“Us esperem!”. Aquesta frase va ressonar a la sala del Teatre Municipal de Balaguer durant la 5a Gala d’Adifolk, i m’agradaria que entenguéssiu l’abast, i magnitud, del que significa. El crit sortia dels llavis de Gerda Sandriesser, vice-alcaldessa de Villach, ciutat de la caríntia austríaca. Com us podeu imaginar, la sala, farcida de gom a gom, va esclatar en una ovació tancada. Sandriesser acabava de convidar els catalans i les catalanes a Villach que acollirà el pròxim Aplec Internacional d’Adifolk, amb tot el que això significa.
El final de festa va ser dels més divertits en què hagi participat la nostra delegació: cau el confetti, ressona un vals popular… i el públic català i la delegació austríaca es posen a ballar, espontàniament i tots barrejats, sobre l’escenari del Teatre! I entre vals i vals, el cap de la delegació austríaca em fa un comentari ple d’admiració que m’ha quedat gravat a la memòria: “Quina professionalitat! Aquest acte està molt per damunt del que ens esperàvem”. Vet aquí com una gala de cultura popular catalana, ben organitzada, pot canviar estereotipus que el nord d’Europa encara té del sud… Tothom balla, i se’m fa inevitable pensar-ho: les emocions compartides són la manera més eficient d’unir dos pobles. Per tancar l’acte, una gran foto: l’equip d’Adifolk, els austríacs i servidora, tots sostenint la Senyera. Darrere nostre es projecta l’skyline de Villach.
Per què la nostra Delegació del Govern va donar suport a la candidatura de Villach per acollir el pròxim Aplec Internacional d’Adifolk? Perquè és una ciutat amb les instal·lacions “totes a punt”, com ens explicava la Gerda al seu discurs? No. Pel seu entorn idíl·lic, als Alps austríacs? Tampoc. Vam donar suport a Villach perquè la seva gent i el seu consistori van ser els més entusiastes amb la idea que els envaïssin pacíficament uns 800 catalans i catalanes, acompanyats de gegants de tres metres d’alçada, diables i dimonis que escupen foc, capgrossos que ballen… i molta, molta gent i canalla il·lusionada de ballar i cantar, de dia i de nit, cançons catalanes al centre de la seva ciutat.
“Vam donar suport a Villach perquè la seva gent i el seu consistori van ser els més entusiastes amb la idea que els envaïssin pacíficament uns 800 catalans i catalanes”
Villach és una ciutat molt especial. Situada entre muntanyes i llacs de postal, al centre d’un triangle ubicat just entre Itàlia, Àustria i Eslovènia, i, com diu la Gerda, amb habitants “molt alegres a qui els agrada celebrar les seves tradicions i festes”. Efectivament, pels habitants de Villach (avui en dia en són uns 64.000), casa seva sempre ha estat un lloc de trobada de diferents cultures i geografies: la Mediterrània i la centreeuropea, fet que la converteix en una ciutat oberta. Villach és coneguda a tota Àustria per les seves celebracions culturals: la ciutat acull el festival tradicional més gran i famós d’Àustria, el “Villacher Kirchtag” (Festa major de Villach), amb uns 50.000 assistents, que es transmet per la televisió nacional, l’ORF. Aquesta forta connexió que el poble té amb el món, i alhora amb les seves tradicions, fan de Villach un excel·lent amfitrió pel 35è Aplec Internacional 2023. Com va dir la Gerda Sandriesser: “El meu Villach és càlid, cosmopolita i alegre. Som internacionals, avançats, de tots els colors, i tenim moltes ganes que veniu a conèixer-nos”.
I ara permeteu-me unes paraules que van més enllà de l’Aplec, perquè crec que cal reivindicar, i potenciar, el paper del folk en la projecció exterior catalana. És un instrument amb una força tan enorme, que sovint no copsem tot allò que ens pot aportar. En primer lloc, ningú pot perseguir el folklore. És inimaginable, per absurd, i en conseqüència serà una via d’expressió sempre oberta. En segon lloc, la cultura popular és una finestra al món, i explica en part què és Catalunya. I per acabar, jo, com a centreeuropea, constato que els catalans potser no són prou conscients de l’originalitat, i potència, del capital simbòlic que té el seu aparell cultural tradicional.
Pensem-ho bé: hi pot haver alguna cosa més kitsch que un home vestit amb faldilles i boina de colors, i tocant la gaita? I, tanmateix, el folklore escocès és l’ambaixador més universal per a aquesta nació sense Estat anomenada Escòcia. Tothom coneix Escòcia, tothom, i gràcies a una tradició que no els avergonyeix, sinó que llueixen orgullosament. I ara pensem en tot el que ens ha llegat el nostre folk, d’una qualitat representativa exquisida: bastoners, sardanes, gegants, i molt més. No ens cansarem d’insistir-hi: el nostre folk no és una suma de tradicions ràncies i periclitades, sinó una versió catalana de la modernitat.
“Constato que els catalans potser no són prou conscients de l’originalitat, i potència, del capital simbòlic que té el seu aparell cultural tradicional”
Adifolk ha creat espectacles de sardanes aèries; els dansaires són elevats per un mecanisme de politges, fins a cinquanta metres d’alçada, on els participants marquen les passes a l’aire. El resultat és, literalment, impressionant. I encara que els habitants de Villach potser no parlen català, però tothom pot entendre el llenguatge dels castellers, on dotzenes i dotzenes de persones col·laboren per construir una arquitectura humana única en el món. I així un munt d’exemples… No en tinguem cap dubte: ben gestionat i promogut, el folk català pot posar Catalunya al món amb una empremta tant inesborrable com universal.
Com a representació del Govern a Àustria i Europa Central, volem fer una aportació al 35è Aplec Internacional que se celebrarà a Villach: impulsem un ‘Espai Catalunya’ durant els dies que duraran les festes. Hi podreu trobar exposicions sobre Catalunya. Al capdavall, això és Europa: una història compartida, un intercanvi constant, la diversitat com un enriquiment. Identitats, cohesió i emocions. Quan acomiadem la delegació austríaca, feta la confiança, no em puc estar de preguntar-los quina impressió es duen de la seva visita a Balaguer. I la Gerda em contesta: “M’he adonat que Catalunya és un país, amb la seva identitat pròpia. D’això ja no en tinc cap mena de dubte”. No ho oblideu: entre el 16 i el 18 de juny de 2023 tots i totes tenim una cita a Villach. Ens esperen!
Krystyna Schreiber és la delegada del Govern català a l’Europa Central
