Una mattina mi son svegliato, o bella ciao bella ciao bella ciao ciao ciao, una mattina mi son svegliato, e ho trovato l’invasor. Amb aquestes paraules comença la cançó antifeixista italià que ha estat, i és, tot un himne per la democràcia i contra el feixisme.
Itàlia ha estat tradicionalment un referent important per a Catalunya, especialment. No només per tots els italians i italianes que van venir a lluitar amb la República durant la Guerra Civil, sinó per la profunda influència que, especialment entre l’esquerra, ha tingut el pensament i la pràctica política marxista entre sobre tot la intel·lectualitat del país.
El PSUC va ser un dels més fidels seguidors de l’eurocomunisme del PCI. Berlinguer, Togliatti, Passolini, etc., són només alguns dels noms que més van influir en els comunistes catalans. Només així es pot entendre l’enorme contribució del PSUC a la cohesió social i nacional de Catalunya, pal de paller de la lluita antifeixista al país, fonamental, entre d’altres coses, en la implantació de la immersió lingüística a les escoles, juntament amb el PSC.
La Constitució antifeixista de la Primera República italiana va donar pas a un sistema polític democràtic, amb un balanç de poder des del punt de vista politològic molt interessant, però que, alhora, no va resoldre els desequilibris territorials i socials del país.
La desintegració de la Unió Soviètica, amb l’esfondrament del bloc del socialisme real, va portar també una desorientació de l’esquerra europea. En aquest sentit, el PCI, el gran partit comunista d’Europa Occidental, va partir una enorme reculada, i, amb ell, l’esfondrament del sistema polític sorgit de la derrota del feixisme el 1945.
Enmig de la descomposició del sistema va sorgir una formació, la Lliga Nord, que pretenia, segons la seva interpretació, la creació d’una nova entitat política en una suposada nació preexistent, la Padània. Val a dir que, malauradament, sectors del catalanisme i del sobiranisme varen veure en la Lliga un aliat per a les seves aspiracions independentistes. Per sort, no tothom va caure en la seva xarxa i va veure, des del començament, la deriva populista, xenòfoba, i insolidària de Bossi i els seus companys.
Els darrers dos anys han posat de manifest la força destructora del populisme. La Lliga s’ha alineat de manera clara a l’extrema dreta, xenòfoba, insolidària, aintieuropea. Tot i que el Moviment 5 Estrelles no és cap glòria, cal felicitar que el PD formi part de nou de la coalició de Govern. I que el malson populista hagi passat, de moment, i sigui un nefast record dels darrers mesos.
La influència intel·lectual, política, cultural, d’Itàlia a Catalunya ha estat molt profunda. Per sort el sobiranisme i el catalanisme en general té un nou exemple on emmirallar-s’hi per a no seguir-lo. Bella ciao ha estat tot un himne també per a molts sectors de catalans i catalanes. Aquesta és la cançó i la influència que cal ser recordada. De moment la temptació populista ha passat. I d’això els nostres dirigents també haurien d’extreure’n lliçons.
Jesús Maestro és expert en relacions i cooperació internacionals, i seguretat
