El Casal Català Les Quatre Barres d’Estocolm es reinventa sota un colideratge femení

Amb la mirada al cinquantenari -previst per al 2028-, la comunitat catalana d’Estocolm ha tornat a agafar embranzida. Després d’uns anys plans, la pandèmia va posar, en entredit, la continuïtat d’una associació cultural catalana que va impulsar, entre altres, Joaquim Masoliver -el primer president- el 1978.

Des de l’abril, el Casal Català Les Quatre Barres el colideren dues dones: Mariona Aparicio (presidenta) i Katarina Sundstrom (vicepresidenta). “És una nova dinàmica, que a més té la peculiaritat que jo ‘només’ fa dotze anys que visc a Suècia, mentre que la Katarina, hi ha nascut i sempre ha estat molt vinculada al casal català”, explica a Exterior.cat la presidenta Aparicio.

Joventut i experiència, en femení. Aquesta és la recepta d’un casal que vol recuperar el dinamisme de la comunitat catalana. El vincle de Sundstrom amb el casal català a Estocolm ve de lluny. “Les Quatre Barres és una associació que ha tingut moments de tot, i hem de recuperar la vitalitat d’aquells qui van impulsar-la”, assegura Sundstrom.

Mariona Aparicio (presidenta) i Katarina Sundstrom (vicepresidenta) escenifiquen una nova etapa al capdavant de l’associació

Aparicio i Sundstrom es van conèixer l’1-O, a Estocolm, en una protesta improvisada per mostrar-se contràries a l’actuació de la policia espanyola en els col·legis electorals a Catalunya. “El procés i la possibilitat que els meus fills poguessin compartir el català amb altres infants em van obrir la porta del casal”, recorda. “Necessitàvem una presidenta, i tenia clar que havia de ser ella”, admet Sundstrom. Així, des de l’abril, Aparicio és la presidenta de l’associació.

Cohesionar la comunitat catalana

El casal català de les Quatre Barres vol fer un pas endavant per ser, ara sí, l’associació que uneixi la comunitat catalana de Suècia. La comunitat catalana a Suècia la integren, majoritàriament, professionals del sector de la salut i estudiants, que alguns d’ells acaben arrelant. Sundstrom treballa en un hospital d’Estocolm. “Hi ha molts professionals catalans que, com jo, en hospitals suecs”, subratlla la vicepresidenta.

L’associació compta amb un centenar d’afiliats, tot i que calculen que, més enllà d’Estocolm, hi resideixen prop de 400 catalans i catalanes, en altres ciutats com Göteborg o Malmö. “Suècia és un país gran, tot i que no ho sembli, i les distàncies són molt llargues. Tot i que Les Quatre Barres és a Estocolm, ens agradaria abraçar la resta de catalans que viuen al país”, admet Sundstrom.

La proximitat amb Dinamarca i, especialment amb Copenhaguen, fa que, segons Sundstrom, “molts catalans residents a Suècia estiguin més vinculats amb el casal de Copenhaguen que no pas amb el nostre. És una qüestió de proximitat”.

Més cultura i amb la delegació com aliada

La nova direcció del casal català d’Estocolm té clar el full de ruta: més activitats culturals, enfortir la comunicació en l’entorn digital i que la delegació sigui un aliat. “Hem de recuperar el distintiu cultural de l’associació i programar activitats familiars”, diu la vicepresidenta. En aquest sentit, un actor rellevant en el resorgiment del casal és la delegació del Govern, que encapçala la delegada Montserrat Riba. “Està fent una bona tasca com a delegada, i té un equip de treball que s’està implicant molt en la nostra comunitat. Hem d’aprofitar aquestes sinergies, i tenim projectes en marxa”, admet Aparicio.

Amb l’esplai i la colla castellera, l’associació catalana vol recuperar el dinamisme de la comunitat a Suècia

A més de les activitats tradicionals en el calendari festiu català, les dues grans eines que estan ressorgint l’associació catalana a Estocolm són l’esplai (per als infants) i la posada en marxa d’una colla castellera. “L’esplai és una activitat que cada cop té més acollida, mentre que la colla castellera s’ha posat en marxa aquest 2024”, diu Aparicio. Els Vikings d’Estocolm ja són una colla internacional més en el panorama casteller.

L’esplai -aquest juliol, tancat per vacances- retornarà a l’agost. La primera activitat després de l’estiu serà la celebració de la Diada Nacional de Catalunya amb una botifarrada el 7 de setembre. L’associació també ha confirmat dues activitats més: la castanyada (19 d’octubre) i la torronada (14 de desembre). Després de l’estiu, el casal català d’Estocolm posarà una marxa més per comprovar el batec de la comunitat catalana a Suècia.

Montserrat Riba: “Hi ha països nòrdics que els atrau el model turístic i educatiu de Catalunya”