Vivim temps de canvis profunds, l’equilibri de seguretat que havia sostingut Europa durant més de vuit dècades s’ha esquerdat de manera alarmant. Davant d’aquesta nova realitat, cal que Europa revisi, amb urgència i determinació, el seu paper en un món cada cop més incert i convuls. Europa no pot continuar confiant exclusivament en tercers per garantir la seva seguretat. Cal que esdevingui un actor de seguretat per dret propi.
El món que emergeix és més hostil, més imprevisible, i exigeix una resposta europea que sigui coordinada, sobirana i contundent. Europa pateix una fragmentació considerable en matèria de defensa, amb sistemes duplicats i mancances greus en àrees estratègiques. No es tracta d’invertir més, sinó millor i més europeu, impulsant una base industrial pròpia en l’àmbit de la defensa, amb capacitat real d’innovació i competitivitat.
L’autonomia estratègica europea també és una qüestió econòmica. Des de la crisi del 2008, la Unió Europea arrossega una bretxa creixent respecte d’altres potències, especialment pel que fa a la innovació i a la competitivitat. En un moment en què els Estats Units opten per una política industrial més proteccionista i la Xina avança ràpidament en sectors estratègics, Europa no pot quedar-se enrere.
“Ens trobem davant una cruïlla històrica: o prenem la iniciativa o quedarem relegats a ser un actor passiu, depenent de les decisions d’altres. El moment és ara: el futur d’Europa és a les nostres mans”
Cal actuar en tres línies fonamentals. En primer lloc, enfortir el mercat interior, especialment en sectors com l’energia o el sector digital. En segon lloc, aprofundir en la simplificació administrativa, per augmentar la iniciativa empresarial i l’atracció d’inversions. I, finalment, diversificar les nostres aliances comercials, perquè no podem dependre d’un sol soci ni d’un sol model econòmic.
Finalment, no podem oblidar el context de pressió creixent que pateixen les democràcies europees. Rússia, a través de campanyes de desinformació, i els Estats Units, amb el poder cada cop més gran dels oligarques digitals, intenten influir en els processos electorals. Les xarxes socials, malgrat els seus beneficis, s’han convertit en un terreny fèrtil per a la manipulació. Per això, la seguretat també passa per blindar el debat públic, garantir la veracitat de la informació i reforçar la resiliència democràtica.
El món s’ha tornat més complex i més exigent. I Europa ja no pot actuar com si res no hagués canviat. Ens trobem davant una cruïlla històrica: o prenem la iniciativa i ens dotem de les eines per defensar la nostra seguretat, economia i democràcia, o quedarem relegats a ser un actor passiu, depenent de les decisions d’altres. El moment és ara: el futur d’Europa és a les nostres mans.
Javi López és vicepresident del Parlament Europeu
Catalunya torna a Europa
