La Diada va donar un nou to a la Delegació de Brussel·les. El conseller Duch ho va deixar palès en la primera frase de la seva intervenció en saludar el “excelentísimo Embajador de España”. La flamant bandera espanyola a l’entrada de l’Espai Catalunya Europa havia estat prestada per la Representació Espanyola davant la UE perquè a la delegació no en tenien cap. Aquest gir també és mèrit d’Esquerra Republicana.
El conseller va parlar d’un nou rumb a la política catalana, i de recuperar lideratge a Europa. Tanmateix, el missatge dels símbols ho contradiu: en plantar una bandera espanyola proclama que el govern vol captenir-se a Brussel·les com una comunitat autònoma més. No es pot exercir cap lideratge des de la submissió a Madrid.
Duch anuncià que mostraran lleialtat a l’Estatut, a la Constitució i a la Unió Europea. Com si els governs independentistes fossin la colla de Pancho Villa! En realitat, han estat escrupolosament fidels a la UE i als principis democràtics que també haurien de regir la política espanyola. L’Estat espanyol retallà l’Estatut refrendat pel poble de Catalunya i l’incompleix sistemàticament, igual que viola els drets fonamentals protegits per la pròpia Carta Magna i els tractats internacionals ratificats per Espanya, inclòs, evidentment, el Tractat de Lisboa. La deslleialtat és a l’altre bàndol.
“Plantar una bandera espanyola proclama que el govern vol captenir-se a Brussel·les com una comunitat autònoma més. No es pot exercir cap lideratge des de la submissió a Madrid”
El conseller vol que la llengua catalana “sigui utilitzada al màxim” a les institucions europees. És del tot inèdit que la Generalitat rebaixi les aspiracions quant al català del mateix Govern espanyol. En una entrevista a La Vanguardia, hi afegí que “donarà suport” als esforços del ministre espanyol d’Exteriors Albares perquè el català esdevingui llengua oficial. Suport? Fa l’efecte que el conseller no pensa ni parla com un actor polític sinó encara com un alt funcionari europeu que ha fet carrera tot adaptant-se al que els Estats -i Madrid- volen. S’ha de mentalitzar que ara representa Catalunya, i ja va tard.
El nou Govern desitja una obertura a una societat plural. Però passa per alt els diputats encara exiliats a qui se’ls neguen els drets i són perseguits un cop amnistiats no només per jutges rebels, sinó pel propi ministre d’Interior socialista Grande-Marlaska. Defensarà Jaume Duch el legítim escó europeu del conseller Toni Comín que li refusa la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola?
Duch ressaltà que comparteixen els objectius de la UE en economia i reindustrialització. No és ben bé així. Un exemple: la Comissió Europea demanà una gestió descentralitzada dels Fons Next Generation EU. Pedro Sánchez, en contrast, n’aplicà una centralització extrema de la gestió i inversió. El mateix amb el corredor mediterrani, una prioritat europea que per a Madrid no ho és gens.
Finalment, recordar que el nou conseller, establert a Brussel·les de fa dècades, és responsable dels catalans a l’exterior. No se l’havia vist mai al Casal Català ni a la Delegació. Va decidir que aquesta realitat no anava amb ell, i ara l’haurà de liderar. Trop espagnol?
Erika Casajoana és consultora en Comunicació i exdelegada adjunta davant la Unió Europea
