Els ciutadans nord-americans tenim una cita a les urnes cada quatre anys. Més enllà d’elegir un president o presidenta, també es decideix quines propostes tiren endavant. Es tracta de mesures o qüestions d’àmbit local o estatal que els ciutadans hauran de decidir. Hi ha diferents maneres d’emetre el vot: caselles de selecció, opcions d’emplenament en blanc o seleccions d’elecció classificada. I normalment, les paperetes inclouen informació sobre el procés electoral, els drets de vot, i una descripció general de cada proposta. En funció del teu lloc de residència, el període de votació es pot ampliar per incloure la votació en absència, la votació per correu i la votació anticipada. En el meu cas, sempre ho he fet anticipadament. Per què? Why wait?
Cada estat vota les propostes o preguntes als ciutadans. Si tiren endavant es converteixen en lleis, i cada estat en presenta un número diferent amb propostes diferents de temes molt diversos: impostos, drets sobre l’avortament, sancions penals, etc. Per això són decisives i tenen un grau de responsabilitat, també, les eleccions nord-americanes. Perquè més enllà d’elegir un president, també decideixes com t’afecta a tu directament en el teu propi estat. Recordo una vegada que vam votar si volíem dividir Califòrnia en dues parts: North California, i South California.
“Tenim una por immensa que es repeteixi un intent de revertir els resultats de les eleccions nord-americanes i la violència que es podria generar si guanya Kamala Harris i Tim Walz, als qui ja hem votat”
No tots els estats voten les mateixes propostes ni tenen el mateix nombre de propostes. Sense anar més lluny, els votants residents a Nevada tenen 7 propostes sobre la taula mentre que a Califòrnia, 10. Una de les propostes més esperades per als californians serà la Proposta 32 posada a la papereta mitjançant signatures de petició, seria l’augment del salari mínim professional a Califòrnia. La Proposta 32 augmentaria el salari mínim a 17 dòlars/hora durant el que resta de 2024 i a 18 dòlars/hora a partir del gener de 2025, un augment dels 16 dòlars actuals. Les petites empreses amb 25 empleats o menys haurien de començar a pagar almenys 17 dòlars/any a partir de 2025 i 18 dòlars/any el 2026. Si els votants diuen “sí”, Califòrnia tindrà el salari mínim estatal més alt del país. Però els californians també seleccionarem el nostre pròxim senador/a dels Estats Units per ocupar l’escó que havia ocupat la senadora demòcrata difunta Dianne Feinstein.
Les campanyes electorals nord-americanes són molt costoses. Com suposo que ja heu vist, els candidats reben moltíssims diners per les seves campanyes. La recaptació de fons és una part crucial per ajudar als candidats, ja que contribueix a cobrir les despeses de publicitat, els salaris de l’equip de campanya, els viatges i altres costos relacionats amb la campanya. A diferència de Catalunya, als EUA hi ha grans aportacions de donants: els candidats, a través de Super Packs poden recaptar fons il·limitats de persones, corporacions i sindicats per donar suport a les seves campanyes, tot i que no poden coordinar-se directament amb la campanya del candidat aquests Super Packs. En el cas del candidat Donald J. Trump han recaptat més fons que la seva campanya.
“Donald J. Trump està als antípodes de la meva manera de pensar, especialment per al seu tractament cap a les dones”
En aquest sentit, els candidats promouen actes on els seguidors poden aportar fons. Són actes que van des de reunions a petit comitè fins a grans sopars de gala on participen artistes i empresaris… Al meu barri sempre s’han fet sopars a petita escala i la gent després recull els diners i s’envien com donació des del mateix portal web del candidat. Està molt ben organitzat, és eficient i molt senzill. Fins i tot, sent una demòcrata ‘registrada’ rebo missatges del president Obama o de la candidata Kamala Harris al meu mòbil.
Hauria d’escriure un altre article per explicar què penso sobre Donald Trump, un president a qui ja vam sobreviure quatre anys molt durs (2017-2021) quan molts californians del nord van marxar a viure a Mèxic. Més enllà de la seva retòrica, populisme i autoritarisme, la seva interferència electoral i els seus esforços per anul·lar els resultats electorals de 2020 o el fet que després de sis setmanes dramàtiques de judici i un dia i mig de deliberacions, el jurat va declarar Trump culpable de 34 càrrecs, el trobo deplorable com a persona. No podria estar més als antípodes de la meva manera de pensar, especialment per al seu tractament envers les dones. De fet, els psicòlegs, des del 2016 han vist un augment de persones inquietes per l’estat del món, i que ja han batejat com un “trastorn d’ansietat de Trump”. L’essència és la desorientació sobre el món, i molts el vam patir un moment o altre, “unless you live under a rock”.
Tenim una por immensa que es repeteixi un intent de revertir els resultats de les eleccions nord-americanes i la violència que podria generar si guanya Kamala Harris i Tim Walz, als qui ja hem votat. Després de tot, Steve Bannon acaba de sortir de la presó… (esperem que no acabi com Rudy Giuliani).
Per ara, ens esperem a dimarts.
Anna Navarro Descals, tecnòloga, diputada de Junts al Parlament de Catalunya, catalana i nord-americana i resident a Califòrnia durant més de 30 anys
Els catalans i catalanes dels Estats Units aposten per Harris i temen una reacció violenta del trumpisme
