Els dies 2 i 3 de novembre de 1996 es va constituir formalment a Tolosa de Llenguadoc (Estat francès) la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Entre els promotors actius principals de la creació de la FIEC aleshores van destacar: Joan Claret i Solé (president del Casal Català de Tolosa de Llenguadoc), el Dr. David Cardús i Pascual (president de l’American Institute for Catalan Studies de Houston), Josep Maria Solé i Cavallé (president del Casal Català de Montevideo), Xavier Tudela i Penya (secretari general de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana), Valentí Gómez i Oliver (president de l’Associació Catalans a Roma), Àngel Perella i Puig (president del Centre Català de Rosario) i Antoni Montserrat i Moliner (president del Centre Català de Luxemburg).
La FIEC s’entronca històricament amb la FECE (Federació d’Entitats Catalanes a l’Estranger), creada l’any 1966, que fou molt activa a Europa en l’època de la resistència contra el règim franquista i que va formar part de l’Assemblea de Catalunya. La FECE va estar en activitat fins a mitjan anys 70. Anys més tard, les primeres crides a la necessitat de què les comunitats catalanes de l’exterior comptessin amb una federació que pogués representar els seus interessos es produeixen en ocasió de la Primera Conferència Mundial d’agrupacions catalanes de l’exterior convocada per la Generalitat de Catalunya l’octubre de 1994 a Barcelona.
Aquesta crida tindria continuïtat amb el Manifest de Buenos Aires (abril de 1996) durant la IV Trobada d’entitats catalanes del Con Sud d’Amèrica. Després d’una reunió preparatòria els dies 25 i 26 de maig de 1996, això esdevindria realitat els dies 2 i 3 de novembre de 1996 quan, convocades pel Casal Català de Tolosa de Llenguadoc, es va constituir formalment la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) en aquesta ciutat de l’Estat francès amb una trentena d’entitats presents.
La FIEC és una agrupació d’entitats lliure, voluntària i autònoma que no persegueix altra finalitat que la de ser un laboratori d’idees per fer avançar el coneixement i la satisfacció de les necessitats de la Catalunya Exterior. Es defineix com la necessària i insubstituïble consciència crítica que tota comunitat o grup d’interès necessita i necessitarà sempre davant les administracions i davant la Catalunya Interior.
Com a Federació, creiem plenament en la necessitat de poder acudir amb veu pròpia allà on hi hagi coses que sigui necessari dir. Volem, lògicament, exercir la nostra tasca amb plena autonomia d’opinió i d’acció, però al mateix temps volem fer-ho amb la màxima col·laboració amb el futur Consell de la Catalunya Exterior (del que moltes entitats membres de la FIEC hi formaran part), amb les federacions i consells d’altres comunitats de l’àrea lingüística catalana quan això sigui possible, i en un clima de diàleg cordial i d’entesa amb les administracions catalanes i espanyoles en l’àmbit de les seves respectives competències.
La FIEC és una agrupació d’entitats lliure, voluntària i autònoma que no persegueix altra finalitat que la de ser un laboratori d’idees per fer avançar el coneixement i la satisfacció de les necessitats de la Catalunya Exterior
Les activitats de la FIEC reben la seva legitimitat de les entitats que en són membres i de ningú més. La FIEC ha actuat sempre amb plena independència d’opinió i amb el respecte als desitjos i decisions de les entitats que en formen part expressada mitjançant les seves assemblees generals, mitjançant les trobades de xarxa i mitjançant consultes periòdiques.
A uns casals i centres catalans forts i actius correspondrà una federació forta i representativa i a una realitat de casals i centres catalans febles i poc actius no correspondrà altra cosa que una federació feble i de migrada capacitat d’interlocució. La FIEC no pot ser ni més ni menys que el que els casals i centres catalans vulguin que sigui.
Actualment, la FIEC agrupa a unes seixanta entitats catalanes de l’exterior amb graus de compromís ben divers, i si no existís caldria inventar-la. Som una federació que ha sabut mantenir la seva independència de tots els Governs en totes les èpoques polítiques mal que hagi pesat a més d’un conseller, funcionari o responsable institucional.
Basem l’existència i necessitat de la FIEC en el denominat principi de subsidiarietat. És a dir que en tot allò que amb més eficàcia puguin fer els casals catalans de manera individual no hi ha d’haver ningú altre que hi hagi d’interferir i en tot allò que, subsidiàriament, un casal mai podrà fer de manera eficaç individualment (abolir el voto rogado, lluitar per millorar els pressupostos de la Generalitat, etc.) correspon a un nivell superior de coordinació tirar endavant aquesta tasca.
Som una federació que ha sabut mantenir la seva independència de tots els Governs en totes les èpoques polítiques, tot i que no hagi agradat a més d’un conseller, funcionari o responsable institucional
Val la pena recordar les coses més destacades que ha assolit la FIEC aquests darrers 25 anys (la majoria de vegades sense cap mena de repercussió mediàtica ni publicitària) i que, altrament, segurament mai havien esdevingut realitats. Esmentem només les més importants sense voluntat d’exhaustivitat:
La creació del Dia Internacional de la Catalunya Exterior (DICE) va ser una iniciativa de la FIEC adoptada el 1998 i que s’ha celebrat de manera constant des d’aleshores. A 2017 adopta un caràcter institucional al recollir-se aquesta celebració a la Llei 8/2017 de la comunitat catalana de l’exterior.
La FIEC ha donat i donarà suport als Premis Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols instituïts per l’IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana) que des de fa 33 anys honoren anualment a 10 catalans i catalanòfils de l’exterior i els ha complementat amb la creació dels Premis FIEC per a honorar als catalans de l’interior que fan una tasca de reconeixement i suport a la Catalunya Exterior.
L’abril de 2004 la FIEC va ser convocada per la Ponència Redactora de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya per a aportar-hi els seus punts de vista sobre les comunitats catalanes de l’exterior al nou Estatut. Amb relació a la redacció del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya el primer que la FIEC va proposar era una cosa ben senzilla i òbvia i és que es reconegués la condició de català de fora, és a dir, aquelles persones que per les circumstàncies històriques o de present han decidit de manera permanent o provisional, desenvolupar la seva activitat a l’exterior del territori físic de Catalunya. Pel que fa a la condició política de català, l’estatut de 1979 s’hi referia en el seu article 6.2. Sempre fent referència a les persones de nacionalitat espanyola, però oblidant algun tipus de reconeixement als catalans que, per les circumstàncies històriques o polítiques, han perdut o han decidit adoptar una ciutadania diferent de l’espanyola.
La FIEC es va oposar des del primer moment l’any 2010 a la modificació de la LOREG instaurant el ‘voto rogado’ atès que vàrem preveure que, malauradament amb encert, les desastroses conseqüències que tindria
Després de l’esmentada compareixença, la FIEC va continuar mantenint una intensa correspondència i contacte amb diversos representants dels grups parlamentaris per a defensar aquests interessos bàsics de la Catalunya Exterior. El text de l’Estatut de Catalunya, sotmès a referèndum el 18 de juny de 2006, inclou dos articles específics sobre els catalans de l’exterior gràcies a l’acció de la FIEC.
El Parlament de Catalunya va aprovar a 2017 la Llei 8/2017 de la Comunitat Catalana de l’Exterior. La nova Llei és un pas molt important en el reconeixement dels drets dels catalans residents a l’exterior en peu d’igualtat amb la resta de la població catalana i des de la FIEC agraïm al Govern de Catalunya i als grups parlamentaris la gran disponibilitat a integrar i acceptar dins del text final la gran majoria d’esmenes i aportacions que des de la FIEC es van adreçar a tots els grups parlamentaris.
La finalitat d’aquesta Llei és la d’establir un marc normatiu que reguli les relacions entre el Govern de Catalunya i els catalans residents a l’exterior, sigui en països estrangers o en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, i amb les seves entitats. Un dels esforços principals de la FIEC va anar en la direcció de garantir aquesta igualtat.
És gràcies al treball de la FIEC que totes les entitats catalanes del món i la mateixa administració de la Generalitat han començat a familiaritzar-se amb les xifres dels moviments migratoris dels catalans cap a l’exterior
La FIEC es va oposar des del primer moment l’any 2010 a la modificació de la LOREG instaurant el ‘voto rogado’ atès que vàrem preveure que, malauradament amb encert, les desastroses conseqüències que tindria. Ens va costar molt que el Govern de Catalunya i la majoria de partits polítics assumissin l’immens error que va suposar aquella reforma i no hem parat d’adreçar-nos als grups parlamentaris a Madrid i a Barcelona perquè es derogui el ‘voto rogado’.
A cada convocatòria electoral hem informat als electors exteriors mitjançant Guies de Votació, hem seguit presencialment quan ens ha estat possible el recompte del vot exterior i hem informat en detall dels resultats electorals a la Catalunya Exterior. També vàrem ajudar a promoure des de 2015 la presència de representants consulars (en funció d’interventors) a les eleccions al Parlament de Catalunya. Ara esperem que en aquest 2021 o 2022 la subcomissió creada al Congreso de los Diputados assoleixi un acord per a proposar al Congreso la definitiva derogació d’aquest pervers sistema de vot.
Conèixer les xifres sobre la migració catalana al món i a l’interior de l’Estat espanyol.
És gràcies al treball de la FIEC que totes les entitats catalanes del món i la mateixa administració de la Generalitat han començat a familiaritzar-se amb les xifres dels moviments migratoris dels catalans cap a l’exterior. Els estudis i anàlisis de la FIEC utilitzen únicament les fonts oficials de l’INE (Instituto Nacional d’Estadística espanyol i de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya) i es publiquen, almenys, dos cops a l’any analitzant en detall les xifres del PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger), del CERA (Cens Electoral de Residents Absents) i de l’Estadística de Migraciones. També s’han divulgat les xifres de l’aportació dels catalans de l’exterior a l’economia catalana sobre la base de les dades del Banc d’Espanya i ara del Banc Mundial.
La FIEC ha intentat, sobretot des de l’onada migratòria de 2008, d’activar mecanismes d’informació i suport a les persones que volien emigrar. Es va editar la guia ‘Emigrar des de Catalunya. En què haig de pensar?’ a 2014 (que conserva encara plena validesa), es va participar en seminaris i iniciatives de formació del Govern català, es va crear la pàgina de Facebook ‘Treballar a l’exterior’, es va fer divulgació del web MONCAT, etc.
El recurs de reposició presentat per la FIEC contra la decisió de la Generalitat intervinguda a 2017 de no pagar, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, a 26 entitats part de les subvencions atorgades al·legant una suposada activitat en favor del procés (sic).
Hi ha moltes altres activitats que es podrien mencionar (suport a iniciatives en favor de l’ensenyament del català a l’exterior, la campanya sobre els Tresors de la Catalunya Exterior, promoure o ajudar a promoure les trobades continentals o de zona de les CCE, compareixences de la FIEC al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats Espanyol, etc.) i per mencionar dues iniciatives recents, el Concurs Literari de les CCE d’Europa a 2020 i a 2021 al voltant de Sant Jordi i del DICE i l’organització del Concert ‘Havaneres a casa’ també a 2020 que va aconseguir reunir, de manera virtual, a gairebé 10.000 persones arreu del món gràcies a la col·laboració amb RAB (Ràdio Amèrica Barcelona).
Ara només cal que tots i totes siguem conscients que en un espai mundial cada cop més intercomunicat i interdependent des d’on sigui arreu del món hem de portar a la pràctica al que ha estat sempre el lema principal de la FIEC: Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.
Fins a 2020 la FIEC va celebrar les seves assemblees generals en coincidència amb les Trobades Mundials de comunitats catalanes de l’exterior organitzades des del Govern català o amb les Trobades de comunitats catalanes del Con Sud. La darrera trobada presencial de la FIEC va tenir lloc a Tarragona l’any 2008. Des del 2012 es va decidir adoptar la forma d’Assemblees Obertes que se celebraven de manera presencial a Barcelona aprofitant el període nadalenc i la presència de molts membres de casals per vacances familiars.
A 2020, a conseqüència de la pandèmia arreu, es produeix un evident ‘canvi de paradigma’ i les formes de comunicació i contacte entre les comunitats catalanes de l’exterior han canviat profundament i el contacte virtual per videoconferències, poc apreciat en anys anteriors, és ara la manera fonamental de contacte entre entitats i la FIEC ha celebrat les seves Assemblees Generals a 2020 i 2021 en un format virtual que ha permès una àmplia participació.
Han estat 25 anys plens de reptes i de projectes. Si a 1996 els catalans residents a l’exterior érem uns 32.000 i ja necessitàvem associar-nos per afer enfront dels problemes d’aquell moment, ara el 2021 ja som prop de 350.000. Els catalans residents a l’exterior s’han multiplicat per 10 i els problemes a resoldre segurament també.
Ara només cal que tots i totes siguem conscients que en un espai mundial cada cop més intercomunicat i interdependent des d’on sigui arreu del món hem de portar a la pràctica al que ha estat sempre el lema principal de la FIEC: Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.
Antoni Montserrat Moliner és vocal d’Estudis i Anàlisis de la FIEC i membre de la junta directiva del Centre Català de Luxemburg
