Castellers d’Andorra: Una dècada ‘fent pinya, fent país’

La colla Castellers d’Andorra comença a assaborir els deu anys de vida i ho fa tancant un 2024 en què ha pogut tornar a emprendre el vol. La pandèmia va fer mal les colles castelleres i l’andorrana no va escapar-hi: dos anys d’inactivitat va passar-hi factura i tot i haver vist reduïts els seus efectius, l’estrena del primer local propi i la reactivació del seu dia a dia han estat el millor remei. Juli Peña, el seu president, explica a Exterior.cat que esperen amb molta il·lusió el 2025, un any rodó per a ells.

Les xarxes socials van jugar un paper crucial en l’enlairament de la colla. El valencià Jordi Manyes va fundar-la, però Peña, qui ja havia participat en la fundació dels Marrecs de Salt i de la colla castellera de la Universitat de Girona va contactar-hi a través de Facebook i va contribuir a consolidar-la. “Quan vols muntar una colla castellera has d’estar molt a sobre, perquè és una feinada”, explica Peña, qui va convocar una primera reunió amb l’assistència d’una trententa de persones que van fer caminar la colla.

La majoria d’elles, gens habitual del món dels castells, van formar una pinya que encara és en peu deu anys més tard i que també va convèncer els veïns andorrans. “Quan vam començar no sabíem quina seria la resposta, perquè el caràcter dels andorrans és diferent, són gent de muntanya”, explica Peña, qui afegeix que “tothom ens accepta, tot i que tenim ‘haters’ que ens diuen que no som andorrans”. El 60% dels membres actuals procedeixen d’Andorra, així que els prejudicis i les crítiques semblen haver quedat, del tot, en un segon pla.

“Tenim ‘haters’ que ens diuen que no som andorrans”, bromeja el president de la colla, Juli Peña

El president de la colla afegeix que “els primers anys vam primer la seguretat, intentàvem consolidar la tradició castellera” i que “els castells han estat una manera perquè se sentin integrats al país”. Entre les fites més importants, destaquen els castells 3d6 i 5d6, el premi Andorrà de l’any el 2015 o convertir-se en la colla castellera més popular del 2015.

La pandèmia, però, va frenar el camí ascendent que vivia la colla i durant dos anys, el grup no va poder trobar-se. L’efecte va ser tan determinant que només una vintena de membres va mantenir-se a la colla i cinc anys més tard, han tornat a créixer, ara fins als 80. Juli Peña explica que estan vivint una situació comuna en moltes colles, el canvi d’hàbits: “han passat tres anys i encara notem la davallada, perquè ara hi ha la creença s’ha d’aprofitar millor els caps de setmana”. Tot i la manca del mateix compromís, la colla ha tornat a marcar-se objectius i no ha oblidat el desè aniversari.

El 2025, en el desè aniversari de la colla andorrana, és prevista una exposició fotogràfica i el redisseny del mocador

L’eclosió dels castells arreu també té lloc, en part, gràcies a la colla andorrana. Apadrinats pels Marrecs de Salt i els Xiquets del Serrallo, ells han apadrinat la colla castellera de la Cerdanya i la colla castellera de Toulousse. Aquest lligam, diu, té èxit “perquè els castells no estan limitats a un perfil en concret, necessitem persones de tot tipus i de totes les edats i això és el que atrau d’una colla castellera”.

Mirant cap al 2025 i a pocs dies de tancar l’any, el desè aniversari treu el cap en l’agenda dels andorrans. “Ens agradaria fer una exposició fotogràfica, redissenyar el mocador i oferir una bona actuació castellera”, diu Peña. Tot plegat, reivindicant la força del grup i la capacitat per superar els moments més grisos i amb l’objectiu d’arribar a la diada internacional que tindrà lloc a Berlin. “L’alçada dels castells és indiferent, però l’important és trobar-nos diferents camises, diferents països i que parlem català”, apunta, i rebla que a han començat a moure’s per fer pinya amb la resta de colles amb qui s’hi trobin.

Geperuts de París: aixecant castells amb la mirada posada en el desè aniversari