No us ha passat alguna vegada que us és difícil explicar en què consisteix la vostra feina? A mi, sí! Sobretot quan marxo de viatge professional. I, de fet, la que costa més que es conegui és, precisament, la més apassionant com a servidor públic.

Ja fa deu anys vaig començar a participar activament en projectes internacionals d’acompanyament tècnic per a la millora dels mercats públics. El que pensava que em resultaria més complicat, va acabar sent el més fàcil: trobar punts de connexió entre els mercats de Barcelona i els de ciutats tant diverses com Medellín, Bogotà i Lima a l’Amèrica Llatina, Mitrovika a l’estrenat Kosovo, o a Maputo, la capital africana de Moçambic.

Tot i les diferències geopolítiques, econòmiques i socials entre unes ciutats i les altres era relativament senzill trobar un comú denominador: els mercats tenen com a objectiu principal, arreu, acostar aliments de qualitat a les concentracions de població, que contribueixen a la millora de la qualitat de vida de les persones.

Ara bé, exportar un model tant genuïnament barceloní i mediterrani, deu tenir algun secret no? I tant que ho té! La metodologia és ben senzilla: seguir l’estil català. Així de rotund i convençut vaig respondre a un periodista en un d’aquests desplaçaments en una conversa informal i fora del qüestionari. També he de dir que sincerament no sé si el vaig convèncer prou.

I aquest estil català que faig referència és el mateix que vaig aplicar mentre explicava als tècnics de Medellín que no es podien plantejar una reforma d’un mercat, sense preveure’n un de provisional durant el període d’execució de les obres del nou mercat perquè som previsors. L’estil català també va servir a Lima per explicar que mai s’aborda un procés de transformació d’un mercat sense que prèviament es consensua amb els comerciants en un acord escrit, amb les condicions i els compromisos d’ambdues parts, perquè el consens és part del nostre ADN.

I a Mitrovika quan vam ser capaços de seure en una mateixa sala per a parlar del mercat, a tècnics del nord i del sud, en ple procés de reconeixement del nou Kosovo, perquè som conciliadors de mena. A Maputo, vaig reconèixer que alguns dels problemes que patien, ja els havíem viscut en els nostres mercats, i en un passat no tant llunyà, el que em va ajudar moltíssim a guanyar-me la seva confiança, perquè som així, autocrítics i exigents en tot allò que fem. O quan a Bogotà vaig reconèixer que les millores als mercats respecte la darrera visita -eren molt evidents i em miraven amb cara de sorpresa-, però no podia ser d’una altra manera perquè som generosos.

I sobretot perquè no he anat pel mon donant lliçons, sinó aprenent, i no he sabut ni he volgut fer-ho d’una altra manera.

Genís Arnàs
Cap del Departament de Mercats de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona