Mitgera d’un edifici al Poblenou coberta amb vegetació [Foto: Blanca Blay / ACN]
La finalitat és posar en valor les parets que avui són anònimes. El concurs posarà en valor les idees que millorin la qualitat urbana, l’habitabilitat dels habitatges, la sostenibilitat i la biodiversitat. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Laia Bonet ha assegurat que “transformant les mitgeres podem aconseguir que la ciutat sigui més bonica, però també que alhora estigui més preparada per afrontar l’emergència climàtica”.
El període de presentació d’idees està obert fins al 5 d’agost. El 25 de setembre s’anunciaran els guanyadors i, en total, el concurs conté una dotació de 52.500 euros en premis. La dotació per a la implementació de les deu propostes seleccionades serà d’uns 5,3 milions d’euros i l’assumirà l’Ajuntament, amb l’excepció de les noves obertures, finestres i balconades, ja que com a béns particulars seran assumides al 50% per les propietats de cada habitatge.
Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida (IMPU), té comptabilitzades unes 6.000 parets mitgeres amb forta presència a l’espai públic de la ciutat. Del total, 348 són de caràcter permanent i de més de 100 metres quadrats de superfície.
Les parets mitgeres incloses al concurs són les d’Hospital, 128, 130, 132 i 138; plaça Martina Castells (Ciutat Vella); Nàpols, 103, 99; jardins de la Carretera Antiga d’Horta (Eixample); Quetzal, 5-7 i 17-21 (Sants-Montjuïc); avinguda Madrid confluència amb Lluçà (les Corts); Hurtado, 7; Espinoi, 11; jardins Marià Manent (Sarrià-Sant Gervasi); Rosselló, 379; jardins Caterina Albert (Gràcia); Moratín, 6; Dante Alighieri, 151 (Horta-Guinardó); Pare Rodés, 27; placeta de Charlot (Nou Barris); Agustí i Milà, 55; placeta de Grau (Sant Andreu) i Espronceda, 321 (Sant Martí).
Barcelona aspira a convertir-se en la capital mundial del talent
