Amb l’arribada de la tardor al Con sud d’Amèrica i un any més lluny de casa (i ja son gairebé set anys que visc a l’Argentina), veig com la nostra diàspora escalfa motors pel que serà un any de fer un pas endavant. El tret d’eixia es va produir fa a finals de març amb la reunió de juntes directives de tots els Casals per, entre altres temes, preparar el que serà el nostre gran encontre bianual, La Trobada de Comunitats Catalanes a l’Exterior del Con Sud d’Amèrica, endarreit un any per les conseqüències que l’aplicació del 155 va tenir entre els centres catalans a l’exterior. En aquesta ocasió, la bona i treballadora gent de Montevideo, a l’Uruguai, seran els anfitrions de tot un seguit de casals repartits arreu de l’Equador, Paraguai, Xile i Argentina on els debats polítics, conferències, actuacions corals, esbarts i colles bastoneres tenen asegurada la seua presència.
És el cap de semana més important de l’any per a tota la Catalunya exterior al nostre continent d’acollida i malauradament també serà el primer any en el que menys resó tinga aquest esdeveniment, ja siga pel tancament de la corresponsalia de TV3 a Buenos Aires, que s’afegeix a l’apagada del satèl·lit que va patir Televisió de Catalunya el 2012 i que va deixar orfe a tots aquells catalans, ja en edat avançada, que la tenien com a finestra de comunicació amb la terra estimada. A tot això, la trobada tindrà la més que previsible absència de figures de primer nivell del Govern català recordant que en la darrera trobada va tenir el plaer de compartir la presència del conseller Raül Romeva.
Per tant, la Catalunya Exterior continuarà la seva marxa a més de 12.000 kilòmetres intentant superar el gran hàndicap de la renovación. La nostra diàspora a l’Amèrica Llatina té una edat molt avançada i en els propers anys no es preveu un relleu migratori com el que es va viure a l’Argentina en els darrers anys del franquisme. I justament un d’eixos Casals que no falten mai -i amb els que sempre un pot contar- és el de les dones valentes del Casal de Catalunya de Paranà.
Des de el 2003 tots els diumenges al matí, aquest Casal porta endavant el seu projecte de referència: un programa de ràdio en directe estructurat en quatre blocs. El primer bloc es parla d’actualitat política a Catalunya. En el segon bloc es realitzen entrevistes a personalitats de la política o la cultura catalana o bé es parla de festes populars i tradicionals dels Països Catalans o anem de passeig per la geografia catalana. També hi ha un espai jove amb informacions actuals i temàtiques d’interès de les joventuts catalanes, i hi ha un espai d’esports en el qual els culés de l’equip radiofònic es desfan en elogis al Barça.
Finalment es donen informacions institucionals d’activitats del Casal i de la Xarxa de Comunitats Catalanes del Con Sud. Tots els blocs comencen i acaben amb música catalana de diversos estils i èpoques. Aquest programa està conduït per Mercè Porqueres, acompanyada per a la professora de català Mónica Rodríguez; la llicenciada en Comunicació Social, Verónica Rodríguez i la politòlega Cora Ruiz Tena. Totes elles fan d’aquest quartet la veu radiofònica principal de la nostra diàspora al Con Sud, vertebrant i cohesionant a tota la Xarxa.
Però la vocació informativa d’aquest Casal arrancà a l’any 1997 de manera trimestral, amb la publicació de la revista Paranà, per anar endavant. Amb una tirada de 400 exemplars, aquesta publicació conté temes d’interès relacionats amb Catalunya en funció de la seva especialitat professional (política catalana, teatre, literatura, arquitectura, música, psicologia, esport, cuina catalana, una part dedicada a una activitat per practicar la llengua catalana), però sobretot els temes relacionats amb el feminisme. Aquest Casal és un veritable exemple per a la Xarxa i la resta de Casals del món en temes relacionats amb el paper de la dona en la Catalunya Exterior.
Segur que bona part de la inspiració en desenvolupar aquest espai radiofònic fantàstic tingué el ja desaparegut i reconegut periodista Guillermo Alfieri, company de Mercè Porqueres.
PAU ANDRÉS, secretari del Casal dels Països Catalans a La Plata
