Aquestes setmanes s’estan organitzant tot un seguit d’activitats commemoratives del 25è aniversari de la Declaració de Barcelona; activitats que van ser un dels temes tractats a l’entrevista al conseller Bernat Solé publicada fa uns dies en aquest portal. Si com explicava el Conseller d’Acció Exterior, la Mediterrània és –lògicament- un territori estratègic per a Catalunya en els propers anys, això hauria de significar esprémer al màxim els espais de representativitat on els nostres organismes públics hi puguin participar. Aprofitar la pertinença a les entitats internacionals existents en aquesta regió per impulsar projectes compartits, que en són moltes. I portar –o acostar- a Barcelona i Catalunya el centre de gravetat d’alguna de les activitats culturals o econòmiques que es desenvolupin a partir d’aquests organismes.

No cal subratllar el fet que compartim un espai amb estats com l’italià i, especialment, el francès que despleguen una potentíssima política de lideratge mediterrani. Que un país sense estat com (encara) és el nostre en tregui el cap, no és gens fàcil. Però el que és impossible de fer és quan ho pretenem fer en alguna àrea concreta i no som dins les entitats que hi intervenen internacionalment.

I no hi som a totes? Doncs lamentablement és així. I el que encara és més greu és que en una d’elles en vam ser fundadors, però en vam marxar anys més tard, sense cap raó que ho justifiqui. Precisament, a redós de la Declaració de Barcelona que abans citava, el 1996 es creava la Conferència Permanent de l’Audiovisual Mediterrani, la COPEAM, sota l’impuls de tot un seguit de corporacions televisives europees i nord-africanes, entre elles l’antiga CCRTV que signaren la seva constitució a la ciutat del Caire.

Com va afirmar Jordi Vilajoana, llavors director general de la CCRTV, “participar en aquest ens de producció ens permet exportar les nostres idees, els nostres valors, la nostra cultura, i també participar d’aquesta cultura mediterrània”. És a finals de la dècada dels 90 que TV3 participa en coproduccions com Cròniques Mediterrànies que, des de fa 7 anys tenen la seva continuïtat al programa de documentals “Inter-Rives” de la COPEAM.

Fa deu anys vaig tenir l’oportunitat de participar, a títol individual, a la trobada anual de la COPEAM celebrada a París. Una assemblea general on es van acordar una sèrie d’objectius molt ambiciosos, com el desenvolupament d’una xarxa d’intercanvi de continguts informatius (Euromed-News) i també el d’una gran plataforma digital de continguts audiovisuals sobre el patrimoni cultural i artístic de la Mediterrània. I el tercer va ser el compromís un canal televisiu multicultural i multilingüe, compartit per totes les corporacions integrants d’aquest organisme. Tres projectes que, davant la greu crisi econòmica internacional que ja començava a afectar les finances públiques i la inestabilitat política de la ribera sud mediterrània, o no van materialitzar-se o van anar esllanguint-se. Per exemple, el portal d’internet sobre la memòria cultural i artística del Mediterrani porta uns cinc anys sense cap actualització.

Que aquests projectes quedessin al calaix o no tinguessin continuïtat, no vol dir pas que es puguin considerar abandonats definitivament, ni que sigui a nivell conceptual. Ni tampoc, i això és el més important, que la COPEAM no hagi tingut una activitat destacada al marge d’aquests, tant en el terreny de les coproduccions televisives i radiofòniques, com el de la formació i l’intercanvi, amb especial atenció en la tasca de fer desaparèixer les desigualtats econòmiques i de projecció professional encara existents entre dones i homes dins el sector de la comunicació audiovisual.

Afortunadament, una altra organització vinculada directament a l’audiovisual i nascuda just un any després de la COPEAM, l’Associació Internacional de Productors Independents del Mediterrani, l’APIMED, té la seva seu a Barcelona, des d’on organitza una exitosa trobada anual a Sitges, el Medimed Doc Market, que s’ha consolidat com un dels principals mercats de documentals a nivell internacional.

Però que la CCMA no sigui avui membre de la COPEAM és desaprofitar oportunitats. I crec que no som pas en situació de renunciar-ne a cap, per petita que pugui semblar. I menys encara en un sector tan estratègic com el de la comunicació i les indústries audiovisuals, on correm el risc d’acabar sent un simple satèl·lit del gran hub empresarial que s’està desenvolupant a Madrid, entre les televisions privades estatals, Movistar (Telefònica) i les plataformes OTT internacionals que van obrint centres de producció a Europa.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica