Els resultats electorals són clars. Els pactes, no. Investir president i constituir govern a Catalunya, costarà. Arribarà l’estiu i a les fogueres de Sant Joan hi cremaran etapes gastades. La societat catalana, tant quan parla i vota, com quan calla i s’absté, reclama canvis profunds. Tot just comencen. A Argelers, diumenge passat, una diputada de Junts mira la pantalla de la televisió amb un posat seriós i xiuxiueja: no ens van gens bé els mals resultats d’Esquerra. En una sala contigua, Puigdemont fa comptes. Però, anem a pams.
En aquestes eleccions al Parlament, el PSC ha obtingut una victòria clara (42 escons) i ha guanyat també en vots. Salvador Illa pot estar content del resultat aconseguit i de la mobilització de la part més espanyolista del seu electorat, poc procliu a votar en les eleccions catalanes. Carles Puigdemont (Junts+), també té motius de satisfacció. S’ha erigit en el líder de l’independentisme i ha millorat la seva força (35 escons) amb una campanya que necessàriament ha estat feta des de l’exterior, a Argelers, molt ben travada. Però ERC s’ha enfonsat als 20 escons, i la CUP ha baixat fins als 4. Per primera vegada en els últims 10 anys, l’independentisme no suma majoria absoluta a la Cambra catalana. I també per primer cop des del 1984, el nacionalisme té una representació inferior a l’unionisme en el Parlament. A més, la desafecció política de la ciutadania és gran: només ha votat un 57,94%.
Aquestes dades necessàriament haurien de comportar una reflexió sobre l’estratègia i la desunió als partits que diuen defensar la independència. Ja hi ha una primera víctima: el president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès, no prendrà l’acta de diputat, i, als 43 anys, deixa la primera línia de la política. L’error d’avançar les eleccions li ha esclatat a la cara.
“A Argelers, diumenge passat, una diputada de Junts mira la pantalla de la televisió amb un posat seriós i xiuxiueja: no ens van gens bé els mals resultats d’Esquerra”
I ara què passarà? Tant Salvador Illa com Carles Puigdemont intentaran ser investits. Aritmèticament -si el PSC amb el vot exterior no perd un escó a favor de Junts- un tripartit d’esquerres conformaria una majoria absoluta (20 ERC i 6 Comuns). Però els republicans ja han anunciat que no donaran suport a Salvador Illa. Veurem quina pista ens donen en l’elecció del nou president o presidenta del Parlament, però per ara semblaria que en primera volta no s’investirà ningú com a president de la Generalitat.
En segona volta, on només cal una majoria simple (més sís que nos), la suma de PSC amb Comuns fa 48 escons. Alejandro Fernández (PP), reforçat amb 15 escons (després de la desaparició de Ciutadans) ha dit que no pensa abstenir-se per facilitar la investidura del candidat socialista. Ho veurem. El PP constitueix el “fang horrorós”, que va fer reflexionar tant i tant a Sánchez, però en el record hi tenim l’Ajuntament de Barcelona, on el PSC va aconseguir l’alcaldia l’estiu passat gràcies al suport del PP i dels Comuns.
Certament, Junts i Esquerra fan 55 diputats. Amb la CUP, 59, xifra superior a la suma de PSC i Comuns. Però res està garantit. Puigdemont pressiona perquè el PSC en una segona volta s’abstingui i faciliti la seva investidura. O, altrament -anuncia- deixarà de donar suport al govern del PSOE i Sánchez caurà.
I encara, una última possibilitat: PSC i Junts sumen 77 escons, però no sembla pas que una mena de sociovergència sigui possible per ara, quan encara no s’ha aprovat definitivament la llei d’amnistia. Fins que no puguin tornar tots els exiliats i quedin sense efecte totes les denúncies, fruit de la repressió política encara judicialitzada, no es podrà entrar de debò en una altra etapa, més clara, també amb lideratges nous. En aquesta anàlisi ràpida, cal reclamar al Parlament que doni respostes clares al fenomen de la immigració. Vox es manté (11) i ja hi ha entrat Aliança Catalana (2).
És clar que tot això passarà després de les eleccions europees. Llavors el president espanyol podria valorar disparar l’arma de l’avançament electoral a les generals. I ves que a Catalunya, no hi hagi també una repetició dels comicis, fruit del bloqueig.
Catalunya està canviant. Segons dades del CEO, els joves prefereixen cedir nivell de democràcia a canvi de tenir un nivell de vida més alt. El nombre de barcelonins que ha nascut a l’estranger supera ja el 30%. L’ús del català arriba a mínims històrics. Emergeix una nova Catalunya del 2024 que es transforma, i, mentrestant, semblaria que el món polític (massa pendent d’ell mateix) no se n’acaba d’adonar.
Sílvia Cóppulo és periodista
