L’anunci del Govern d’obrir delegacions a Mèxic i Argentina, a més de Tunísia, a més de ser una notícia celebrada per les comunitats catalanes a l’Amèrica Llatina esdevé una oportunitat magnífica per reforçar la presència catalana en tots aquells països amb els que hi tenim vincles de tota mena, i on hi ha moltes oportunitats per a les col·laboracions entre les indústries culturals d’aquí i d’allí que, per exemple, en el terreny audiovisual i cinematogràfic, veïns nostres com França o Itàlia fa anys que hi treballen intensament.

El reconeixement a l’acollida als refugiats republicans catalans que va fer el conseller Bosch a Mèxic, no hauria de quedar només en el record i la història, sinó esdevenir clau de futur. Va ser Mèxic on va néixer –gens casualment- la publicació de referència cultural catalana durant les primeres dècades del franquisme. Pont Blau, durant més 11 anys va esdevenir la finestra privilegiada on la nova fornada d’escriptors i pensadors dels Països Catalans: Maria Aurèlia Campmany, Joan Fuster o Manuel de Pedrolo, publicaven al costat d’exiliats com Pere Calders o Avel·lí Artís Gener “Tísner”, qui desplegaren una intensa activitat cultural a Mèxic. Una revista que va tenir com a secretari de redacció a Josep Soler i Vidal, pare d’un dels grans noms del món editorial llatinoamericà, Martí Soler, a qui el nostre país li deu un gran homenatge pòstum.

La llavor de “Pont Blau” i de la posterior “Xaloc” ens interpel·la a pensar com, a més de l’increment i enfortiment de les relacions comercials, empresarials i institucionals entre Catalunya, Mèxic, Argentina i els països veïns d’aquell continent, podem plantejar-nos ambiciosos projectes culturals compartits. Un nou “Pont Blau” entre Catalunya i llatinoamèrica que esdevingui un motor d’oportunitats per als nostres creadors i professionals de la cultura al nostre país.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram