Montserrat Riba és la delegada del Govern català als Països Nòrdics i als Països Bàltics [Foto: Govern]
Montserrat Riba Cunill (Sabadell, 1964) és la delegada del Govern català als Països Nòrdics i als Països Bàltics, que depèn del departament d’Acció Exterior i Unió Europea. Llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i diplomada en Estudis Europeus per la Universitat Lliure de Brussel·les, té una àmplia experiència en l’àmbit de les relacions internacionals i institucionals tant en l’administració pública com en l’empresa privada. És una veu autoritzada en la Catalunya Exterior. Ha treballat en dues etapes per a l’administració catalana: la primera, en la cocció del Patronat Català Pro Europa; la segona, actualment com a delegada a Suècia. Anteriorment, va treballar en el sector privat assessorant empreses que volien expandir-se als mercats internacionals. També va ser secretària general de Casa Àsia; secretària general de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). Ha exercit com a docent en Dret comunitari i Dret internacional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya, i és autora de nombrosos articles i conferències sobre la Unió Europea i la regió d’Àsia Pacífic. A Exterior.cat, Riba posa en valor la potencialitat de Catalunya al món.
Vostè és llicenciada en Dret, però, en canvi, sempre s’ha dedicat professionalment en l’àmbit de les relacions internacionals i institucionals.
Així és. Sempre he tingut interès a conèixer com són, com s’estructuren i s’organitzen els països i com es relacionen entre ells. A més sempre m’ha agradat viatjar, conèixer noves realitats socials i culturals. Prova d’això és que tota la vida he tingut la maleta a punt, i sempre amunt i avall, però sempre des de Barcelona.
De Casa Àsia a delegada del Govern. Per què aquest canvi?
Després de pujar una família de quatre fills, i ara que ja són grans, havia arribat el moment de dedicar-me a mi mateixa. Amb l’experiència professional acumulada, em venia molt de gust una oportunitat com aquesta: viure i treballar a l’estranger implicat de nou en el país.
No és la primera vegada que ho fa. Vostè va participar en el disseny inicial de l’acció exterior catalana en el Patronat Català Pro Europa, l’embrió de les actuals delegacions del Govern.
L’aleshores president Pujol ens va fer l’encàrrec de dibuixar l’acció exterior del Govern. Una estratègia en la qual va consistir a negociar i redactar acords bilaterals amb diversos països i regions d’Europa, Amèrica i Àsia. Així és com es van establir, per primer cop, la participació de Catalunya en associacions regionals europees. Des de l’Associació de Regions Frontereres Europees (ARFE), Quatre Motors per a Europa o Assemblea de les Regions d’Europa (ARE), amb les quals sempre hi ha hagut una continuïtat amb els anys. En aquella etapa es van començar a obrir amb el que avui coneixem com a delegacions del Govern. Aquella va ser una època molt intensa, vaig aprendre moltíssim.
D’aquell embrió inicial, l’acció exterior catalana ha anat creixent i guanyant protagonisme.
La posada en marxa d’un departament d’Acció Exterior va ser un altre pas endavant, ja que orgànicament és una estructura que dona molta més consistència. Disposar de delegacions a l’estranger fa que el Govern no només desenvolupi les relacions internacionals des de Barcelona si no sent present de manera activa en 63 països. A més, tot i no ser un estat, Catalunya és present en moltes institucions d’àmbit mundial, i de manera directa o indirecta, pot incidir en molts processos a escala global.
“Catalunya ha de tenir com a prioritat incidir en les polítiques d’àmbit internacional”
Per què actualment són tan rellevants les relacions internacionals i institucionals?
Perquè en un món tan globalitzat, no pots quedar-te tancat a casa. I, sobretot, perquè actualment hi ha un seguit de polítiques que no es poden resoldre internament, sinó que tenen una repercussió a escala global. Hi ha molts organismes que les decisions que prenen ens incideixen com a ciutadans. Per això, Catalunya ha de tenir com a prioritat incidir en les polítiques d’àmbit internacional. Tot el que sigui no participar en els llocs de decisió d’allò que ens pot afectar com a país, és anar enrere.
Per la seva experiència internacional, què mostra Catalunya al món?
Catalunya té prestigi i reconeixement al món. Més enllà de la realitat i de les reivindicacions nacionals com a país, de Catalunya es coneix el seu potencial en molts àmbits d’actuació, que són un exemple per a molts altres països.
Amb la seva incorporació, el Govern ha reprès les relacions institucionals als països Països Nòrdics i als Països Bàltics.
Sí, aquesta delegació va patir un temps sense delegat i m’he trobat que hi havia molts projectes paralitzats. En aquests 8 mesos m’he de dedicat a restablir i cercar nous contactes, a més, dels propis departaments de la Generalitat, que volen compartir els seus projectes en els països dels quals integren la delegació, que compta amb un equip humà molt bo.
Quin potencial i recorregut té aquesta delegació?
És una delegació molt potent i que té moltes possibilitats perquè abraça 8 països, sent la delegació que suma més nacionalitats. Tenint en compte els recursos humans i econòmics, la prioritat de la delegació passa per Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Estònia. A més, cal diferenciar el bloc de països nòrdics i bàltics. Dels nòrdics, Catalunya pot aprendre en molts aspectes, i també a la inversa com a intercanvi de coneixement. Prova d’això, del potencial que té aquest territori, la consellera Serret ha fet recentment dos viatges a Finlàndia i Dinamarca.
Catalunya sempre s’hi ha emmirallat. Prova d’això és que se la coneix com la Dinamarca del sud.
Sí, sempre ha estat un referent en l’àmbit europeu com a societat del benestar. Els països bàltics fan una clara aposta per les noves tecnologies, l’àmbit energètic i la defensa del medi ambient. No només Catalunya s’emmiralla en el model nòrdic. Hi ha països d’aquesta àrea que els atrau el model que té Catalunya en el turisme o l’educació.
Quins són els reptes que s’ha fixat per a la delegació?
Bàsicament, prioritzem aquells projectes que tenen a veure amb l’energia i l’economia circular, que aquí ho estan aplicant en l’arquitectura, en l’habitatge o en la restauració. A més d’exportar a Catalunya el model de societat del benestar i de cultura democràtica.
“Prioritzem aquells projectes que tenen a veure amb l’energia i l’economia circular”
Com és la comunitat catalana en l’àrea que aglutina la delegació?
En els països bàltics no hi ha constància de cap casal català. En canvi, als nòrdics hi ha quatre casals a Estocolm, Copenhaguen, Islàndia i Tromso. He pogut conèixer personalment la resta de casals en cada ciutat, excepte amb Islàndia, que va venir a visitar el seu president.
Quin lligam té la delegació amb les diferents comunitats?
És molt bona, molt estreta, i intento participar-hi sempre. La prioritat és fer al màxim activitats conjuntes, i fer-les arreu, no només a Estocolm que és la ciutat on allotja la delegació. La darrera activitat va ser la projecció d’Alcarràs, que va ser tot un èxit.
Quin és el perfil dels catalans als països nòrdics?
Majoritàriament, són gent jove, atrets per les condicions laborals, socials i econòmiques. Els qui són capaços de superar la climatologia, viuen etapes llargues aquí.
I vostè, com conviu amb la meteorologia?
[Somriu] He de reconèixer que m’agrada molt el sol, i a Estocolm surt molt menys que a Barcelona. Així i tot, els dies de sol, els valores molt més. Vaig viure una temporada a Brussel·les i va ser un aprenentatge en relació amb el clima.
Parla cinc llengües de forma fluida.
Sí, el català, el castellà, l’anglès, el francès i l’alemany. Tot i que a Estocolm amb l’anglès vas a tot arreu, he començat a estudiar suec. Pas a pas.
