Hi ha una colla de peus prement pedals d’emergència per a frenar l’independentisme. Enquestes, polítics, mitjans, fins i tot entitats culturals malden per convèncer els catalans que la independència no és possible, ni desitjable, ni tan sols ja desitjada. No són esforços aïllats, sinó ben sincronitzats. Vista l’absència de plataforma i programa polítics deguda al pacte de submissió que el govern d’ERC ha signat amb Espanya, s’imposa una retòrica de marxa enrere engranada amb eslògans de renúncia. L’1-O no va ser un referèndum, va ser una acció simbòlica per sondejar l’estat espanyol i ara toca oblidar-la perquè ens perjudica, ens adverteix el PSC. El seu afiliat José Montilla condemna els referèndums perquè “divideixen” i Pedro Sánchez declara el procés oficialment acabat.
Ja no som el 52%, sinó un 47%, assegura el CEO, que també preveu, amb lògica paral·lela, que ERC arrasarà i Junts s’ensorrarà del tot a les properes eleccions. Òmnium boicoteja manifestacions de l’ANC perquè fan “antipolítica,” Pere Aragonés perquè van dirigides “contra els partits i no contra l’Estat”. No val la pena deturar-se a rebatre les fórmules dels socis de govern, PSC-PSOE i ERC, d’intenció i motivacions prou transparents. Ni la frase de Montilla, que com a bon unionista confon la diversitat d’opinions amb la divisió social sense adonar-se que les eleccions també divideixen, excepte a les dictadures com la russa on es presenta un sol candidat i sempre guanya un 95% de vots.
“Oblidarem l’1-O, renunciarem al seu llegat independentista? O, com diu la vella sardana, som i serem?”
El que és significatiu i pertorbador és que Òmnium, entitat netament civil dedicada a defensar la llengua i cultura catalanes, les reforci. En aquesta darrera actuació, Òmnium s’ha sumat a la campanya espanyolista per invalidar la dissidència, un dels drets fonamentals de tota democràcia, i pressionar per generar conformisme. Afirmar que manifestar-se contra el govern és antipolític equival a afirmar que l’única política vàlida es la del govern. Aquesta és la filosofia i praxis dels estats autocràtics. Més enllà de deslegitimitzar la societat civil, es pretén ignorar-la, desmotivar-la, silenciar-la, escanyar-la i fer-la invisible. I, amb la tot just aprovada modificació del codi penal, sota l’amplia ombrel.la de “desordres públics,” es criminalitza la seva llibertat d’expressió. Davant d’aquest ultratge, els governs de PSOE i d’ERC aposten per una amnèsia progressiva induïda pel benestar material que encara predomina a Catalunya. Afarta’m i diguem el que vulguis. Obliden que estem farts d’altres coses que res tenen a veure amb el menjar.
Tenen les de guanyar? Oblidarem l’1-O, renunciarem al seu llegat independentista? O, com diu la vella sardana, som i serem?
Roser Caminals és escriptora catalana i professora emèrita de literatura de la facultat Hood College (Estats Units)
