Maria José Martí, premi DonaTIC des de Nova York: “La intel·ligència artificial és ximpleta, però té molt potencial”

Maria José Martí Gil (Valderrobres, Terol, 1976) ha guanyat el premi DonaTIC 2024 en la categoria d’emprenedoria. Enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va marxar als Estats Units fa dues dècades i ha treballat en grans multinacionals com Accenture, American Express o Metlife, en diferents posicions. Establerta a Nova York, fa tres anys va fundar Zero Error, una companyia dedicada a millorar l’anàlisi de dades que incorpora la intel·ligència artificial. A Exterior.cat, Martí Gil parla del seu camí com a emprenedora, de les noves tecnologies i dels referents femenins.

Ha rebut el premi DonaTIC en la categoria d’emprenedora. S’esperava aquest reconeixement tres anys després de fundar Zero Error?
Quan vaig fundar Zero Error només tenia una idea escrita en un tros de paper i no sabia si funcionaria. Per això, m’he guiat molt per la idea de “fail fast”, tenir un pla i anar provant. Cada tres mesos hem anat fent proves i comprovant què funcionava i la presentació oficial la vam fer durant el Mobile World Congress 2024.

Així, aquest 2024 ha estat l’any d’enlairament de la companyia?
Sí, i ja veníem d’un camí anterior, però ser al Mobile World Congress va ser un trampolí.

Com valora que a Catalunya s’entreguin els premis DonaTIC?
Són iniciatives en la direcció correcta. Ens hauríem de preguntar per què les noies treuen millor nota que els nois i, així i tot, en les posicions executives hi ha més homes. Hi ha un moment en què perdem les dones, i en el món de la tecnologia encara passa més.

Per què passa?
Perquè hi ha moltes barreres mentals que ens posem nosaltres mateixes i penso que hem d’anar amb la mentalitat dels homes. Això passa per tu, però també compromet el teu entorn, que t’empenti i t’ajudin si tu no arribes. Per tant, anem en la direcció correcta, però crec que queda molta feina a fer, nosaltres som les ‘cheerleaders’ de les noies que vindran, que necessiten mentores i que no hi tallem les ales.

Vostè l’ha viscuda, la síndrome de la impostora?
Sempre! I quan tens fills, com és el meu cas, penses que ets mala mare perquè no pots assistir a les activitats on van ells. L’opció era fer una jornada partida, però el meu marit em va animar a seguir, a treure’m la pressió i a no renunciar.

“Ens hauríem de preguntar per què les noies treuen millor nota que els nois i, així i tot, en les posicions executives hi ha més homes”

Com ajuda a tenir referents femenines en aquest sector?
A mi em va ajudar a molt veure dones d’altres àmbits i, tenint clar que volia tenir fills, buscava dones referents amb família i que els seus marits també treballessin. Però en el món de la intel·ligència artificial, quantes dones CEO n’hi ha? Són molt poques i ens hem de preguntar per què passa.

I, així i tot, va decidir tirar endavant.
Sí, tot i que vaig haver de sentir quan em preguntaven si n’estava segura, tenint en compte que no era un noi blanc, jove i sorgit de Stanford. Però jo estic venent el meu producte i ells no, jo aporto la meva reputació i aquesta és la meva diferència. Encara som poques dones, però trenques més barreres a mesura que en veus.

Fa tres anys va fer el pas de deixar l’empresa on treballava i fundar Zero Error. Com es va cuinar, tot plegat?
Zero Error és l’eina que jo necessitava en les meves antigues feines. Jo havia de prendre decisions basades en dades i tenia un exèrcit de persones que es passava el dia netejant-les i comprovant què estava bé, un temps que no dedicava a prendre decisions amb aquestes dades. Quan m’arribaven a mi, havia de comprovar que estaven bé i, un cop el CEO les comprovava, sempre pregava perquè no se’ns hagués escapat res i estigués tot en ordre. Aleshores, vaig pensar que havia d’existir una millor manera per fer aquestes comprovacions, perquè es treballava igual que feia molts anys, i d’aquí va néixer la idea de Zero Error.

Va ser durant la pandèmia?
Sí, crec que va ser un temps per plantejar-nos què estàvem fent. Jo tenia el cuc a dins i vaig decidir que si no ho feia aleshores, ja no ho faria, així que va néixer Zero Error.

Amb quina missió treballen?
Volem buscar anomalies en les dades, sense que hàgim d’indicar al programari què està bé i què està malament.

Per què no ho fan?
Perquè això suposa posar-hi normes, i les normes es queden obsoletes al cap de poc temps. Les anomalies que Zero Error troba ens diran dues coses: per una banda, els errors. I de l’altra, les oportunitats de negoci que es generen. El punt fort és que incorporem la intel·ligència artificial en documents específics de l’anàlisi, perquè encara no és tan intel·ligent com per fer una anàlisi al complet.

“La nostra feina és que la IA s’utilitzi per a fer el bé”

Cal continuar entrenant la IA perquè pugui fer-ho?
Sí, sempre dic que la intel·ligència artificial és ximpleta, no és intel·ligent, però té molt potencial. Si féssim un paral·lelisme, la intel·ligència artificial seria com un analista amb molt de potencial, com un jove que té molta energia. Nosaltres dividim molt les tasques que pot fer la IA i provem què suposaria incorporar-la en altres tasques.

Entén la por que existeix al voltant de la IA?
Sí, i sobre això en parlo sovint amb en Xavier Sala-Martin. La intel·ligència artificial sap fer tasques, però no feines, i entenc la por que genera, perquè tots hem vist Terminator i mirem la torradora o el microones amb mals ulls (riu). La nostra feina és que la IA s’utilitzi per a fer el bé, mai li deixaria prendre decisions crítiques, i crec menys en la regulació i més en la responsabilitat de les persones. Les empreses tenen el risc reputacional i avui en dia la poden fer caure en un tres i no res, així que hem de pensar que les empreses estan formades per persones que no volen deixar perdre la seva reputació.

Treballen per a empreses o per a vostès mateixos?
Nosaltres som al núvol i som socis de Microsoft Azure i d’Snowflake, una base de dades analítica. Així, fem Business to Business, treballem per a empreses que tenen problemes de dades i les ajudem a posar solució als problemes que tenen.

El fet d’haver-te trobat amb els mateixos problemes que tenen les empreses, l’ajuda a dirigir Zero Error?
Totalment, i posaré un exemple. Entenc perfectament què passa quan es volen aplicar projectes, però els tècnics de l’empresa t’expliquen que encara s’estan aplicant els de fa tres anys, això suposa endarrerir-ho tot. Per tot plegat neix Zero Error, per ajudar les empreses i que tinguin resultats al cap de quatre setmanes, més o menys.

“Les dones d’avui som les ‘cheerleaders’ de les noies que vindran, no hi podem tallar les ales”

En què s’ha especialitzat durant la seva carrera?
Ha estat molt variat, perquè jo soc enginyera de formació, implementant sistemes tecnològics, però en les empreses on he treballat he dut a terme diferents rols. I això m’ha passat perquè als Estats Units valoren molt és que tinguis la capacitat de moure’t en diferents posicions dins l’empresa on treballes. De fet, a American Express m’hi animaven a fer-ho cada dos anys.

Aquesta és la principal diferència amb la manera de fer en les empreses catalanes o de l’estat?
Sí, perquè quan estudiàvem, ens etiquetaven com a ciències o lletres i això et compromet molt amb les decisions que vas prendre en el passat, quan decidies què volies estudiar. Als Estats Units, en canvi, estudies una carrera en concret, però al cap del dia has fet altres tasques, tot i que hi ha persones que se senten còmodes fent sempre el mateix.

Estan establerts a Nova York, però treballen més enllà de les seves fronteres?
Sí. Penso que el talent que tenim a Europa i en concret, a Catalunya, és impressionant, així que intento treballar amb els millors, estiguin on estiguin.

Fa 20 anys que viu als Estats Units. Es planteja tornar a casa?
La idea de fundar Zero Error també en la línia de poder treballar des d’on vulgui. Vull tenir flexibilitat per treballar dues setmanes a Valderrobles, si és necessari, tot i que passo la majoria del temps a Nova York.

Ferran Torras: l’artista català que decora parets, façanes i pinta en directe a la badia de San Francisco