El recent cas de denúncia del crític de cinema Àlex Gorina, arran del tall publicitari enmig del seu testimoni durant l’emissió del documental Et faran un home, al programa Sense ficció del 3 de desembre de 2024, m’ha fet reflexionar sobre diverses qüestions. En primer lloc, no puc evitar empatitzar amb ell davant l’absoluta manca de sensibilitat que suposa interrompre el seu relat en un moment de màxima tensió per donar pas a un bloc d’anuncis, molts d’ells centrats en la campanya de Nadal. Però el problema no acaba aquí: també cal destacar la manca de respecte cap a la feina de Mireia Prats i Joan Torrents, que va quedar afectada per una emissió plantejada d’aquesta manera.
Fa poc més d’un any es va presentar públicament 3cat, la plataforma OTT destinada a fusionar TV3 i Catalunya Ràdio en un únic espai digital de continguts audiovisuals, substituint el ja obsolet 3alacarta. Tanmateix, molts usuaris, especialment aquells que viuen a l’estranger, van descobrir que la nova aplicació no era compatible amb televisors, mentre que l’antiga ja havia deixat de funcionar. A més, fins i tot en alguns dispositius en què la nova app operava, s’hi van detectar problemes en la reproducció de vídeos i, especialment, en les emissions en directe. Aquestes incidències tècniques han generat queixes entre els usuaris i han posat en qüestió l’eficàcia d’un projecte amb un pressupost força considerable.
“Sense entrar a valorar la gran qualitat de programes, documentals i altres emissions, la plataforma 3Cat no ha complert les expectatives que molts hi teníem dipositades”
Aleshores, molta premsa, especialment la més entusiasta, no va dubtar a qualificar 3cat com “el Netflix gratuït i en català”, però res més lluny de la realitat. Si s’hagués de comparar l’OTT de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), no només no es podria equiparar amb Netflix –tenint en compte, evidentment, que l’empresa americana és de pagament–, sinó tampoc amb BBC iPlayer, Arte, RTVE Play o Auvio de la RTBF, ja que aquestes no inclouen publicitat. Tampoc en tenen À Punt ni la plataforma dels mitjans públics bascos, EITB Nahieran. L’única plataforma del nostre entorn que sí inclou publicitat és l’OTT dels mitjans públics francesos, France.tv, però aquesta es limita a aparèixer al principi o al final de les emissions, mai interrompent-les.
Residint en un fus horari amb set hores de diferència –vuit ara amb l’horari d’hivern a Europa–, acostumo a utilitzar diverses aplicacions OTT, i personalment considero que aquesta és, amb diferència, la més mediocre de totes. Sense entrar a valorar la gran qualitat de programes, documentals i altres emissions –com el magnífic Punt de no retorn, del company Raül Gallego, recentment premiat als prestigiosos premis Emmy–, la plataforma no ha complert les expectatives que molts hi teníem dipositades. A més, sovint sorgeixen problemes tècnics per accedir als continguts o altres inconvenients extremadament molestos.
I amb això no em refereixo a les ja comentades restriccions geogràfiques que Mireia Domènech ha abordat en articles anteriors, les quals són perfectament comprensibles, ja que els drets de difusió digital de certs continguts audiovisuals –especialment esdeveniments esportius de primer nivell, pel·lícules i sèries– exigeixen que només puguin ser gaudits en un territori concret, en aquest cas, Catalunya. Em refereixo, com no podia ser d’altra manera, a la tediosa publicitat que apareix sempre en els primers minuts de qualsevol emissió i que no només resulta inoportuna, sinó que enutja i fastigueja a parts iguals.
“La plataforma 3Cat sembla haver adoptat les pitjors pràctiques de les OTT gratuïtes i privades, sacrificant la qualitat de l’experiència de l’usuari en favor de la publicitat”
Passa exactament el mateix amb Pluto TV, la plataforma gratuïta d’estríming de Paramount: ofereix una varietat fantàstica de pel·lícules, sèries i programes de televisió, tant en format de televisió convencional lineal com en continguts digitals sota demanda, però amb una quantitat tan excessiva de publicitat en tot moment que es fa carregosa i desespera fins i tot el més pacient dels sants. Tot i que altres plataformes gratuïtes d’estríming com Tubi, Freevee, Plex o The Roku Channel tenen pràctiques similars, no arriben a ser tan empipadores.
El cas d’Àlex Gorina no és només un incident aïllat, sinó un símptoma d’un problema més gran que afecta 3cat. Malgrat les promeses d’innovació i millora, la plataforma sembla haver adoptat les pitjors pràctiques de les OTT gratuïtes i privades, sacrificant la qualitat de l’experiència de l’usuari en favor de la publicitat intrusiva, en lloc d’optar per un model similar a la majoria de televisions públiques del nostre entorn. Això no només perjudica la reputació de la CCMA, sinó que també soscava el seu objectiu principal: oferir continguts de qualitat en català accessibles per a tothom. Si 3cat vol realment ser el “Netflix català”, haurà de replantejar-se seriosament la seva estratègia publicitària i prioritzar el respecte pels seus creadors i espectadors. Només així podrà complir la seva missió de servei públic i esdevenir una plataforma digital de referència en l’àmbit català.
Josep Solano, corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic
El camí estonià de la innovació digital
