Un dels reptes que les empreses catalanes han de fer front els propers anys és la internacionalització. Les pimes, microempreses i autònoms, que formen el 99% del teixit empresarial català, tenen greus problemes a l’hora de trobar finançament per a l’expandir mercats arreu del món. És un greu problema, per a una empresa de tres o quatre treballadors, haver de contractar un comercial per a fer visites per Europa. Això, que en part ho ha resolt el programa governamental d’Acció, ho hauria de fer una Cambra de Comerç de Barcelona forta i que liderés l’associacionisme econòmic del país.
En un món cada cop més global, i amb el repte de la digitalització empresarial hi ha reptes, oportunitats i també certs riscos a l’hora de plantejar la internacionalització. Hem de jugar a dues velocitats, perquè si estem dient que el 99% dels associats són les pimes i microempreses, ens hem d’adaptar a les seves necessitats, però també els recursos de que ells disposen –i que des de la Cambra podem potenciar- vers la internacionalització.
Una de les bases d’aquesta ajuda ha de ser la experiència que té la Cambra, ja sigui en els processos d’exportació com també en la implantació de les empreses en països estrangers. Es tracta d’una forma de garantir les possibilitats d’èxit, el màxim que sigui possible, en aquest procés. Posar d’acord diverses pimes i professionals i crear clústers concrets per a poder disposar de comercials a l’exterior, que cadascun per separat no podrien assumir.
En el cas de la digitalització, hi ha possibilitats que les empreses ja estan aprofitant per ser presents, fer negoci, i cercar partners arreu sense necessitat d’enviar comercials. La Cambra ha d’anar tres passos endavant de les empreses i no a remolc fins ara, com per poder oferir aquests serveis que vinculin digitalització i internacionalització.
Cal assumir, per part de la Cambra, un altre repte: la pròpia presència internacional. Cal que la Cambra de Comerç de Barcelona jugui el que anomeno la “Champions League” de Barcelona. Això implica relació directa amb l’Associació de Cambres del Mediterrani, la Asociación Iberoamericana de Cámaras de Comercio i, sobretot, amb les Cambres d’Europa, amb qui ens hem d’emmirallar. A Alemanya, a Itàlia, als Països Baixos, les Cambres de Comerç són no només prestadores de serveis, són gestores d’infraestructures i subministraments, són organismes empresaritzats que ajuden al repartiment de la riquesa entre les pròpies pimes associades. Hem de tendir cap aquí.
Hi ha hagut una mancança sostinguda al llarg dels darrers anys a la Cambra de Comerç, que hem de solucionar. Es tracta de la relació inexistent de la Cambra amb les cambres bilaterals que operen a Barcelona. Els darrers vint anys, sobretot després dels Jocs Olímpics, milers d’expats, empresaris, emprenedors han arribat a Barcelona procedents d’arreu del món. De fa molts anys, un conjunt de càmeres i associacions empresarials molt potents treballen per aquesta relació bilateral. Podem parlar dels Estats Units, del Brasil, de França, del Regne Unit, de Xina i de totes les entitats empresarials llatinoamericanes, entre d’altres, amb forta presència a Barcelona.
Aquests empresaris expats poden ser, si establim una relació real, efectiva, transversal i constant amb ells, els millors representants al món de la Cambra de Comerç, els nostres millors ambaixadors. Per això hem constituït el projecte C’Mon que permetrà incloure aquests líders col·lectius i econòmics i executius d’arreu que viuen Barcelona en un consell assessor. En aquest consell esperem també que hi participin catalans expatriats a altres països, que coneguin mercats exteriors, i que permetin fixar els objectius concrets adreçats a les Pimes que plantejàvem.
El que tinc clar és que la Cambra de Comerç que volem ha de ser una cambra de tots, i això inclou la presència fonamental de pimes, autònoms i expats.
Ramon Masià és membre del Ple de la Cambra de Comerç de Barcelona
