Susanna Segovia és diputada al Parlament de Catalunya per En Comú Podem [Foto: Maria Cerezuela]
Susanna Segovia Sánchez (Badalona, 1973) és diputada al Parlament de Catalunya per En Comú Podem, i membre de la Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació en la legislatura passada. Llicenciada en Ciències de la Comunicació, té un postgrau en Antropologia Social i Cultural; i dos màsters: un, de Cooperació Internacional i Desenvolupament, i un altre, de Ciències Polítiques. Forma part de la direcció executiva de Catalunya en Comú des que es va impulsar. Professionalment, s’ha dedicat en dos àmbits: cooperació internacional i Participació Ciutadana i enfortiment organitzatiu, especialment a l’Equador, on va viure durant 12 anys treballant en l’enfortiment de les capacitats de la societat civil per la participació ciutadana i la incidència política. A Exterior.cat, Segovia posa l’accent en la cooperació quant a les polítiques d’acció exterior que es marca En Comú Podem per a la pròxima legislatura.
El moment culminant de la legislatura passada va ser quan vostès -els Comuns- van tombar els pressupostos del govern d’Esquerra Republicana. Senten la responsabilitat d’haver precipitat el president Aragonès a convocar eleccions de forma anticipada?
Jo no situaria el no dels Comuns als pressupostos com el moment culminant de la legislatura. En tot cas, el que sí que és culminant és quan el president Aragonès es proposa aprovar uns pressupostos sense tenir els suports garantits, ni tan sols un mínim d’acord amb aquells amb qui comptava rebre la seva aprovació. L’únic responsable de donar per acabada la legislatura i d’avançar eleccions és el mateix president Aragonès, ja que des d’En Comú Podem hem fet un exercici de responsabilitat en moltes ocasions.
En quines ocasions?
L’any 2020, durant la pandèmia de la covid-19, vam arribar a negociar i aprovar pressupostos amb forces polítiques amb les quals no ens sentim còmodes i que ni tan sols compartim model de país, com és Junts per Catalunya. I l’any passat, vam arribar a un acord amb Esquerra Republicana en l’aprovació dels pressupostos, i després s’hi va sumar el PSC, amb qui va acordar un seguit de projectes, que per En Comú Podem, posen en risc el nostre model de país.
Fa referència al Hard Rock?
Sí, a la construcció del casino més gran d’Europa, un projecte caduc i innecessari. Hi ha altres projectes en els quals ens oposem com l’ampliació de l’aeroport del Prat, no només per l’impacte ambiental sinó per l’aposta d’augment el turisme de masses; i la construcció d’una autopista, quan nosaltres som més favorables a enfortir el transport públic, especialment el tren. Més enllà d’aquests projectes, Esquerra tampoc ha complert alguns dels acords amb els quals es va comprometre amb En Comú Podem.
En què no ha complert Esquerra Republicana?
Que els ciutadans puguin tenir una visita assegurada al metge de capçalera en cinc dies o com aprovar el registre de grans tenidors per permetre l’aplicació de l’obligatorietat d’oferir lloguer social. En aquest context, ens asseiem, un cop més, a negociar amb el govern, i els demanem que el Hard Rock ha de desaparèixer dels pressupostos. Fa uns dies, hem sabut que Esquerra Republicana i el PSC van signar un acord actualitzant la normativa per a poder tirar endavant aquest gran casino al Camp de Tarragona.
“Per a desenvolupar els objectius de l’acció exterior i complir-los, requereix un acompanyament i una relació fluida amb les ambaixades espanyoles”
La negativa d’aprovar els pressupostos ha afeblit la bona relació entre Esquerra Republicana i els Comuns?
Insisteixo: el que podria haver provocat de tensar les relacions és que el president Aragonès ens ocultés que havia arribat a un acord amb el PSC per tirar endavant el projecte del Hard Rock. El que ens fa dubtar a compartir model de país amb Esquerra Republicana és per gestos com aquests. Sempre apostem per construir majories progressistes a Catalunya, però amb Esquerra mai saps què volen fer. Des d’En Comú Podem li demanem a Esquerra que s’aclareixin en el model de país.
Fa vint anys es va segellar un pacte de progrés històric que va acabar amb més de dues dècades de governs convergents. En l’escenari actual, veu factible la fórmula del tripartit d’esquerres, si després del 12-M sumen?
Tot i que de la passada legislatura només es parla de la majoria del 52%, aleshores ja hi havia una majoria de forces d’esquerres més àmplia al Parlament i no va ser possible. En el seu moment, ho vam lamentar. Així i tot, des de l’oposició hem intentat donar suport a aquelles iniciatives del govern que milloraven les condicions de la vida de la gent i que eren un avenç social per a la ciutadania. En aquest sentit, nosaltres apostarem per un govern progressista després del 12-M. Ara bé, a l’hora d’asseure’ns, caldria pensar bé el full de ruta en tots els àmbits, i quines són les prioritats compartides.
Foto: Maria Cerezuela
Per primera vegada en la darrera dècada, després del 12-M es podria configurar una majoria al Parlament que trenqui els blocs?
De fet, en la legislatura passada, ja hem vist molts acords que han trencat aquests dos blocs. I no només entre Esquerra, el PSC i En Comú Podem, sinó també molts acords entre el PSC i Junts. Sense anar més lluny, el repartiment dels càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), del síndic de greuges o de la Sindicatura de Comptes. Per tant, les necessitats de fer política i les majories al Parlament han fet evident que hi ha moltes més coses en joc, i no només la major o menor afinitat amb l’independentisme i que les majories socials també són unes altres. A més, en l’acord a la Diputació de Barcelona amb el PSC, a Junts no li van caure els anells.
Per què s’ha de votar Jéssica Albiach el 12-M?
Perquè som l’única garantia que hi haurà un govern d’esquerres i progressista que apostarà en un canvi en el model de país. Aquesta aposta té a veure amb la justícia social, el dret a l’habitatge i la transició ecològica justa, i que faci front a l’emergència climàtica.
Com valora la gestió feta per la consellera Meritxell Serret al capdavant del departament d’Acció Exterior i Unió Europea?
Serret va tenir un inici prou interessant, redreçant moltes de les iniciatives impulsades per la consellera Alsina (Junts), com ara la intenció d’obrir una delegació a Israel o l’elaboració d’un pla director de Cooperació molt restrictiu. El canvi de Serret per Alsina va ser positiu. Ara bé, després la consellera Serret no ha tingut prou capacitat per aconseguir els mateixos recursos i acomplir el mateix escenari pressupostari per acomplir el pla de Cooperació previst. Tot i reorientar l’acció exterior cap a espais on Catalunya havia perdut pistonada, a Serret li ha faltat valentia i posicionament, especialment, amb les relacions amb Israel, en el paper de Catalunya al Mediterrani o en la cultura de la pau.
“L’acció exterior catalana s’ha de basar en l’aposta per la cooperació, la cultura de la pau i l’emergència climàtica”
En una entrevista a Exterior, el diputat de Junts, Francesc de Dalmases, assegurava que “l’acció exterior catalana per definició ha de desbordar els límits de la Constitució espanyola”. Ho comparteix?
L’acció exterior catalana ha de respondre a les prioritats de les majories que es reflecteixen al Parlament. A Catalunya tenim un teixit social prou fort que treballa en matèries de la Unió Europea i d’acció exterior i els límits que hem de superar els haurà de decidir la ciutadania decidint quines són les prioritats de l’acció exterior.
Quines són prioritats de l’acció exterior per als Comuns?
La cooperació al desenvolupament, perquè ens posiciona i ens dona presència al món. El 60% dels recursos del departament d’Acció Exterior de la Generalitat van dirigits a la cooperació. Hem de decidir què en fem de la cooperació i com l’enfortim per afegir valor a la justícia global. He de recordar que fa 8 anys vam registrar una llei on s’impulsa la posada en marxa d’un Centre Català d’Empresa de Drets Humans que tiba totes les costures que pot fer l’acció exterior catalana. És una iniciativa pionera, que s’havia d’haver aprovat la legislatura passada, però Junts va posar-hi pals a les rodes des de l’inici. En canvi, altres iniciatives vinculades amb Foment, Junts sí que ha afavorit la seva aprovació.
Majoritàriament, posen l’accent en la cooperació.
Sí, perquè Catalunya és un país d’acollida i som una societat solidària. Així, hem de potenciar Catalunya al món des del punt de vista de la solidaritat, el treball per la justícia global i contra el canvi climàtic. És evident que molts dels problemes que tenim com a societat ja són globals, i hem de formar part d’aquesta resposta global. A més, Catalunya també pot ser referent i tenir un paper actiu en la defensa dels drets humans, apostant per una política d’acollida oberta i de qualitat, en l’aposta per la cultura de la pau i la lluita contra l’emergència climàtica.
En una entrevista a Exterior, la secretària d’internacional del PSC, Laura Ballarín assegurava que “l’acció exterior catalana serà més forta si les delegacions van de bracet amb les ambaixades espanyoles”. Des dels Comuns, ho comparteixen?
Per a desenvolupar els objectius de l’acció exterior i complir-los, requereix un acompanyament i una relació fluida amb les ambaixades espanyoles, ja que és més viable logística i administrativament. I ho dic per experiència pròpia. A l’Equador, vaig treballar a l’Agència de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, liderada per Esquerra. I aleshores, molts dels delegats de l’Agència treballaven a les oficines espanyoles. Per tant, relacionar-se amb aquelles institucions que estan fent una feina semblant a la teva i que pots compartir objectius, és una cosa que ajuda a aconseguir aquests objectius.
Foto: Maria Cerezuela
La xarxa de delegacions del Govern a l’exterior és avui més àmplia que mai, amb 21 delegacions. Quin paper han de jugar des de la mirada dels Comuns?
Des dels Comuns som partidaris que les delegacions a l’exterior tinguin un sentit de ser i tinguin una estructura que les acompanyin. La qüestió no és la quantitat, sinó perquè les volem i a on. Obrir una delegació no només vol dir posar-hi una bandereta. Creiem que s’han de pensar els criteris, tenint en compte que si el 60% dels recursos en l’acció exterior es destinen a la cooperació al desenvolupament, tindria més sentit situar les delegacions en aquells països en els quals actues.
Vostè va viure dotze anys a l’estranger en diferents etapes.
Sí, majoritàriament a l’Equador. De la meva experiència puc assegurar que cal una política de retorn més activa i efectiva. I no només en la perspectiva del talent, sinó des d’una mirada al dret que té tothom a viure allà on vulgui. No hem de perdre de vista que la crisi econòmica va empènyer a molts catalans a marxar a l’estranger, i que encara avui, marxen molts joves marxen per les dificultats que tenen per poder pagar un lloguer per a viure (que suposa més del 60% del seu sou) i, també, per les millors condicions que se’ls ofereixen fora.
Quina és la política de retorn “més activa i efectiva” que proposta En Comú Podem?
Una política de retorn activa i efectiva ha de garantir l’accés a l’habitatge a aquells qui retornen, i ha de comptar amb un acompanyament a l’hora d’accedir al mercat laboral, a la sanitat pública i en l’escolarització dels fills.
Al Congrés espanyol, la determinació dels Comuns va ser decisiva per la supressió del vot pregat. Així i tot, la participació del vot exterior continua registrant xifres molt baixes. Com es pot revertir la participació electoral dels catalans i catalanes a l’estranger?
Crec que s’està avançant en millorar les prestacions del vot exterior. Ara bé, la participació no només està condicionada en aquest sentit. D’una banda, hi ha ciutadans que viuen en llocs on tenen un accés més difícil a l’hora d’exercir el seu dret a vot si s’han de desplaçar a les ambaixades. I d’una altra, també hi ha una part de catalans i catalanes que viuen desconnectats de la política catalana, especialment d’aquells qui no tenen cap intenció de retornar a Catalunya. Una millor dinamització de la vida associativa dels catalans i catalanes a l’exterior en relació amb Catalunya afavorirà, també, a una major participació en els processos electorals.
Hi ha algunes veus catalanes autoritzades a l’exterior que reivindiquen una circumscripció electoral a l’estranger. És viable?
Si som incapaços de tenir una llei electoral catalana pròpia, enceta tots els melons que vulguis! I no tenim una llei electoral catalana pròpia perquè els partits polítics majoritaris no es poden d’acord. Una circumscripció electoral a l’estranger? És una proposta que pot ser interessant.
“El canvi de Serret per Alsina va ser positiu, però a Serret li ha faltat valentia i posicionament”
Quin és el vincle que ha de tenir el govern -a través de la seva xarxa de delegacions a l’exterior- amb les diferents comunitats catalanes a l’estranger?
Crec que les comunitats catalanes a l’estranger posen massa l’accent en la cultura, i cal abordar altres iniciatives d’àmbit més social i polític. I sobretot, hem de fugir de la instrumentalització que es va fer en alguna època que les comunitats catalanes a l’exterior són bàsicament eines per fer actes festius i celebracions tradicionals. Que s’han de fer, però que siguin actes oberts als ciutadans dels països d’acollida explicant-los la simbologia d’aquella festa concreta, i no exclusivament per a catalans.
Quan diu que “cal abordar iniciatives d’àmbit social i polític”, a què es refereix?
Cal que les comunitats catalanes a l’exterior sàpiguen quina és la realitat de l’accés a l’habitatge a Catalunya o de l’emergència climàtica. I, al mateix temps, també seria bo que les comunitats catalanes a l’estranger oferissin informació als catalans que residim a Catalunya sobre l’habitatge, la sanitat o l’ensenyament dels seus països d’acollida. Cal que el vincle no sigui només unidireccional, de Catalunya a l’estranger, sinó també a la inversa. I, finalment, crec que les comunitats catalanes a l’estranger haurien de tenir més participació en les polítiques d’acció exterior del govern de la Generalitat, tot i que actualment no tinguin massa espais ni fòrums per a fer-ho.
Foto: Maria Cerezuela
Francesc de Dalmases: “L’acció exterior catalana per definició ha de desbordar els límits de la Constitució espanyola”
