Ariel Vives: “Els casals catalans a l’exterior estem a l’expectativa del nou govern, ens hi juguem molt”

Ariel G. Vives Bloisa (Buenos Aires, 1958) és el president del Casal Catalunya de Buenos Aires, a l’Argentina. Fill de catalans emigrants a l’Amèrica Llatina, sempre ha contribuït a enfortir la presència catalana a la capital argentina. Després de tota una vida lligada al Casal, el 2020 va entrar al Consell directiu com a secretari. Fa tres anys va assumir la presidència de l’entitat, i des d’aleshores, el Casal Catalunya de Buenos Aires -que va ser el primer centre català d’arreu del món guardonat amb la Creu de Sant Jordi- viu una autèntica transformació per adaptar-se a la nova realitat social. A Exterior.cat, Vives posa en valor la tasca dels casals catalans del món des de Buenos Aires.

Vostè és fill d’emigrants catalans.
Així és. El meu avi Joan va emigrar l’any 1928 a l’Argentina, i el meu pare, ho va fer dos anys més tard. Tot i que la meva mare era argentina, soc un català de bressol. Amb ella parlava castellà, i el català era molt present perquè així parlaven l’avi i el pare. Jo l’escoltava i l’entenia, però no el parlava. Però el vaig acabar aprenent.

L’ús de la llengua l’ha mantinguda amb el pas dels anys?
Sí, per a mi, el català és un senyal d’identitat, com també per als integrants del Consell del Casal. Prova d’això és que a les reunions del Consell del Casal es parla català! [somriu]. La majoria dels integrants del Consell som fills d’emigrants catalans, i ens fa molta il·lusió que a l’Argentina hi hagi un casal que utilitzi el català. Fins i tot, aquells qui són argentins i no tenen arrels catalans, també el parlen. Però hem d’acceptar que no és habitual.

Vostè presideix un dels casals catalans més antics del món. Aquesta setmana ha complert 138 anys d’història.
El Casal Catalunya de Buenos Aires es va impulsar l’any 1886, s’ubica en un palau del segle XIX que es va consolidar al llarg del segle XX, però actualment té els reptes del segle XXI. És a dir, des de finals del segle XIX i el segle XX, la majoria de catalans quan arribaven a l’Argentina el primer que feien és apropar-se a un casal. Ho feien per una necessitat d’escoltar la seva pròpia llengua. Avui, això no passa. Avui, l’accessibilitat que et dona Internet ho ha canviat tot. Tenim un problema.

I quina és la solució?
Hem d’intentar seduir els catalans que arriben a l’Argentina, que avui tenen els mateixos gustos i interessos que els joves nadius argentins. I això, moltes vegades no té res a veure amb la catalanitat. Ens trobem una tessitura complexa.

“Volem que el teatre Margarida Xirgu sigui l’escenari de produccions catalanes, que les companyies catalanes s’hi apropin”

Quina és aquesta tessitura?
Si com a casal promovem activitats que no van lligades a la catalanitat perdrem la nostra essència. I si, en canvi, fem activitats exclusivament lligades a la catalanitat no arribem al públic que voldríem. Hem de recordar que el nostre casal va arribar a tenir més de 3.000 associats, i que avui no arribem al mig miler. Per tant, hem de buscar un equilibri, ser molt imaginatius.

Com es pot ser imaginatiu?
D’una banda, adaptant-nos a la nova realitat tecnològica i digital. Venim de molt lluny, tenim majoritàriament una massa social envellida, però, al mateix temps, estem seduint gent jove que s’interessa per les nostres activitats a través de les xarxes socials. Aviat també ens podran seguir a través de Youtube. I de l’altra, en un espai exterior a l’edifici del Casal construirem dues pistes de pickleball que servirà d’oferta d’oci per als joves. Aquest projecte ens servirà per tenir guanys i per captar gent jove.

Quines són, a grosso modo, les activitats que es promouen des del Casal?
L’activitat més rellevant del Casal està associada a la llengua catalana. Oferim cursos de català i comptem amb més de 200 estudiants amb classes virtuals, presencials i tallers de conversa. També oferim classes de sardanes i tallers literaris. Comptem amb una escola de violí i de ballet. A partir del mes de juliol impulsarem una sessió de cinema català.

La joia del Casal Catalunya de Buenos Aires és el seu edifici, vostè mateix l’ha batejat com un palau.
És que ho és! L’edifici està ubicat al barri de San Telmo dins el casc històric de la ciutat autònoma de Buenos Aires. És una peça única del modernisme català, una joia arquitectònica. L’immoble va ser declarat Monument Històric Nacional pel govern argentí l’any 2014. De gairebé 5.000 metres quadrats, compta, a l’interior, d’un restaurant, la Biblioteca Pompeu Fabra i el Teatre Margarita Xirgu. A la façana es remarca el balcó central, accentuat amb ceràmiques de colors i una simètrica escalonada.

Una façana que va ser remodelada l’any passat. Ara llueix més?
És esplèndida, és espectacular! [somriu]. Els treballs van consistir en reposar l’empedrat original i actualitzar-ne la senyera. Es van fer servir fins a 400 teselas (unes peces petites de ceràmica emprades per al revestiment de superfícies). A més, la façana s’il·lumina amb tecnologia led. L’execució la va dur a terme la Direcció General de Patrimoni, Museus i Casc Històric de Buenos Aires sota els criteris de conservació i restauració dins del Pla Integral del Casc Històric.

S’hi fan visites guiades?
Sí, des del Casal organitzem conjuntament amb el govern de la ciutat autònoma de Buenos Aires una visita guiada gratuïta el segon dissabte de cada mes. La visita inclou descobrir tots els racons del Casal, de la biblioteca fins al Teatre Margarida Xirgu. A més, també està inclosa en diferents paquets de promocions turístiques de la zona.

Un dels maldecaps de la majoria de casals que disposen d’una seu física pròpia és el seu manteniment. A Buenos Aires hi ha hagut mai la temptació de desprendre’s el casal?
Mai, de cap manera. Jo vaig néixer al Casal, i la majoria dels integrants de la junta som fills i amics de catalans que hem crescut dins el casal. És a dir, el Casal és casa nostra. El manteniment del casal l’aconseguim gràcies a l’ajut indispensable del govern de la Generalitat i fent ús de la imaginació, promovent activitats i impulsant iniciatives per mantenir viu el casal. Sense anar molt lluny, el desembre passat, d’una crisi n’ha sortit una oportunitat.

De quina oportunitat fa referència?
Fruit d’un canvi de govern municipal, es va cancel·lar un conveni que teníem acordat amb una universitat que es feia càrrec de la gestió i la programació del Teatre Margarida Xirgu, que s’ubica dins el casal. Des d’aquest 2024, la gestió del teatre va a càrrec nostre, ens hem convertit en promotors culturals. Per això, volem que el Margarida Xirgu sigui l’escenari de produccions catalanes, que les companyies catalanes s’hi apropin.

A banda del cost de les produccions, s’hi suma el cost del desplaçament i la distància que separa Catalunya i l’Argentina.
Sí, en som conscients. Però, li poso un exemple recent. Actualment, la companyia catalana T de Teatre està oferint el seu darrer espectacle a l’Argentina en un teatre de la ciutat. No és l’únic cas, majoritàriament sempre és així. Ara que tenim la gestió i la promoció de cultural volem capgirar la situació, i que el nostre teatre sigui un espai de difusió de les produccions catalanes a Buenos Aires. Ens cal un treball de fons que farem, i a més, tenim el suport de la delegació del Govern al Con Sud.

“Sempre hi pot haver la temptació que se suprimeixin els ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior”

Quin vincle hi ha entre el Casal i la delegació?
Amb la delegació hi tenim molt bona relació. De fet, al delegat Josep Vives el considero un amic. Des del primer dia que va aterrar a Buenos Aires, s’ha notat el seu tarannà. Prova d’això és que els actes de Sant Jordi els vam organitzar conjuntament, i en un dels cicles que van promoure es van programar dues actuacions al Teatre Margarida Xirgu. Tenim clar que som organitzacions diferents, però podem crear sinergies mútues en les quals hi sortim guanyant tots plegats.

El govern de la Generalitat està en funcions després de les eleccions catalanes del 12-M. Com a president d’un casal català, tem que un canvi de govern afebleixi el suport a les comunitats catalanes a l’exterior?
Sí, ho temo, òbviament. Els casals catalans a l’exterior estem a l’expectativa del nou govern, ens hi juguem molt. Perquè sempre hi pot haver la temptació que se suprimeixin els ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior. En aquest sentit, tots fem el possible per ser autosuficients. Però hi ha casals que sense l’ajut de la Catalunya exterior seria impossible el seu sosteniment.

Deixi’m que li pregunti per la política del seu país. Que està aportant Javier Milet com a president de l’Argentina?
Al Casal som apolítics [somriu]. Ara bé, personalment considero que Milei és un president diferent i és el que la societat argentina demanava. Així i tot, no sé si Milei aconseguirà situar l’Argentina on es mereix. Estic convençut que posarà les arrels perquè el pròxim president pugui desenvolupar grans projectes al país.

Josep Vives: “A l’Argentina hi ha molts joves amb talent que marxen a treballar a Catalunya”