Quan a inicis de 2011 el Congreso de los Diputados espanyol va adoptar una reforma de l’article 75 de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el vot favorable de la majoria de les forces polítiques hegemòniques en aquell moment (PSOE, PP, CiU, PNB) vàrem ser molts els que vàrem advertir que aquella reforma que instaurava un sistema de petició prèvia de vot (el denominat voto rogado), escurçava de manera dramàtica els terminis de vot a l’exterior (el que destrossava el vot extra-europeu) i imposava un sistema de tramesa de paperetes per correu totalment depenent de la bona o mala voluntat dels correus nacionals de cada país, acabaria constituint un desastre democràtic de proporcions gegantines. Des d’organitzacions com la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) i des de Marea Granate ja vàrem advertir del que podria passar que, malauradament, és el que va acabar passant.
Aquests 11 anys amb un sistema de vot exterior basat en el voto rogado han portat la participació electoral dels ciutadans de l’Estat espanyol residents a l’exterior a valors mínims. En el cas dels votants catalans, la participació a les eleccions al Congrés dels Diputats va caure del 28,0% a la convocatòria de 2008 al 9,3% a la de 2019 i en les eleccions al Parlament de Catalunya cau del 20,8% a la convocatòria de 2006 al 4,2% a la de 2021.
La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er d’abril de 2022 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 269.873. Això representa un augment de 10.710 electors entre abril de 2021 i abril de 2022 i un augment de 14.710 electors respecte dels 255.163 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021. El total d’electors espanyols a l’exterior a 1er d’abril de 2022 és de 2.264.946.
“Des de la FIEC entenem que aquesta reforma és un gran pas atès que deroga el sistema de vot pregat amb sol·licitud prèvia i el substitueix per un sistema de descàrrega automàtica de les paperetes”
Després d’anys de pressió des de l’exterior amb nombroses manifestacions davant els consolats d’arreu del món i cartes i contactes de tot tipus protagonitzats principalment per Marea Granate (plataforma que reuneix emigració espanyola en lluita pels seus drets arreu del món) sempre amb el suport i la mobilització des de la FIEC i algunes iniciatives al Senat (on gràcies a la Sara Vilà, del grup de Podem, s’arriba a adoptar una resolució unànime demanant la fi del voto rogado) s’arriba finalment a l’adopció d’una iniciativa legislativa que volia canviar la situació.
Va ser el grup parlamentari d’ERC a Madrid el primer en plantejar un text de llei que modificava els aspectes més negatius de la LOREG. Per atzars de la dinàmica parlamentària una segona proposició de llei presentada per Unidas Podemos i PSOE en el mateix sentit és la que arriba finalment al ple del Congrés dels Diputats i en el debat de ‘toma en consideración’ és votada de forma unànime per tots els grups de la cambra en la sessió plenària del 23 de febrer de 2021 com a ‘Proposició de Llei orgànica de reforma de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general, per a la regulació de l’exercici del vot pels espanyols que viuen a l’estranger’.
En paral·lel la FIEC vàrem proposar als companys de Marea Granate la creació d’un Grup de Treball conjunt que podés entrevistar-se amb tots els grups parlamentaris i que redactés un conjunt d’esmenes que podessin millorar el text inicial. Creiem que el treball d’aquest Grup ha estat fonamental i culmina amb la compareixença conjunta de la FIEC (representada per l’Antoni Montserrat Moliner) i de Marea Granate (representada per la Berta Burguete Orts) davant la Subcomissió del Congrés dels Diputats el passat 1 de desembre de 2021.
Agraïm el treball conjunt que des de la FIEC hem portat endavant amb les companyes de Marea Granate i agraïm també el suport i l’acció de diputades i senadores com Marta Rosique (ERC), Mariona Illamola (JxCat), Albert Botran (CUP), Marc Lamuà (PSC) i Sara Vilà (ECP) que han permès arribar a aquest resultat.
Després d’una llarga i turmentosa tramitació parlamentària, la Subcomissió per la reforma del vot exterior va adoptar el passat dimecres 18 de maig, gairebé per unanimitat, la Ponència que ha de servir de base a la reforma de la LOREG i a reformar les condicions de vot a l’exterior.
“Creiem que una gran part de les nostres esmenes al text inicial de PSOE i UP s’han tingut en compte i que podem considerar el donar suport a aquesta reforma”
Cal assenyalar que el tema no es va poder desbloquejar plenament fins l’entrevista del passat dia 7 d’abril entre el President del Govern Pedro Sánchez (PSOE) i el líder del PP, Alberto Núñez Feijoo (no sabem si el Rei Mohamed VI del Marroc va participar també a la reunió). Es tot un ‘honor’ que el tema del vot exterior hagi necessitat de l’acord dels dos líders polítics de l’Estat però és també una mostra de com aspectes fonamentals de la vida democràtica a l’Estat espanyol estan subjectes a les maniobres polítiques i no al simple respecte dels principis democràtics.
Ara comença un llarg tràmit legislatiu, en tractar-se de la modificació d’una llei orgànica que requereix els 2/3 dels vots favorables. L’informe de la ponència es votarà el 25 de maig a la Comissió Constitucional i si després de la seva aprovació no queden esmenes vives, es dona per suposat que el text tindrà el vistiplau del ple del Congrés dels Diputats al mes de juny, just abans d’acabar el període de sessions actual.
Després de l’aprovació al Congrés, el text es remetrà al Senat on s’espera una tramitació sense contratemps que, per qüestió de terminis, podria finalitzar al mes de setembre.
Tant el PSOE i Unidas Podemos, partits impulsors de la Proposició de llei, com el PP van arribar a un acord sobre la reforma que eliminarà el vot pregat i permetrà que els electors a l’estranger es puguin descarregar per via telemàtica la documentació i les paperetes per votar. A més, aquesta reforma comptarà, previsiblement, amb el suport d’altres grups parlamentaris, amb la qual cosa la seva aprovació es farà sobre la base d’un ampli consens entre les forces polítiques. Cap partit no va presentar objeccions als aspectes fonamentals de l’informe de la ponència.
De totes maneres, alguns partits com ERC o JxCAT insistiran en les iniciatives que van registrar perquè es pogués votar de manera electrònica o delegar el vot en una persona de la mateixa circumscripció a Espanya. Unes propostes que ja van ser rebutjades al ple del Congrés quan es va debatre l’esmena a la totalitat que van presentar els republicans.
La nova regulació del vot exterior estarà en vigor per a les eleccions autonòmiques que se celebraran al mes de maig de 2023 i per a les properes eleccions generals previstes per novembre de 2023.
Entre els punts més destacats de la reforma cal destacar:
- L’eliminació del vot pregat i la possibilitat que els electors es puguin descarregar per via telemàtica la documentació i les paperetes per votar, encara que es mantindrà l’enviament tradicional per via postal per evitar la discriminació per causa de la denominada ‘bretxa digital’ (no tothom domina a fons les noves tecnologies) o per les dificultats d’accés a mitjans telemàtics que puguin existir a altres països.
- Quant al mètode per garantir la personalitat de l’elector, sobretot en els casos del vot per correu, s’ha optat per una fórmula dita ‘de confiança’ consistent que els votants hauran de signar del seu puny i lletra el revers d’un dels certificats d’inscripció al cens que han d’enviar al costat del seu vot.
- A més, s’establiran mesures addicionals de guarda i custòdia dels vots perquè no puguin ser manipulats abans de l’arribada a les juntes electorals corresponents.
- Els consolats garantiran els mitjans informàtics necessaris per a la descàrrega de la resta de la documentació necessària per votar. El procés de precintatge, recompte i elaboració de l’acta serà públic.
- Les funcions dels representants de les candidatures concurrents en els processos electorals a l’exterior assimilaran a les funcions d’interventors i apoderats als articles 76 a 79 de la LOREG.
- Un altre aspecte important és la clara aposta pel vot en urna davant del vot per correu. Per això, la nova redacció de l’article 75 de la LOREG establirà que el Govern determinarà en cada convocatòria quins són els llocs de votació a cada país, a més dels consolats. Entre aquests s’inclouran els viceconsolats honoraris i també es poden establir punts de votació a centres espanyols o entitats de l’emigració.
- També es reforçarà el vot en urna en ampliar el termini per fer-ho de tres a sis dies, de manera que, si la jornada electoral és un diumenge, els espanyols a l’exterior podran votar des del dissabte de la setmana anterior (vuitè dia anterior a la jornada de votació) fins dijous (tercer dia anterior a la jornada de votació). A més, es podrà dipositar el vot en horari de matí i vesprada.
- Per assegurar que els vots emesos són finalment comptabilitzats, la nova regulació preveu ampliar el termini per a l’escrutini que es farà entre el cinquè i el vuitè dia posterior a la jornada electoral. Ara mateix es realitza entre el tercer i el cinquè dia, excepte al País Basc –on és entre el cinquè i el vuitè dia– i Galícia i les Canàries, a les dues comunitats entre el vuitè i l’onzè dia posterior a la votació. A Catalunya era sempre el tercer dia després de les eleccions al no comptar amb una llei electoral pròpia. A més d’aquesta mesura, també cal establir que els vots s’enviïn a Espanya per valisa diplomàtica per no dependre dels serveis postals estrangers.
- Altres mesures que apareixen contemplades a la nova regulació serà la comprovació del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que haurà de realitzar l’Oficina del Cens Electoral en col·laboració amb els consolats cada cinc anys. També es donarà publicitat a les dades de vot desglossades per província i consolats.
- D’altra banda, davant de situacions excepcionals que es puguin donar en alguns països on votar sigui més complicat, el Govern, amb l’informe previ de la Junta Electoral Central (JEC), podrà modular els criteris de votació o fins i tot el procés per garantir que els residents espanyols puguin exercir el dret de sufragi.
Des de la FIEC entenem que aquesta reforma és un gran pas atès que deroga el sistema de vot pregat amb sol·licitud prèvia i el substitueix per un sistema de descàrrega automàtica de les paperetes. Creiem que una gran part de les nostres esmenes al text inicial de PSOE i UP s’han tingut en compte i que podem considerar el donar suport a aquesta reforma.
És cert que queden alguns punts proposats per FIEC i Marea Granate que no veiem plenament recollits en el text com és la plena igualtat entre els electors CERA i els electors temporals ERTA, però esperem poder generar debat entorn d’aquest important punt.
“És important que la Subcomissió pugui continuar els debats sobre la reforma en altres aspectes de la LOREG i, en particular, sobre la proposta del Vot Delegat”
En el text aprovat ens preocupa l’habilitació de llocs de votació no consulars a alguns països i vetllarem a que això no es pugui convertir en un ‘coladero’ de pràctiques estranyes.
Finalment creiem que és important que la Subcomissió pugui continuar els debats sobre la reforma en altres aspectes de la LOREG i, en particular, sobre la proposta del Vot Delegat (seguint el sistema francès) que creiem podria beneficiar també als votants exteriors amb més dificultats d’accés a consolats i als mitjans digitals.
Seguirem informant des de la FIEC i esperem poder aviat començar a organitzar sessions informatives continentals de manera virtual que permetin explicar amb detall l’abast d’aquesta important reforma el camí de la qual només acaba de començar.
Som Catalunya Exterior, també Som Catalunya.
Antoni Montserrat Moliner és vocal d’Estudis i Anàlisis a la Junta Directiva de la FIEC
