Cal acceptar que avui dia un català a l’exterior pot resoldre un atac d’enyorament connectant-se a una webcam de les moltes que hi ha escampades per tot el territori català, engegant TV3 a la carta o agafant un bitllet low cost i plantant-se a fer un toc a l’Empordà, davant del mar. Dit això, què ofereixen les comunitats catalanes a l’exterior als seus socis i simpatitzants?

A Roma les trobades de catalans es produïen fa trenta anys només en ocasions religioses, per motius evidents: una part important de la població romana està formada per membres de l’església catòlica. En aquells temps ja es feia prou si el clergat permetia fer una missa a l’any en català, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, dins l’església dels espanyols, que es diu de Santiago però originalment era dedicada a la patrona de Catalunya. Amb els anys això ha canviat i actualment les activitats van des de les més festives a les més acadèmiques, amb alguna missa escadussera, i interessen també a gent de totes les edats.

Però més que les diverses ocasions més o menys festives, als catalans que viuen a l’exterior, gent plena d’energia, que treballa i està ben integrada en el país on viu, els interessa transmetre la pròpia cultura, en el sentit més ampli del terme. En primer lloc en l’àmbit familiar, organitzant classes de català per als fills i ocasions de socialització per als més joves en què es produeixi la immersió lingüísitca de què no poden gaudir ni en les escoles del país ni en les escoles espanyoles a l’estranger. En segon lloc, fent conèixer aquesta cultura al poble que els acull. En aquest sentit també són importants les activitats més lúdiques, festes, concerts, calçotades, etc, que són ocasió per comunicar en un ambient relaxat quina és la realitat catalana.

En aquests últims temps, els esdeveniments polítics han aguditzat encara més la necessitat de compartir vivències i de debatre sobre possibles actuacions i també de presentar a la societat italiana un punt de vista diferent sobre aquests esdeveniments. Els mitjans de comunicació italians han donat sovint per bona, sense reserves, la narració que els venia dels mitjans espanyols, però alguns s’han preocupat de conèixer el parer dels altres actors implicats en el procés. En aquest sentit, cal felicitar-los a ells per la seva professionalitat i també cal reconèixer als nostres socis i simpatitzants la disponibilitat que han demostrat en totes les ocasions en què se’ls ha demanat de respondre a les seves preguntes, a qualsevol hora del dia o fins i tot de la nit.

Hem tingut ocasió durant aquests darrers temps de compartir moments de tota mena i els nostres socis han demostrat una gran voluntat de servei, un gran entusiasme i molta capacitat d’organització amb pocs mitjans. Cal admetre que poder fer ràpidament comunicacions a través de les xarxes socials és un gran ajut i ens permet arribar a molta gent, però és gràcies als nostres socis que aquestes xarxes són realment actives i que tenim fins i tot la nostra Ràdio Catalunya–Itàlia.

Isabel Turull és presidenta de l’Associació Catalans a Roma-Casal Català de Roma i  professora de llengua catalana a la Università di Roma Sapienza