Aquest estiu, els maputxe de Xile ha viscut un nou episodi de violentes actuacions policials. Un episodi de repressió contra el principal poble indígena del sud del continent, que s’emmarca en un conflicte històrica que va molt més enllà de les reivindicacions de recuperació de les seves terres ancestrals.

A banda de diverses accions de protesta davant de seus diplomàtiques xilenes en diverses capitals europees, el tema ha arribat a les institucions comunitàries de la mà de dos eurodiputats catalans: Jordi Solé i Diana Riba. Concretament, tots dos han formulat una bateria de preguntes al màxim responsable de la Comissió Europea en afers exteriors, Josep Borrell, per reclamar que hi hagi una actuació clara i efectiva davant del govern xilè per fer respectar dels drets col·lectius del poble maputxe, reconeguts en dos tractats internacionals signats per Xile: el Conveni 169 de la OIT i la Declaració Universal de Drets dels Pobles Indígenes.

I Com? Promovent des de la Comissió Europea el diàleg i la negociació entre el govern xilè i el poble maputxe, tal i com proposen els eurodiputats catalans al seu escrit. Una negociació que no tindria res de nou en la història de Xile. De fet, tant durant l’etapa colonial espanyola com a l’inici de la república xilena, es van celebrar els anomenats Parlaments, en els quals els maputxe acordaren durant més de dos segles la seva sobirania territorial i política amb els representants de la corona espanyola, i posteriorment amb el nou estat independent. Parlem per tant, de veritables tractats de dret internacional, únics a tota Amèrica Llatina. Certament, la situació político-institucional actual res té a veure amb la que va desaparèixer per la força de les armes a finals del S. XIX, però l’esperit del pacte i l’acord que contenen té tota la seva vigència i utilitat.

Properament el poble maputxe, té una finestra d’oportunitat dins el procés constituent que es pot obrir si –com indiquen totes les enquestes- la ciutadania xilena hi dóna la seva aprovació al referèndum que se celebrarà el 25 d’octubre. Una oportunitat per a redactar una nova constitució, gestada democràticament a diferència de l’actual, i que respongui a la realitat plurinacional de l’estat xilè i reconegui els drets col·lectius dels seus pobles; des dels culturals i lingüístics als de la propietat de la terra i tots aquells que afecten al seu desenvolupament socioeconòmic. Una finestra d’oportunitat que també hauria de servir per a la resta de pobles originaris presents en territori xilè: l’aimara, el quítxua, el rapa nui, el kawésqar… Com afirmava fa pocs dies el poeta Elicura Chihuailaf, en motiu de rebre el Premi Nacional de Literatura de Xile, “intento fer dialogar el meu esperit i el meu cor de maputxe, perquè cal una pluriculturalitat: és el camí que avui cal prendre, en aquest moment tan terrible que viu el món”.

En el mentrestant, que no serà en cap cas un període curt, Europa té l’oportunitat de defensar els drets universals, tot responent als principis bàsics que haurien d’instruir sempre la seva política exterior. Com plantegen Solé i Riba, la revisió o modernització de l’acord bilateral d’associació UE-Xile hauria de ser emprat, no només per a l’impuls de la cooperació econòmica entre aquest país del Pacífic i Europa, sinó també per influir positivament en el respecte escrupolós dels drets humans i polítics emanats de l’ONU i altres tractats internacionals. Un mentrestant que, a banda del manteniment de polítiques repressives, té altres amenaces, com una nova legislació que vol impulsar l’actual govern de Sebastián Piñera, que foragitaria els pobles indígenes de la presa de decisions que afecten el seu patrimoni cultural, històric o natural.

Que representants catalans a l’eurocambra estiguin darrera d’una iniciativa com aquesta no deixa de ser un fet altament positiu. Esperem a veure quina serà la resposta de la Comissió Europea.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica