L’arribada de Messi a la lliga dels Estats Units, pot tenir una transcendència geopolítica que va més enllà d’un simple fitxatge per un club de futbol. Miami és més que una ciutat i l’Inter de Miami podria ser més que un club. Abans d’entrar a analitzar el rol de Miami i el seu equip, cal fer una fotografia de l’actual geopolítica del futbol mundial, per entendre un dels motius pel qual, el millor jugador del món, hagi acabat en un equip com l’Inter de Miami, un club novell, i actualment cuer de la Conferència Est de la Major Soccer League (MLS), la primera divisió de futbol dels EUA.
Nova geopolítica del futbol mundial
Actualment, la geopolítica del futbol mundial té dues noves potències emergents que volen competir amb la primacia Europea com a epicentre del futbol global, després que Sud-amèrica quedés en un segon nivell a partir del Cas Bosman. Aquestes potències emergents són, en primer lloc, els països del Golf Pèrsic; Emirats Àrabs Units, Qatar i sobretot l’Aràbia Saudita. Riad vol agafar el relleu de Doha com a punta de llança de la regió, després que el Qatar hagi fet el cim organitzant una Copa del Món i tenint un Club Estat de primer nivell europeu com el Paris Saint Germain. Els saudites tenen com a objectiu estratègic organitzar el Mundial del 2030, i per això miren de tenir a la seva lliga el major nombre d’astres possibles. Casos com Cristiano Ronaldo a l’Al-Nassr Saudi Club Al-Riyad, el cas de Karim Benzema, actual pilota d’Or, que acaba de fitxar per a l’Al-Ittihad FC Jeddah o l’oferta estratosfèrica que tenia el mateix Messi per part de l’Al-Hilal Saudi Football Club per jugar l’Aràbia Saudita, en són un exemple.
En segon lloc, hi ha els Estats Units d’Amèrica. El 4 de juliol de 1988 quan Henry Kissinger, el ja centenari exsecretari d’Estat – i uns dels majors estrategues de la geopolítica americana- va anunciar en persona que els EUA organitzarien la Copa del Món del 1994. Des d’aleshores, Washington va començar a crear uns engranatges i a desenvolupar una estratègia a llarg termini per tenir un paper rellevant en un dels pocs espais de la globalització que estaven fora del domini americà, el futbol internacional. La primera potència mundial era irrellevant en l’esport més potent del món. Des d’aleshores aquesta paradoxa s’ha anat reduint, començant pel futbol femení, on els EUA, que han guanyat 4 mundials de dones, sí que són la primera potència. Amb la caiguda de la vella guàrdia de la FIFA, en part per la feina de l’FBI i amb l’organització del proper mundial de futbol del 2026, juntament amb Mèxic i el Canadà, els EUA estan en la pole position per arribar a ser un dels futurs centres de gravetat del futbol mundial. En aquest objectiu, Miami, la segona ciutat de l’estat de Florida hi pot tenir un paper geoestratègic fonamental.
“L’arribada de Messi a la lliga dels Estats Units, pot tenir una transcendència geopolítica que va més enllà d’un simple fitxatge per un club de futbol”
Miami, més que una ciutat
Miami no és una ciutat més de l’estat de Florida. Miami és l’única ciutat dels Estats Units on hi ha un predomini social del castellà per damunt de l’anglès i on la població d’origen hispànic, sobretot de Cuba, forma part de les classes socials dominants. Un fet que no passa en cap altre indret del país. Es considera que Miami és la capital de l’Amèrica Llatina: lingüísticament, econòmicament i culturalment. Situada geogràficament a l’extrem sud del país, és també la ciutat important més meridional dels EUA, un pont entre l’Amèrica de cultura anglosaxona i protestant i l’Amèrica de cultura llatina i catòlica.
Aquest element s’emmarca, al mateix temps, en la crisi interna que viuen els Estats Units, saber qui són i quina postura han de tenir al món. Aquesta tempesta americana té l’element de la identitat com una de les seves causes, i dels seus reptes futurs és l’anomenat “The Hispanic Challenge” el repte hispànic, és a dir, com els EUA poden integrar la immigració mexicana i d’origen hispànic perquè passi a formar part de l’american creed: Els valors angloprotestants, aquesta mena de religió civil, que des de la independència americana ha estat assumida per tots els immigrants de totes les nacionalitats i llengües diverses que han arribat als Estats Units i que han creat la identitat americana actual, i que té l’anglès com a llengua comuna. Això ha estat així amb tothom, menys per una notable proporció de la immigració mexicana sobretot i d’origen hispà en general, que s’han mantingut al marge de la identitat i els valors d’aquesta cultura americana predominant, creant de facto enclavaments lingüístics on l’anglès ha esdevingut una llengua minoritària i fora de l’ús social. Miami és l’exemple més clar i paradigmàtic.
Ja l’any 2004 l’il·lustre politòleg Samuel Huntington va publicar un article a la revista Foreing Policy amb aquest títol “The Hispanic Challenge”, que va ampliar amb un llibre sobre la identitat americana aquell mateix any “Who we are?”. En aquell moment històric, la tesi de Huntington era que aquesta entrada persistent d’immigrants hispans i la seva manca d’integració en els valors angloprotestants i a la llengua anglesa, eren un repte i un perill que amenaçaven de dividir el país nord-americà en dos pobles, dues cultures i dues llengües. Vint anys més tard, aquest repte, que es manté, es podria convertir en una oportunitat, en un moment de canvi de paradigma de la geopolítica mundial i el futbol hi podria jugar un paper rellevant.
En el nou paradigma de la desglobalització i de món multipolar, augmentarà la importància de les zones d’influència regionals. En el cas dels EUA no es pot descartar que hi hagués una mena de nova Doctrina Monroe: “Amèrica pels americans”, sí que aquesta ha deixat mai d’existir com a corrent de fons. Això vol dir que cal tenir una ciutat global que faci de nexe entre l’Amèrica de matriu anglosaxona amb l’Amèrica de matriu llatina. I aquí és on Miami pot tenir un valor geoestratègic de primer ordre pels EUA en el nou paradigma de la geopolítica mundial, i pot tenir en el futbol, una de les seves declinacions en l’àmbit del soft power.
Inter Miami CF, més que un club?
Hi ha tres elements del fitxatge per Messi que han passat desapercebuts i és important posar damunt de la taula per entendre els corrents de fons entre geopolítica i futbol d’aquesta nova etapa de l’argentí.
En primer lloc, el Club Internacional de Fútbol Miami- únic equip amb el nom en castellà de tota l’MLS- conegut com a Inter Miami CF, és un club molt jove, fundat el 2018, que ocupa el lloc de l’antiga franquícia dels Miami Fusion F.C. en l’MLS. Aquí cal destacar que el Barça va intentar l’any 2009, en la darrera etapa del primer mandat del president Laporta, convertir aquesta franquícia que estava inactiva, en una franquícia del Futbol Club Barcelona, per tenir un equip blaugrana a la lliga americana de futbol. El projecte no va arribar a bon port, però la idea era molt bona, perquè l’MLS ha anat creixent i es podria convertir en una de les lligues més importants del món en l’àmbit de marca i de negoci.
“Cal tenir una ciutat global que faci de nexe entre l’Amèrica de matriu anglosaxona amb l’Amèrica de matriu llatina. I aquí és on Miami pot tenir un valor geoestratègic de primer ordre”
En segon lloc, l’Inter de Miami CF és conegut per ser copropietat de l’exfutbolista David Beckham. Són menys coneguts però els altres dos socis propietaris, els germans Jorge Mas i Jose Mas, grans empresaris americans d’origen cubà i actuals propietaris també, recentment, del Real Zaragoza. Més enllà de la seva rellevància econòmica, els Mas també tenen una rellevància política. Són fills del líder de la resistència cubana a l’exili Jorge Mas Canosa, fundador de la Cuban American National Foundation, una entitat amb seu a Miami per lluitar contra el règim de Fidel Castro així com ajudar tots els exiliats cubans que arribaven la Florida. Així doncs, Messi jugarà en un club que projectarà des de Miami i cap a tota l’Amèrica Llatina uns valors polítics determinats, segurament oposats a un altre rosarino universal, Ernesto Che Guevara, ídol de Maradona que trobà a La Havana de Castro un refugi per la seva retirada del futbol competitiu. Messi, que es vol seguir jugant, però amb menys pressió competitiva, ara que ja ho ha guanyat tot, serà també en això l’altra cara de la moneda respecte al Diego.
El tercer element és el rèdit geopolític que els EUA podran treure d’una figura com Lionel Messi. Als Estats Units el futbol no ha sigut mai l’esport més seguit de l’americà mitjà, però sí que és l’esport més seguit per la comunitat llatina i a la ciutat de Miami. El fet que un club menor i poc conegut com l’Inter de Miami hagi fitxat Messi pot tenir unes explicacions lògiques en l’àmbit personal. En primer lloc, Messi arriba a la ciutat més llatina dels EUA, on la gran part del star system dels artistes llatins hi té la seva residència, la darrera a arribar Shakira. Una ciutat que ofereix els avantatges de qualitat de vida, calma, intimitat familiar i la seguretat dels EUA, en un entorn cultural i lingüístic hispànic i que té el seu aeroport internacional a 15 minuts de Miami Beach. Una ciutat també que ofereix majors avantatges per educar els fills que no pas Riad. L’atracció de l’American way of life és gairebé imbatible.
Però també hi ha unes explicacions en l’àmbit d’estratègia geofutbolística: Els EUA volen dominar el món del futbol internacional i per fer-ho el més lògic és aplicar una “doctrina Monroe futbolística” i esdevenir un referent pel món llatinoamericà on és l’esport més seguit. I aquí és on conflueixen tots els elements a Miami. Els efectes de l’aposta, que compta amb el suport d’una empresa sistèmica com Apple TV ja s’han fet notar: Des de l’anunci de Messi el club ha augmentat en 5 milions els seguidors a les seves xarxes social i les entrades del club per als pròxims partits s’han acabat. Ha començat la “Messimania”. L’Inter de Miami ja s’ha col·locat en el mapa global gràcies a l’arribada a la seva arribada.
Les hipòtesis sobre si Miami serà una de les noves capitals del futbol mundial les sabrem en un futur pròxim, i tindran dos indicadors importants. En primer lloc, si la FIFA decidirà deslocalitzar algun dels seus departaments i escollirà Miami com a primera seu fora de Suïssa. En segon lloc, si la final del Mundial 2026, organitzat per USA Canadà i Mèxic, tindrà com a seu de la final l’estadi Hard Rock de Miami, un element que la consolidaria en aquest rol. Recordem que l’única Copa del Món on la final no s’ha jugat a la capital de l’Estat organitzador, ha estat únicament USA 1994, que es jugà al Rose Bowl de Pasadena, Califòrnia.
Els Estats Units amb Miami han aconseguit ser la capital mundial de la música llatina, i ara es podrien convertir en una de les capitals mundials del futbol. Aconseguirien així que dos dels grans elements geoculturals de l’Amèrica Llatina; la música i el futbol, gravitin en una ciutat dels Estats Units. Tenir, també, la capital de l’Amèrica Llatina bé val una Miami, in buona pace de la llengua de Shakespeare.
Narcís Pallarès Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, i resident a Roma
