Aquestes eleccions presidencials als Estats Units han estat les primeres des que el 2022 el Tribunal Suprem va revocar la sentència de Roe v. Wade (1973), derogant el dret a l’avortament com a dret fonamental reconegut a escala federal. Atenent a l’enrenou generat per la sentència del Suprem, els demòcrates esperaven que la salut i els drets sexuals i reproductius (SDSR) mobilitzessin el vot femení, com pronosticava l’assessora Amy Pritchard, qui en el si de la convenció nacional demòcrata afirmava que seria “el tema més mobilitzador”. En conseqüència, Kamala Harris, la candidata demòcrata, ha articulat bona part de la seva campanya electoral al voltant de la política pro-drets reproductius.
Els resultats electorals, però, no els han donat la raó. Harris només ha aconseguit el suport del 54% de les dones, en front del 44% restant, que ha optat pel magnat republicà. Un nombre molt inferior al dels seus predecessors. I és que Donald Trump ha estat capaç d’escurçar la distància amb els demòcrates: Harris només ha aconseguit 10 punts d’avantatge, mentre que Joe Biden en va aconseguir 15 (2020) i Hillary Clinton, 13 (2016).
Aquest fracàs del discurs de Harris s’explica per les prioritats dels votants. Segons una enquesta de l’NBC, només un 14% de l’electorat, la majoria demòcrates, considerava l’avortament el tema més important: dues de cada deu dones i un 8% dels homes. En canvi, una mica més del 30% dels votants, la gran majoria republicans, deia que havia estat l’economia el que ha fet decidir el seu vot. En un context d’elevada inflació, malgrat el creixement macroeconòmic, l’economia ha guanyat protagonisme atesa la seva percepció com una força que modela de manera decisiva les preferències electorals.
Una altra enquesta, realitzada per l’institut PRRI, indica que dos terços dels nord-americans, un nombre rècord, pensen que l’avortament hauria de ser legal en tots o en la majoria dels casos, inclòs gairebé el 40% dels republicans. A això s’hi afegeix que aquesta proporció és bastant homogènia en la distribució d’estat a estat.
El nostre cas d’estudi és, doncs, el que ha passat en els deu estats on el mateix dia de les eleccions presidencials s’han votat mesures per consolidar el dret a l’avortament a les respectives constitucions estatals. Dels set que han aprovat polítiques pro-avortament, quatre, Arizona, Missouri, Montana i Nevada, se’ls ha endut el Partit Republicà en les presidencials. Però aquests resultats no són nous. Entre el 2022 i el 2023, uns quants estats ara republicans (Michigan, Ohio, Kentucky i Kansas) van mostrar-se decididament a favor de mantenir o ampliar drets a l’avortament.
“Dos terços dels nord-americans, un nombre rècord, pensen que l’avortament hauria de ser legal en tots o en la majoria dels casos, inclòs gairebé el 40% dels republicans”
Arizona, per exemple, el mateix dia que aprovava l’extensió de l’avortament de les 15 a les 24 setmanes per un 61,7%, votava Trump com a president per una mica més de la meitat dels vots (52,2%). Missouri, on el vot republicà va guanyar folgadament (58,5%), aprova, en una votació ajustada, la legalització de l’avortament, que només podia practicar-se en cas d’emergència mèdica. A Florida, que és republicana, l’esmena constitucional no ha passat, però ha aconseguit un 57,1% de suport. Així es constata el fenomen del vot dual en l’electorat republicà, un fet aparentment contradictori.
El cas Dobbs del Suprem deixava en mans dels Estats la decisió sobre la legalitat de l’avortament. Des de llavors, tretze estats han imposat una prohibició total sobre aquesta pràctica i onze l’han limitat. Aquestes restriccions han fet que tant les dones com el personal de les clíniques i els professionals mèdics es trobin en una situació de menor seguretat. En aquest sentit, una de cada set dones en els estats amb prohibicions coneix algú que ha tingut dificultats per accedir a l’avortament després de Dobbs i, durant el 2023, més de 168.000 dones van haver de viatjar a un altre estat per avortar.
Recordem que al cinturó bíblic, on la densitat d’esglésies és superior a la mitjana, l’educació sexual és tan pèssima que tenen les taxes més altes d’embaràs adolescent, segons explica un reportatge de Kasia Strek (2022). Però no només això, Mississipi, un estat del cinturó, bat el rècord en la taxa de mortalitat infantil: l’avortament no només tracta de la decisió sobre el propi cos, sinó també de salvaguardar la salut de la mare i el fetus.
Aquesta tendència legislativa contra l’avortament, però, no ha aconseguit reduir el nombre d’avortaments practicats al país. El 2023 Planned Parenthood va enregistrar 392.715 avortaments, un 5% més que l’any anterior. Sembla que les estatunidenques, acostumades a l’absència de l’Estat del benestar característicament europeu, no han tingut la sensació de veure la seva vida prou afectada.
Això passa perquè els americans veuen generalment l’agenda SDSR com una matèria d’àmbit estatal. Dels divuit Estats federats americans que permeten processos de votació ciutadana d’esmenes constitucionals, setze han dedicat una votació a l’avortament en l’etapa post-Dobbs. I és que aquestes iniciatives s’han convertit en una de les principals estratègies polítiques per protegir l’avortament a nivell estatal després del gir jurisprudencial del Tribunal Suprem.
Aquesta iniciativa ofereix als votants tenir veu sobre les qüestions de rellevància estatal, el que podria estabilitzar l’avortament com una matèria que es considera estatal, i no federal, generant una sensació de certesa respecte a les polítiques en aquesta matèria. Aquesta tendència s’accentua si es voten les esmenes alhora que les presidencials: una bala la gasten en favor de l’avortament i l’altra, de l’economia.
El candidat Donald Trump durant la campanya electoral a les eleccions nord-americanes [Foto: Donald Trump]
A això s’hi afegeix que els estatunidencs de 43 dels 50 estats voten els seus fiscals generals, un càrrec que cobra importància en el terreny polític, ja que són responsables d’interpretar la llei i d’assessorar legalment el govern estatal. Per posar un exemple, l’antic fiscal general d’Arizona es va comprometre a no fer complir la nova jurisprudència del Tribunal Suprem d’Arizona, que defensava una llei de fa 160 anys que prohibia l’avortament tret que la vida de la mare estigui en perill. Això va generar crítiques fins i tot dins de les files republicanes i probablement va ser decisiu en el vot de l’esmena constitucional. La possibilitat d’escollir fiscals que recolzin polítiques pro-avortament provoca que els votants mobilitzats per la SDSR desviïn l’atenció cap a altres temes en les eleccions presidencials.
L’avortament s’ha quedat petit com a tema clau en el vot a les presidencials, al costat del gegant de l’economia, que es percep generalment com una matèria d’àmbit federal. A això s’hi ha sumat l’encariment de la cistella de la compra i, en aquests sentit, la politòloga Melissa Deckman assenyala que Harris no ha fet bona feina explicant com les seves polítiques ajudarien la classe mitjana. Si més no, aquest missatge no ha ressonat entre els votants. Aquest silenci econòmic de Harris, semblant a una calma enganxosa abans d’una tempesta, ha pesat en les urnes. Per això se suposa que ha perdut la batalla als estats de vot tradicionalment demòcrata fins el 2016: segons David Schulz ha perdut les classes treballadores i no ha guanyat les dones, els suburbis ni els joves.
En aquest sentit és destacable la confiança atorgada a Trump per per gestionar l’economia (51%), en comparació a Harris (47%), que ha parlat molt poc d’economia durant la campanya i que a més sempre ho ha fet amb la boca petita. Però no només això sinó que un 40% confiaven en la gestió de Trump de l’avortament, una dada no gens menyspreable. Els analistes del Brookings Institution no pensen que ajudés la desaprovació general de la política econòmica de Biden ni algunes tàctiques de campanya, com la decisió de Harris d’evitar entrevistes als mitjans durant la primera meitat de la seva campanya.
“El debat sobre l’avortament no només no ha decantat les eleccions presidencials a favor de Harris, sinó que ha facilitat el vot dual que ha donat una victòria ampla a Trump”
Tornant al vot dual, les estadístiques electorals suggereixen que el perfil que l’encarna és republicà o independent, ja que és possible que l’electorat demòcrata ja sigui molt fidel a la política pro-avortament. El votant de Kamala Harris es perfila ideològicament com a liberal o demòcrata, tendeix a ser ateu i concentra la gran majoria de l’electorat LGTBIQ+, un col·lectiu afectat per l’agenda SDSR. Triomfa entre les dones joves fins als 40 anys i les de la tercera edat, dones llatines i la comunitat negra. El votant trumpista, en canvi, es defineix com a conservador i acostuma a ser cristià, per això s’endú els estats del cinturó bíblic. I tot i que és més fort entre les capes més anti-avortament, també triomfa en més de la meitat de les dones blanques, especialment aquelles sense estudis (63%). Potser sigui aquest sector el que exerceix el vot dual de què parlàvem.
Com es diu sovint, del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol: mentre aquest votant no percebi una afectació més directa a la seva vida amb una prohibició federal, moltes dones creuran que poden defensar els seus drets sexuals i reproductius a través de l’àmbit estatal, prioritzant l’economia o altres qüestions en el seu vot a les eleccions presidencials. Les condicions han canviat, però no està prohibit i, per tant, les dones continuaran avortant, encara que hagin de desplaçar-se. Cal recordar que el model urbà als Estats Units es fonamenta en la subúrbia.
Altrament, que les estatunidenques no hagin vist molt minvats els seus drets no és un indicador del seu grau de discriminació. Guarnieri i Leaphart (2024) adverteixen que les proteccions constitucionals no ho són tot per garantir l’accés segur a l’avortament. Sovint és necessari litigar per anul·lar lleis estatals preexistents, com va passar a Ohio, on van trigar un any en garantir el bloqueig de la prohibició de l’avortament. De moment els estats que han protegit i augmentat l’accés a l’avortament són els tallafocs que permeten mantenir l’equilibri delicat de l’status quo, perquè les dones tendeixen a desplaçar-s’hi per avortar, com en el Nova York pre-Roe (1970), abans d’utilitzar mètodes més perillosos. No sabem, però, quant durarà aquest equilibri. Potser en els pròxims anys veurem una evolució del comportament polític.
Trump ha maniobrat per situar el tema de l’avortament fora del focus de les eleccions presidencials, aprofitant el viratge conservador del Suprem que ell mateix havia provocat. Malgrat la indignació post-Dobbs, els demòcrates no han sabut convertir aquesta causa en un punt de suport que fes trontollar els fonaments del vot republicà ni capitalitzar el dels indecisos. Així, el debat sobre l’avortament no només no ha decantat les eleccions presidencials a favor de Harris, sinó que ha facilitat el vot dual que ha donat una àmoplia victòria a Trump.
Aina Milà Martín és estudiant de Ciències Polítiques i Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona
