Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño, guanyadors del projecte [Foto: Institut Ramon Llull]
A través de l’arquitectura el projecte aborda l’estudi de les relacions codependents entre humans i no humans i els sistemes hídrics sobre els quals se sustenten, per proposar escenaris de futur esperançadors. La propera Biennal està dirigida per Carlo Ratti i ha escollit com a temàtica ‘Intelligens. Natural. Artificial. Collective’. Segons ha explicat l’Institut Ramon Llull, a l’espera de la decisió d’Eventi Collaterali, aquest projecte podria representar la cultura catalana.
‘Parlaments d’aigua’ es divideix en tres etapes diferenciades, que constitueixen tres espais de recerca, investigació i difusió interdependents. La primera és Atles: Arquitectures d’aigua, una base de dades en creixement constant a la cerca d’aquelles situacions que, des d’un punt de vista hidrològic, siguin d’interès tant en l’àmbit català com internacional.
La segona és Laboratori de futurs, on es produiran els continguts tant materials (instal·lacions, maquetes, dibuixos, diagrames) com immaterials (vídeos, activacions sonores, webs) dels casos d’estudi seleccionats des de l’Atles i que posteriorment seran presentats a la Biennal. La tercera és Exposició, que presentarà de manera experiencial tant el material de l’Atles com el resultat dels Laboratori de futurs.
L’Institut Ramon Llull escull el projecte d’Eva Franch i Gilabert, Mireia Luzárraga i Alejandro Muiño
El projecte ha estat escollit per un comitè d’experts format per professionals d’àmplia i reconeguda trajectòria internacional. La presidència ha anat a càrrec de Pau Bajet i Tomeu Ramis, membres de l’equip comissarial de la proposta ‘Becoming, Architectures for a Planet in Transition’ del Congrés Mundial d’Arquitectura de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) 2026, amb un únic vot.
Els vocals del comitè han estat Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB); Guim Costa, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marina Otero Verzier, arquitecta, comissària i investigadora, comissària del pavelló d’Holanda a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2018 i co-comissària de la 13a Biennal de Shangai 2021, i Eva Serrats, arquitecta i co-comissària de l’exposició de la cultura catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia 2023.
El comitè ha exposat que la proposta aborda el tema de la crisi de l’aigua des de la gestió i les arquitectures presents i futures dels recursos hídrics en el territori català i balear. “El jurat valora l’ambició de la investigació, que inclou la creació d’un laboratori de futurs que té com a punt de partida la confecció d’un atles que agruparà múltiples casos d’estudi i convocarà a diferents agents locals, experts d’altres disciplines i arquitectes. L’objectiu serà generar noves maneres de visualitzar i produir l’ecologia a través del disseny, mantenint alhora una actitud especulativa i un enfocament rigorós”, han afirmat en un comunicat.
Més de 26.000 visitants en l’exposició catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia
