Quan pensem en un país, una regió, un poble o ciutat o una comunitat, de seguida ens imaginem una àrea concreta, amb uns límits geogràfics delimitats. Aquesta preconcepció és potser una de les causes de la invisibilitat de la Catalunya Exterior, una part del país que no viu dins les seves fronteres, ni ocupa un territori definit amb uns límits concrets.
Els irlandesos han viscut diàspores diverses i ben nombroses al llarg de la seva història, si fa no fa com Catalunya. Irlanda és un país de poc més de 7 milions d’habitants, però hi ha més de 60 milions arreu del món que es reconeixen amb arrels irlandeses. Els catalans, malauradament, no hem sabut crear aquesta identitat col·lectiva entre els descendents de la diàspora, aquest sentiment de pertinença que fa que un nord-americà de sisena generació es reconegui a si mateix com a irlandès.
Catalunya no ha posat mai en valor la seva diàspora. Per motius diversos, Catalunya ha enviat diverses onades migratòries a tots els racons del món durant els darrers segles. Així van sorgir comunitats catalanes actives i vigoroses arreu el planeta. I en aquesta segona dècada del segle XXI, una nova onada torna a escampar talent català per tot el món. La suma d’aquesta emigració i els seus descendents constitueixen avui una part substancial del poble català que el país no es pot permetre el luxe d’obviar quan dissenya polítiques de present i futur. Els catalans que viuen i treballen a l’exterior sumats serien la primera ciutat de Catalunya, si exceptuem Barcelona. I, tanmateix, una comunitat tan nombrosa no és present en l’imaginari públic, mediàtic i social de Catalunya.
“La Catalunya Exterior té molt a aportar al país i mereix ser escoltada, respectada i tinguda en compte. Aquest és l’objectiu de RAB Ràdio i treballem per fer-lo realitat cada dia”
Hi ha iniciatives, però, que estan contribuint a canviar aquesta situació. Fins fa pocs anys, no hi havia cap mitjà de comunicació al país destinat a la Catalunya Exterior. Una anomalia que l’aparició del portal Exterior.cat –impulsat per l’editor David Centol i coordinat pel periodista Quim Miró– i de l’emissora RAB Ràdio treballen per resoldre. Però la Catalunya Exterior, com a part viva i vibrant de la població catalana, ja comptava amb mitjans de comunicació propis des de feia almenys un segle, amb iniciatives pioneres com La Llumenera de Nova York (1874-1881) o la revista Ressorgiment, editada mensualment a Buenos Aires entre 1916 i 1972. Un dinamisme que es manté vigent en ple segle XXI amb iniciatives audiovisuals com la de Casals en Xarxa, liderada pels catalans de l’Equador i peça clau de la cobertura americana de RAB Ràdio, o la impressionant comunitat virtual Catalans al Món, bastida per l’incansable Sergi Marzábal.
RAB Ràdio, l’emissora de la Catalunya Exterior, crea i emet continguts informatius, culturals i d’entreteniment des de Barcelona i des de nombroses comunitats catalanes d’arreu del món. Aquest 2023 augmentarà l’oferta amb nous programes, més cobertura informativa i més presència directa a Amèrica i Europa.
La Catalunya Exterior té molt a aportar al país i mereix ser escoltada, respectada i tinguda en compte. Aquest és l’objectiu de RAB Ràdio i treballem per fer-lo realitat cada dia.
Germà Capdevila i Vernet, director de RAB Ràdio
Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21
