra llengua emocional, i no ens hem de barallar per fer-ho.”
Així doncs… Catalunya desapareix?
Un dels meus motius és “si una cosa no t’agrada, treballa per canviar-ho”. Vivim moments molt poc optimistes pel que fa al futur del nostre país. Però això no vol dir que no hi puguem fer res. Internet ha canviat de dalt a baix l’experiència de viure a l’exterior; Google Maps, Traductors en temps real, grups de whatsapp, Telegram o Signal per compartir informació, vídeos en directe al mòbil, mitjans a Internet… tot això ha esborrat les distàncies i el que abans era una aventura de desconnexió, ara es pot compartir sense gaires problemes i amb relativa facilitat. Em faig creus de com s’ho va fer la meva tieta fa trenta anys per anar a viure als Països Baixos, ben joveneta i sense parlar holandès i sense totes aquestes ajudes que tenim avui. Nosaltres hem repetit el camí i us asseguro que ho hem tingut MOLT més fàcil.
Internet és això i molt més. Jo entenc la Xarxa com una manera nova d’afrontar problemes, i sobretot, d’aportar solucions. Solucions que abans eren impensables, avui es poden afrontar si hom compta amb els coneixements però sobretot amb la motivació.
No ens deixen opinar?
I si muntem els nostres propis canals de comunicació?
No ens deixen ser?
I si muntem una ciutadania digital catalana?
No ens deixen votar?
I si fem NOSALTRES un referèndum per Internet?
Potser estàs pensant: “Se te’n va la pinça, Sergi!, això no té solta ni volta i segurament és il·legal…” Il·legal? Res del que us proposo és il·legal. O almenys no ho és en països democràtics.
La tecnologia hi és; i està a l’abast de qualsevol que vulgui posar fil a l’agulla. Requereix temps i segurament no és homologable, encara. Però és un camí. Bé, recordeu que no fa gaire, el vot femení era il·legal, o escriure en català era il·legal… i avui ningú amb dos dits de seny ho qüestionaria…
Es tracta d’aprofitar les eines que tenim per crear nous marcs mentals, noves eines, noves definicions. Què és ser català? Qui és català? La definició pujoliana “Català és aquell que viu i treballa a Catalunya” és una definició obsoleta i incompleta, especialment per a tots els qui vivim fora. Això s’ha d’actualitzar. Per què no ho actualitzem nosaltres mateixos? Recordeu que els camins que recorrem avui, els va obrir algú que es va apartar del que s’havia fet sempre de la mateixa manera.
Sergi Marzabal viu als Països Baixos i gestiona els webs catalansalmon.com
