L’Associació d’Empresaris Catalans a Cuba (AECCuba) neix com un instrument necessari per facilitar i perpetuar les relacions empresarials entre Catalunya i Cuba. Només cal donar un cop d’ull a la vinculació històrica entre els dos països per adornar-nos de la importància de l’herència empresarial i econòmica catalana a la República de Cuba. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, coodirector juntament amb Antoni Segura de l’obra La presència catalana al món: segles XIX i XX (Generalitat de Catalunya, 2008) és contundent: “La petjada a Catalunya és superior a la de la resta de països d’Amèrica i es perceb en tots els àmbits. Es veu en el nom dels carrers, barris i ciutats”.
Solé i Sabaté se sorprèn que amb un motiu de la desaparició de Castro, quan s’ha parlat tant de Cuba, no s’hagi recordat més de la importància d’aquesta presència. Per l’historiador, l’empremta catalana va modelar l’economia illenca. La migració catalana es produeix en un moment de represa de la industrialització de Catalunya. Els catalans porten a Cuba la complexitat de la seva societat i aporten el desenvolupament més gran de la seva estructura econòmica. Molt aviat ser català serà sinònim de ser comerciant i emprenedor. Fins al punt que quan els cubans anaven a comprar a una botiga solien dir “voy al catalán”.
Actualment es continua percebent aquesta consideració cap als catalans, no excepta de nostàlgia. La creació de l’AECCuba fa poc més d’un any no és casualitat. Neix en un context de canvis polítics i socials a Cuba que es perceben com un nínxol d’oportunitats per empresaris d’arreu del món. És per aquest motiu el que fa que es constitueixi l’associació, per poder acompanyar i vetllar pels empresaris catalans en tot el procés d’obertura del mercat cubà. Actualment ja disposem de dues seus, una a Girona i l’altra a La Habana. Aquest fet ens permet agilitzar i controlar en tot moment l’estat de les empreses catalanes i poder traslladar totes les oportunitats de negoci de manera immediata donant resposta a les necessitats del govern cubà. La informació i l’agilitat són dos aspectes fonamentals en un ercat com aquest. Tot i que ja fa temps que l’AECCuba només fa un any que s’ha constituït, alguns dels nostres membres ja porten amb més de divuit anys d’experiència assessorant empreses d’arreu del món dins el mercat cubà de tots els sectors: turístic, tèxtil o de la construcció, entre d’altres.
Des que en el 1778 Carles III va autoritzar la llibertat de comerç entre Catalunya i Amèrica, la presència catalana a Cuba va empeltar tots els espais de la vida social, des de l’arquitectura a l’economia passant pel nomeclàtor. Entre 1820 i 1840, es fa un salt quantitatiu i la majoria dels procedents de la península que desembarquen a Cuba són catalans. Ben entrat el segle XX, els camins de Cuba i de Catalunya es van entrecreuar en més d’un moment, i va semblar que els dos països caminaven a prop. La independència cubana va coincidir amb el temps amb l’eclosió del catalanisme polític i, ara, tots dos pobles, es preparen per escriure nous capítols de la seva història. Nosaltres us ajudarem a escriure la vostra història.
Pere Garcia-Castany, gerent de l’Associació d’Empresaris Catalans a Cuba
