Una de les dificultats de la Catalunya exterior és la transmissió als infants del català. Quan marxes a viure a l’estranger, la teva realitat fora de casa és en una altra llengua, a la feina, l’escola, i tot sovint entre les noves amistats. No és d’estranyar, doncs, que els casals a l’exterior posin en marxa escoletes i casalets dirigits als menuts per ajudar a les famílies. Amb l’excusa del joc, els contes i les cançons, es facilita a la mainada d’origen català un espai de micro immersió, interacció, expressió i escolta unes horetes al mes que complementa l’ús de la llengua a casa i el consum de continguts cada cop més digitals. Però és clar, el casal és només una opció per qui viu prop de la ciutat on s’organitza.

El desenvolupament de les eines de formació en línia, accelerat per la pandèmia, ha posat a disposició material didàctic a cop de clic. I fa uns mesos, l’Institut Obert de Catalunya va crear un programa especial adreçat a joves de 12 a 17 anys d’arreu del món per l’aprenentatge del català, una iniciativa molt assequible que a casa no hem volgut deixar escapar i que està essent molt positiva.

La mainada no només hi treballa en un entorn virtual creatiu, llegint textos i sentint i veient continguts a partir dels quals ha de redactar textos en català (quelcom nou per a molts), sinó que les correccions que li arriben del tutor permeten anar aprenent de les errades i millorant allà on cal a cadascú. A més, la possibilitat de conèixer nens i nenes catalans que resideixen a altres països més o menys propers els crea sentiment de pertinença i de comunitat. Si ets aquella “rara avis” que de colònies a Catalunya hom es mira de manera estranya perquè és considerada mig d’aquí i mig d’allà. Però veus que n’hi ha més, com tu. I pots compartir-hi experiències i dubtes. Tot ajuda, en l’adolescència.

“L’accés a la cultura audiovisual i digital en català és imprescindible perquè les generacions més joves de catalans a fora no perdin la llengua del país”

Mentre les institucions catalanes desenvolupen la seva xarxa de formació virtual en català que arriba encara a una clara minoria de la Catalunya exterior, aquests dies els consolats espanyols utilitzen les seves bases de dades per convidar a les “queridas famílias” a aprendre gratuïtament llengua i cultura espanyoles de manera presencial a dotzenes de ciutats de cada país amb més residents a través d’un programa creat pel seu Ministeri d’Educació. És l’avantatge de tenir moltíssims recursos per gastar i tot un Estat darrera per sostenir la difusió de la llengua pròpia.

El català té en la nova plataforma digital Som3 una eina excel·lent d’aprenentatge, és una gran oportunitat perquè el jovent de la Catalunya Exterior s’enganxi a la llengua. Faltarà només resoldre l’accés als continguts (co)produïts per la pròpia televisió catalana o subvencionats amb diner públic via Departament de Cultura que ens continuen vetats a la Catalunya exterior per no haver-ne previst l’accés total, malgrat l’anunci de presentació que indicava el contrari. L’accés a la cultura audiovisual i digital en català és imprescindible perquè les generacions més joves de catalans a fora no perdin la llengua del país.

Mireia Domènech és periodista i comunicadora internacional i cultural

L’onada comunicativa de l’extrema dreta
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram