La posada en marxa del Consell de la Catalunya Exterior a les portes d’encetar un nou any és, d’entrada, un motiu d’il·lusió i d’esperança per al prop de mig milió de catalans que vivim a l’estranger. Aquest projecte ha de servir per vertebrar bona part de l’acció política exterior d’un departament que està posant totes les eines per visibilitzar i empoderar d’una vegada una comunitat incomprensiblement invisible a ulls del país: la Catalunya Exterior. Després de seguir fil per randa i des de la distància la cocció del projecte parlant-ne amb diversos actors implicats, el Consell és, de moment, una declaració de bones intencions.
Donar veu i vot, garantir drets i oferir serveis a la diàspora catalana hauria de ser una funció imprescindible per a qualsevol govern, i més tenint en compte la tasca impagable que la comunitat catalana a l’exterior està fent en gairebé tots els racons del món. Per això, és important que aquesta aposta decidida del Govern -liderada per la consellera Alsina- no només sigui un decàleg de bones intencions, sinó que ha de ser, sobretot, una eina eficaç i que, a la llarga, no quedi en paper mullat. El Govern ha de fer entendre a la ciutadania -especialment aquells qui des de Catalunya tenen una idea mal concebuda i esbiaixada de la comunitat catalana a l’exterior- la importància i el retorn que tenen totes aquestes bones intencions per als catalans i catalanes que vivim a l’estranger.
Aquest Consell ha d’escenificar, de retruc, una nova manera de fer acció política a l’exterior en una societat gairebé digitalitzada del tot. Aquest nou paradigma, que s’ha familiaritzat durant la pandèmia, ha de servir per visualitzar una fotografia de la Catalunya Exterior més moderna, digital i jove. No hem d’oblidar-nos d’aquells qui van posar les bases del que avui representen 144 comunitats catalanes a l’estranger reconegudes, però l’aposta per les comunitats virtuals és adaptar-se als nous temps. I que amb l’excusa de la digitalització i les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies, serveixi, també, per escenificar una Catalunya Exterior viva i plenament connectada marcada per l’enorme talent, en detriment de l’enyor que fins fa poc temps semblava que era el paradigma establert i caduc. Quedi clar que no seré jo qui menystindré un sol català que per raons personals o polítiques va haver d’agafar la maleta i marxar del país en èpoques que no desitjaríem viure-les. Sento tot el respecte i l’admiració, però recollint el seu testimoni cal forjar un redisseny de la identitat catalana al món. I un bon instrument per a fer-ho és el registre de catalans a l’exterior. Una eina en la qual cal dedicar tots els esforços i que les mateixes comunitats catalanes a l’exterior han d’assumir com a deures que aquest registre tingui el recorregut que mereix.
“El Consell ha de ser una eina que serveixi perquè el vincle govern-societat civil tingui més sentit que mai. És el moment d’aprofitar-ho com una gran oportunitat perquè la comunitat catalana a l’exterior està compromesa”
I deixeu-me fer un incís en el talent, ara que el Consell també té previst posar-hi l’accent. En aquests tres anys que dirigeixo aquest portal Exterior.cat, he pogut entrevistar desenes de catalans que viuen a l’estranger. La gran majoria, amb perfils professionals d’excel·lència. I la majoria, també, uns autèntics desconeguts per la societat catalana. Alguns d’ells -com és el cas de l’Anna N Schlegel- a qui vam descobrir des d’aquest modest portal, l’hem acompanyat no només a visualitzar-la de portes endins després de ser nomenada dona empresària més influent del món en l’àmbit de la tecnologia sinó també a recollir una merescuda Creu de Sant Jordi. Schlegel és només un exemple que simbolitza una gran quantitat de catalans que tenen un paper de lideratge en empreses punteres i capdavanteres en determinats sectors arreu del món, amb l’afegitó de la defensa aferrissada que fan del país, tot i les dificultats que això sovint representa en determinades finestres de poder. D’això no només hem de felicitar-nos sinó que cal fer-ne bandera. Seria bo que el talent català a l’exterior fos també una mena de pedrera en la qual servís per postular candidats i candidates a liderar les institucions del país, sigui polítiques, acadèmiques, culturals o esportives. La consellera Alsina en seria un exemple, però no pot ser l’excepció.
Perquè el Consell sigui eficaç caldrà arremangar-se encara més, ja que aquest departament està sempre sota l’amenaça permanent de la justícia espanyola, especialment en els darrers anys. A la consellera Alsina li caldrà determinació per anar més lluny. Té deures sobre la taula com fer efectiva la millora integral del vot exterior, una demanda que no pot tenir més demora i que s’ha convertit en la patata calenta d’aquells qui ocupen la titularitat d’Exteriors. En aquests pocs mesos al capdavant del departament, Alsina ha demostrat que té l’horitzó definit, que no improvisa. Té l’aprenentatge d’haver estat durant una dècada vivint a l’estranger i representant al govern a l’Amèrica del Nord, se li nota i és rellevant. La reestructuració interna del departament n’és un exemple, s’ha forjat d’un equip que mereix tota la confiança amb l’acompanyament indispensable que fan les delegacions.
Ara bé, caldrà transformar les bones intencions en resultats palpables. El Consell és un primer pas, però el recorregut que tingui a partir d’ara estarà marcat, principalment, per la determinació i la voluntat política. El Consell ha de ser una eina que serveixi perquè el vincle govern-societat civil tingui més sentit que mai. És el moment d’aprofitar-ho com una gran oportunitat perquè la comunitat catalana a l’exterior està compromesa. Si és així, hi guanyarem tots com a país. Perquè com va dir el president Aragonès en el plenari constitutiu: “quan se suma, es creix”.
Quim Miró és periodista i el cap de continguts del portal Exterior.cat
