Més de vint anys després de l’aprovació de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, el dia 25 d’abril es va aprovar la Llei de la llengua pròpia i oficial al Consell General per una majoria molt àmplia. 25 vots a favor i 3 en contra. El projecte de llei va entrar a tràmit parlamentari el mes de setembre passat i el procés de negociació s’ha allargat més del que és habitual. Normalment, es triguen uns quatre mesos i en aquest cas, n’ha tardat nou. El fet és que en un inici les diferents formacions tenien punts de vista molt allunyats i s’ha hagut de treballar per trobar un consens. Per tant, aquesta llei és una fita important.
Els tres vots en contra han estat d’Andorra Endavant, ja que creuen que la nova Llei pot generar conflictes amb els països veïns. De fet, la diputada francesa d’ultradreta Marine Le Pen fa uns mesos es queixava de la reculada del francès a Andorra i apuntava que es deu a la imposició del català. Si bé és cert que la reculada del francès és important, també és cert que si mirem el mapa sociolingüístic del nostre país veurem que és el castellà la llengua que s’ha imposat en l’ús social i de lleure, sobretot entre els joves. En tot cas, el debat rau en la importància d’enfortir la llengua pròpia i oficial, sense que es pretengui anar en contra de cap altra llengua.
Una de les grans novetats de la Llei és la creació de dos organismes encarregats de la política lingüística: la Junta de Coordinació sobre Llengua i Formació amb caràcter administratiu i sectorial i el Consell Nacional per la Llengua amb caràcter polític i social. Els dos organismes tindran les dotacions econòmiques necessàries per complir la seva tasca i aquesta vegada sí, es preveu que es puguin aplicar sancions si les empreses incompleixen la llei de manera reiterada.
“La situació de la llengua catalana a Andorra no és la que voldríem. Ara bé, la nova llei és un bon punt de partida per revertir-la”
Com a punts destacables, la nova llei reconeix la llengua de signes catalana i demana uns coneixements mínims de català per renovar el permís de residència. A partir d’ara, qui arribi al Principat d’Andorra sense saber català tindrà l’opció de seguir un curs de català de 30 hores que ofereix gratuïtament el Govern d’Andorra per poder acreditar un nivell equivalent a un A1 i poder renovar el permís de residència després d’haver passat un any al país. Un cop superada aquesta primera fase, tindrà tres anys més per demostrar que té un nivell equivalent a un A2 de català, és a dir, que sap construir frases d’ús habitual i que coneix el vocabulari quotidià de la mateixa professió. Recordem que aquestes classes de català no només són útils per aprendre les nocions mínimes de la llengua oficial, sinó també per descobrir el país on has escollit viure.
Finalment, la llei també garanteix els drets dels catalanoparlants perquè exigeix que el personal que treballa en el sector serveis comenci la conversa en català. En aquest punt, és evident que caldrà la complicitat dels empresaris. La situació de la llengua catalana a Andorra no és la que voldríem. Ara bé, la nova llei és un bon punt de partida per revertir-la.
Maria Cucurull és la presidenta de Cultura Activa
