Escrit amb informació de l’organització No Name Kitchen en un antic camp de refugiats a la frontera entre Sèrbia i Croàcia [Foto: Oriol Bosch / ACN]

El Fons Català de Cooperació fa un viatge a Sèrbia i Lesbos (Grècia) per seguir les accions que porten a terme organitzacions contra el que es coneix com a fronteres hostils per entrar a la Unió Europea. La missió s’emmarca dins la Campanya Món Local Refugi i té diversos objectius com el de donar suport als refugiats però també denunciar la vulneració de drets que es viu a les fronteres. L’objectiu és conèixer de primera mà el context de crisi d’acollida a l’illa de Lesbos i a Sèrbia en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i amb Kosovo i Montenegro, al sud. El director del Fons Català, David Minoves, ha destacat la importància de donar suport a aquestes persones que moltes vegades són joves que pateixen “vulneracions” dels seus drets.

La darrera missió que es va fer a Sèrbia va ser al 2022 però va tenir un caràcter més “tècnic”. En el cas de Grècia i l’illa de Lesbos, al 2018 hies va haver la visita d’una delegació fer una visita institucional però al 2018 i més recentment, també al 2022, tècnics del Fons Català també hi van fer una visita de han fet estades per fer seguiment dedels projectes de cooperació que s’hi desenvolupen.

En aquesta ocasió, la missió té el doble objectiu de donar suport a les persones refugiades en rutes de fugida i també incidir en accions de denúncia en relació a la incidència política. Hi participen en regidor d’Acció Social i Cooperació, Barris i Participació Ciutadana de l’Ajuntament de La Garriga i Coordinador de la Comissió Món Local Refugi, Carlos Martín, el director del Fons Català de Cooperació, David Minoves, la responsable de l’Àrea d’Emergència, Refugi i Avaluació, Victòria Planas, la tècnica d’Acció Humanitària i Emergència, Marina Juan, i la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Atenció Social, Gent Gran, Habitatge, Europa i Projecció Exterior i Cooperació al Desenvolupament de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, Núria Carné, en tant que són un municipi soci del Fons Català.

La missió s’emmarca en la Campanya Món Local Refugi per donar suport a refugiats i denunciar vulneració de drets

El Fons Català ha rellançat enguany la campanya d’emergència ‘Actua Contra les Fronteres Hostils’ que pretén acompanyar i mobilitzar recursos per donar suport a les persones en moviment a causa de diferents situacions ja siguin guerres, catàstrofes naturals o condicions desfavorides que les motiven a abandonar els seus països. Ho fan davant la “passivitat i manca de voluntat política” així com també per l’incompliment de compromisos en l’àmbit dels drets humans, la protecció internacional i la lluita contra el canvi climàtic arreu del món.

La missió s’escau precisament en la setmana del 20-J, el Dia Mundial de les persones refugiades. L’objectiu serà doncs, visibilitzar el context de vulneració de drets que es viu a les fronteres i evidenciar els efectes del Pacte d’Asil i Migració aprovat per la CE a fronteres de l’espai Schengen. També conèixer de primera mà el context de crisi d’acollida a l’illa de Lesbos, a Grècia, i Sèrbia, en les seves fronteres amb Croàcia, al nord, i la frontera Sud (Kosovo i Montenegro).

Els participants a la missió faran seguiment dels projectes que s’estan duent a terme en el marc de la Campanya Món Local Refugi i per això es pretén entrar en contacte amb la població en moviment atrapada a l’illa de Lesbos i a camps informals i de trànsit a les fronteres de Sèrbia amb Hongria i Romania.

Es vol continuar promovent la implicació dels municipis catalans a través del suport a les organitzacions que estan a primera línia actuant a les fronteres hostils. Així es faran trobades amb els equips de les organitzacions que treballen a Sèrbia No Name Kitchen (NNK) i KlikAktiv, i el Legal Center Lesbos (LCL) i La Garriga SC, a Lesbos, entre d’altres.

El context és complex als dos països amb conjuntures específiques que limiten el moviment de les persones refugiades però també de les entitats, ONG humanitàries i de drets humans que afronten severes restriccions per fer la seva feina i prestar atenció. Treballen en un context d’assetjament i criminalització continuats que fan que estiguin sota una pressió màxima.

Dos joves refugiats a Sid, prop de la frontera entre Sèrbia i Croàcia [Foto: Oriol Bosch / ACN]

La difícil tasca a Sid, frontera amb Croàcia

El primer punt de parada de la missió ha estat aquest dilluns a Sid, una petita ciutat al nord-oest de Sèrbia. Des de 2015 ha estat un punt de pas molt important de persones en moviment (PoM). Precisament aquest terme és el que es fa servir per no identificar aquestes persones com a ‘migrants’, ja que es considera que té una connotació xenòfoba per als que criminalitzen les migracions per fronteres no oficials. A les fronteres hostils es fa servir aquest terme per evitar etiquetes que solen ser més confoses que clarificadores, i sempre comporten estigmatització per les persones en moviment.

Al voltant de Sid hi havia arribat a haver fins a 3 campaments amb més de 1.000 sol·licitants d’asil però recentment, els refugiats han estat desplaçats al sud de Sèrbia. Ara, a Sid hi ha un campament amb una cinquantena de joves refugiats. És molt complicat accedir-hi per parlar amb ells i encara més prendre-hi imatges. Molt a prop d’aquest enclavament, hi ha un antic campament en una fàbrica abandonada on ara ja no hi ha ningú però encara són evidents els rastres de les persones que allí hi van fer estades abans de creuar la frontera.

L’estancament de persones als Balcans té el seu origen després de la signatura de l’acord entre la Unió Europea (UE) i Turquia, el març de 2016. Es van tancar les fronteres d’Eslovènia, Macedònia i Croàcia i això va provocar que milers de persones quedessin atrapades als països balcànics. Aleshores, molta gent va començar a viure en zones informals com les ‘barraques de Belgrad’ i camps al nord de Sèrbia, prop de Croàcia.

A Sid hi treballa activament el moviment No Name Kitchen (NNK), format per associacions registrades a Sèrvbia, Bòsnia -Hertzegovina i Espanya. Va ser fundat al 2017 per activistes i persones refugiades a les ‘barraques de Belgrad’. Inicialment es dedicaven a proveir menjar i roba d’abric a les persones atrapades després del tancament de la frontera amb Hongria. L’organització ha evolucionat i ara també presten ajuda material, suport psicològic, legal i polític.

NNK aposta per treballar per la justícia social i no des de la caritat. La seva presència a les fronteres vol servir per enviar un missatge d’alleugeriment a les persones en moviment; d’acompanyament i suport des de la societat civil, juntament amb una demanda de canvi institucional per gestionar migracions sota un enfocament de drets humans i contra la securització.

El director del Fons Català de Cooperació, David Minoves, escoltant dos activistes de No Name Kitchen a Sid [Foto: Oriol Bosch / ACN]

Cooperació catalana amb mirada de gènere: xarxa d’òptiques solidàries gestionades per dones al sud del Senegal
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram