“La tragèdia de València per la DANA és el símptoma. La causa de fons és la pregona aversió dels partits a DIAGNOSTICAR – PLANIFICAR – EXECUTAR. No és que els ‘relats’ no funcionin: són un frau per pur deixament de funcions”. Aquesta reflexió lapidària l’escrivia fa unes hores l’Ismael Peña-López, un d’aquests cocos privilegiats que deixa empremta arreu per on passa: director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i abans el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals que per fi va posar ordre i ser útil a la Catalunya Exterior des de la Conselleria d’Exteriors…
Però, a conseqüència del funcionament d’aquest país petit i tancat nostre, l’administració ha deixat escapar el talent dels càrrecs de comandament. I és que Catalunya s’ha convertit en una mala còpia d’Espanya on qualsevol mediocre pot anar passant de càrrec en càrrec a dit sense ser-ne especialista, i, en canvi, qui podria ser conseller d’Administracions Públiques, ara que diu el PSC que ha arribat per millorar-ho tot, ha tornat a fer recerca i de professor de Dret i Polítiques. Quin país…
En tot cas, tornant al que assenyalava Peña-López, la catàstrofe del temporal DANA al País Valencià és el resultat d’una gestió pèssima i criminal. Ja sabem que el temps no el podem controlar (encara). Però sabent com està el temps, la prioritat de la classe política, amb independència de la seva ideologia i grau de negacionisme climàtic, hauria d’haver estat diagnosticar, planificar i executar. Allò que les àvies en deien “més val prevenir que curar” i “on hi hagi el riu, no hi facis el niu”, però passat pel sedàs de la ciència.
“Catalunya s’ha convertit en una mala còpia d’Espanya on qualsevol mediocre pot anar passant de càrrec en càrrec a dit sense ser-ne especialista”
La negligència política és evident. Però és que va més enllà de seguir un model del totxo i del sol i platja per un grapat d’amics constructors, hotelers, especuladors i comissionistes. No deixa de sorprendre’m que alguns comencin a emprar el concepte de “canvi climàtic” quan els interessa (aix, com contrasta quan Rajoy citava el seu cosí dient que no existia, i quan ara s’escuden darrere del fenomen per tirar-li les culpes de tot), quan en realitat hem de parlar ja d’emergència climàtica i de plantejar solucions en lloc de plorar pel que sabem que ens vindrà a sobre. Solucions com “començar a deconstruir”, tal com proposa la física i meteoròloga Mònica Usart, per molt que el terme sobti o sembli tabú. Ara ja és urgent, ens hi juguem la vida, ja ho hem vist.
Fa uns mesos, just abans d’aquestes eleccions europees 2024, l’informe de reflexió “Debating Europe” indicava que als europeus ja ens preocupen més les catàstrofes naturals que els conflictes armats. Això, en un continent europeu en guerra des de fa mesos a Ucraïna, imagina’t. El mes de setembre, el temporal Boris ja va fer estralls a Polònia, Eslovàquia, la República Txeca i Àustria, deixant 23 morts al seu pas. L’huracà Milton va ser més cru encara. Ara al País Valencià l’impacte mortal s’ha multiplicat per X (la xifra augmenta amb les hores). I ningú es pregunta el per què. Ni tampoc en dimiteix el govern en bloc assumint les responsabilitats d’una claríssima manca de prevenció i d’acció a temps. No podem normalitzar que a casa nostra ja passem de sequeres als torrents mortals i seguir fent com si no passés res. Algú pensa actuar?
Més enllà de posar els diners sobre la taula després dels desastres, fa anys que la UE hauria d’imposar normes als Estats per tal que la ciutadania europea estigui més ben preparada per afrontar situacions de crisis, de desastres naturals i de guerres. Però fins que això no arribi, són les administracions regionals les qui haurien de posar-se les piles. Si les solucions no et venen de dalt, agafes i t’arremangues per actuar. I abans de posar-te davant del full en blanc, aixeca el cap del melic i analitza què es fa a fora. No cal provar d’inventar-te la sopa d’all si resulta que uns kilòmetres més al nord ja està inventada.
“Diagnostiquem, planifiquem i executem, com diu el Mestre (Ismael Peña-López). I si la sopa d’all ja existeix, fem el favor d’adaptar-ne la recepta. Ja fem tard”
Fa unes setmanes, una nova campanya federal ens va alertar a tots els habitants de Suïssa que era important estar preparats a casa amb l’aprovisionament necessari per a casos d’emergència (climàtiques, sanitàries, guerres…) posant a disposició una calculadora de provisions òptimes personalitzant-ho als costums i necessitats de cada família. A casa ja tenim l’informe complet en PDF i imprès per als quatre que som: ja sabem quants litres d’aigua hem de tenir al búnquer, quants llegums, fruits secs, pasta i altres categories de menjar segons la salut i edats de la família, tantes lots, piles i fogonets o altres estris, etc. Tot al búnquer per sobreviure les setmanes que vulguis.
A més, el primer dimecres de febrer de cada any es fa un doble test de sirenes a cada municipi de Suïssa per tal de provar l’alarma general i l’alarma d’aigua i verificar si funciona, matí l’una i tarda l’altra. I, com a país previsor, se n’informa abans a la població per televisió, ràdio i premsa en una campanya específica. Són unes 7.200 sirenes i mòbils les que sonen per comprovar anualment que, en cas d’amenaça, es podrà alertar a la població de manera efectiva. I per posar-hi la cirereta, fa anys que tenim també l’APP d’Alertswiss, que proporciona tant informacions sobre cada alarma com indicacions de com comportar-nos amb instruccions precises per a cada emergència concreta. Un país petit, però que sap com fer les coses bé, un model a seguir.
Si això ho fan les autoritats de Suïssa, el país on mai hi ha desgràcies, què no haurien de fer els altres? Ja van tard. Catalunya va tard. No et serveix de res com a Departament d’Exteriors tenir una delegació del govern a fora si no et trasllada les bones pràctiques i les experiències com aquesta que puguis aplicar, que ajudin el país a sortir-se’n i deixi així d’anar a remolc de qui clarament no funciona. Tant de bo Catalunya n’aprengués, de tot el que és capdavanter a fora i que ja funciona, i ho incorporés al seu propi receptari de solucions. Diagnostiquem, planifiquem i executem, com diu el Mestre. I si la sopa d’all ja existeix, fem el favor d’adaptar-ne la recepta. Ja fem tard.
Mireia Domènech i Bonet és periodista i comunicadora internacional i cultural
“Tornaré el dia que m’avorreixi”, conseller Duch dixit
