El diputat del PP, Cristian Escribano, a l’hemicicle del Parlament [Foto: Maria Cerezuela / Exterior]
Cristian Escribano Ramírez (Barcelona, 1992) és diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del Partit Popular (PP) en la comissió de Unió Europea i Acció Exterior. Graduat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents entitats bancàries i ocupant llocs de responsabilitat. Viu a Mataró des de fa 30 anys. Actualment té una excedència laboral. En l’àmbit polític, és militant del PP des de 2010. Ara és regidor a l’Ajuntament de Mataró després de presentar-se com a cap de llista pel PP a les municipals de 2023. A Exterior.cat, Escribano traça el full de ruta del PP respecte a l’acció exterior catalana.
Aterra en la política des de Mataró. Què l’atrau implicar-se en política?
Des de ben jove vaig tenir inquietud política i el partit que millor representava a les meves conviccions era el Partit Popular. Amb 18 anys vaig fer-me militant i durant més d’una dècada vaig estar-hi col·laborant. El pas definitiu el vaig fer acceptant ser cap de llista del PP a l’Ajuntament de Mataró, i després de les eleccions municipals de 2023 vaig ser elegit regidor.
De regidor de Mataró a diputat al Parlament.
[Somriu] Ser diputat va ser totalment inesperat ja que ni els millors pronòstics ni les enquestes auguraven que el PP sumaria 11 diputats en la circumscripció de Barcelona. Jo era l’onzè de la llista! [riu] Sempre explico que jo vaig ser qui va sortir més ben parat de la campanada del PP en les darreres eleccions al Parlament.
Vostè és el portaveu del PP en la comissió de Unió Europea i Acció Exterior del Parlament. Té alguna motivació en l’àmbit internacional?
La Unió Europea sempre m’ha apassionat. A més, tinc una relació molt estreta amb la portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat. Per tot plegat, vaig tenir tot l’interès a exercir de portaveu aquesta legislatura i així ha sigut.
Com valora la gestió feta fins ara del conseller Jaume Duch al capdavant del departament de UE i Acció Exterior del govern?
Tot i que acostumo a ser molt crític amb el conseller Duch, té una gran experiència i coneixement del Parlament Europeu. Ara, com a conseller, té la possibilitat de posicionar Catalunya dins la Unió Europea, que torni a ser un motor econòmic i que tingui la rellevància que mereix. Si és així, tindrà tot el suport del PP. Així ho vaig deixar clar en la primera compareixença de Duch al Parlament on li vaig allargar la mà. Fins poc abans del seu nomenament, Duch tenia una posició sobre el procés independentista i l’oficialitat del català a Europa que s’assemblaven molt més a la posició que jo defenso des del PP que no pas les que defensa com a independent al govern del PSC.
Des del PP, com hauria de ser l’acció exterior catalana des del govern?
Tenim molt clar quines han de ser les competències que ha de tenir el govern de la Generalitat de Catalunya. No ha de fer política exterior sinó acció exterior deixant de banda les ideologies. Per això, el govern ha de tenir com a prioritats posicionar Catalunya com a regió puntera d’Europa, ja que venim d’una dècada d’ostracisme amb el procés, difondre la cultura i promocionar l’economia al món i protegir els catalans i catalanes que viuen a l’estranger. I, de retruc, fer-ho sempre de forma coordinada amb l’acció exterior del govern d’Espanya. Catalunya no pot anar per lliure.
“Per al PP l’oficialitat del català a Europa no és una prioritat”
Foto: Maria Cerezuela / Exterior
En una entrevista a Exterior.cat, l’eurodiputada socialista Laura Ballarín va assegurar que “l’acció exterior catalana tindrà més impacte si les delegacions van de bracet amb les ambaixades espanyoles”. Ho comparteix?
Sí, ho comparteixo. Les delegacions del govern de la Generalitat s’havien convertit en una eina més de la maquinària separatista i, sobretot, amb la missió d’internacionalitzar el procés d’independència de Catalunya. Això s’havia d’aturar. Com també s’havia d’aturar les campanyes de difamació contra Espanya a l’estranger. El conseller n’era conscient i va dir-me que així ho faria. Si actua així tindrà tot el suport del PP, li vull agrair.
Vostè i el seu partit són partidaris que el govern de Catalunya tingui delegacions a l’exterior?
Les delegacions catalanes han de complir lleialtat institucional amb Espanya i, al mateix temps, han de generar un retorn per a Catalunya. Els ciutadans han de saber què fan les delegacions amb els seus diners i en què repercuteixen. Per això, des del PP hem sol·licitat la compareixença de tots els delegats i delegades del Govern en la comissió d’Acció Exterior del Parlament, tot i que estic convençut que el PSC ho vetarà.
Són partidaris de tancar les delegacions?
Sí. Li diré més: sense conèixer de primera mà la informació detallada (ja que no ens l’han donada) de quins beneficis aporta a Catalunya la xarxa de delegacions, soc partidari de tancar totes les delegacions del Govern a l’exterior excepte la de Brussel·les. Ara mateix, és imprescindible tancar totes aquelles delegacions que no tenen una seu física. Especialment, d’aquells delegats que treballen des de Catalunya com si fossin en el país assignat. No hem d’oblidar que les delegacions a l’exterior han estat una menjadora de recursos econòmics molt gran.
Com ho justifica?
Li posaré un cas: l’exdelegat del Govern als Estats Units, Isidre Sala, va gastar diners públics per sufragar el cost de l’entrada de trobades d’ens d’àmbit internacional per poder accedir-hi. Com que a Catalunya no se l’havia convidada, ho feia així, i poder dir després, que havia assistit en la trobada com a delegat del govern.
“El govern no ha de fer política exterior sinó acció exterior deixant de banda les ideologies”
En la darrera comissió, el conseller Duch va presentar una de les grans estratègiques troncals de la legislatura: el Pla Brussel·les. Quina mirada hi posen des del PP?
El Pla Brussel·les no aporta res de nou, sinó que té una línia continuista amb els anteriors governs. És un pla que s’ha fet de forma unilateral i que els grups de l’oposició no hi hem pogut aportar absolutament res. Per tot plegat, penso que fracassarà, perquè no té prou suports. A més, hem sabut que la delegada del govern a Brussel·les, Ester Borràs, se li ha atorgat per decret un plus econòmic per equiparar-la a un rang superior de gairebé 30.000 euros anuals. Instem al conseller Duch que ens expliqui quins són els motius d’aquest increment salarial.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior
El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va assegurar fa uns mesos que “sempre que recorro al PP per l’oficialitat del català a Europa trobo silenci”. Per què s’oposen que el català (també, el gallec i l’euskera) sigui una llengua més reconeguda a les instàncies europees?
Perquè el català rebi l’oficialitat a Europa necessita el suport de tots els països, i això no passa. Hi ha altres països que també conviuen amb llengües regionals i tenen el mateix problema. Per al PP l’oficialitat del català a Europa no és una prioritat. Afegir-hi més llengües, és innecessari. Creiem que a Espanya hi ha una llengua comuna (el castellà) amb la qui tots ens hi entenem. Trobo una bajanada que al Congrés dels Diputats es pugui parlar en català, basc i gallec. En canvi, sí que hi ha una emergència molt més gran de defensar l’ús del català a Catalunya. Per això, hem de tornar a fer del català una llengua amable i que cohesioni, sense cap imposició.
Més de 300.000 catalans i catalanes tenen dret a vot a l’estranger. Així i tot, les dades de participació continuen sent molt inferiors a causa de les dificultats que es troben a l’hora d’exercir el seu dret a vot. Des del PP, quina solució ofereixen per enfortir la participació de la Catalunya Exterior?
Als catalans a l’estranger se’ls ha de poder garantir exercir el seu dret amb totes les garanties i totes les seves facilitats. Per això, tenim clar que és imprescindible treballar perquè els mecanismes de votació siguin més àgils per als catalans que viuen a l’estranger. Ara bé, no hem d’oblidar que la política no passa per al seu millor moment i l’abstenció és una realitat, també a Catalunya.
Aquests mecanismes de votació s’agilitzarien definitivament si Catalunya tingués una llei electoral pròpia. Des del PP serien partidaris que s’implementés?
Una llei electoral pròpia agilitzaria aquest procés de participació dels catalans a l’exterior, però hauríem d’assegurar-nos que, si es tira endavant, tingui el màxim consens possible de l’hemicicle. El PP, com a quarta força a Catalunya, hi té molt a dir. Hauria de ser una llei que deixés de banda tota ideologia possible.
“Una llei electoral pròpia agilitzaria el procés de participació dels catalans a l’exterior”
Actualment, hi ha més d’un centenar de casals i comunitats catalanes a l’estranger reconegudes pel govern. Vostès estan a favor que el govern doti econòmicament aquestes entitats?
Sí, per descomptat. Amb una condició: que deixin de banda la ideologia. Que nosaltres siguem molt bel·ligerants amb l’independentisme o la imposició de la llengua, podem resultar antipàtics i que sembli que hi estem en contra. I res més lluny de la realitat. Jo em sento orgullós de ser català i també de ser espanyol. Si algun cop tinc la responsabilitat de ser el conseller d’Acció Exterior d’un govern del PP reforçaria el suport a les comunitats a l’estranger perquè els catalans i catalanes continuïn connectats amb la cultura i la llengua. Com fan altres comunitats autònomes com Andalusia.
Des del PP repeteixen contínuament un missatge: que el govern de Salvador Illa està en mans del separatisme. Per què?
És evident. Qui va fer Illa president va ser Esquerra Republicana. Qui li està salvant la majoria de votacions al Parlament és Esquerra Republicana. Que el president Illa no hagi pogut presentar pressupostos és perquè no ha obtingut el suport d’Esquerra Republicana, i això que va prometre-ho. A més, l’actitud dels consellers i conselleres respecte a la gestió de l’anterior govern d’Esquerra és de passar-hi de puntetes no sigui que molestin els seus socis.
El PP ha passat de l’última a la quarta força política al Parlament. Vist amb perspectiva les darreres eleccions catalanes, quina lectura se n’ha fet d’aquest ascens escenificat en la figura d’Alejandro Fernández?
Els resultats electorals a Catalunya van suposar una dosi d’autoestima molt gran. Veníem d’uns temps molt dolents, encadenant derrotes electorals i havent perdut la confiança de l’electorat. Després d’un període d’autoreflexió, vam posar-hi solució. Esperàvem millorar resultats, però no a obtenir 15 diputats. Aquest resultat ens impulsa a treballar encara més. La feina que fa el PP al Parlament és molt rellevant perquè les idees que defensem són d’una part important de la població que també engloba a VOX.
La seva aspiració política passa per l’ajuntament de Mataró o per al Parlament de Catalunya?
Jo tinc un compromís amb els ciutadans de Mataró que em van escollir per a representar-los a l’ajuntament. Ho estic fent incidint en les polítiques del PSC que a Mataró no té majoria. I així és com els ciutadans em veuen útil, i aquesta és la meva prioritat. Ara bé, soc diputat al Parlament sense esperar-m’ho, i l’únic objectiu que tinc és fer molt bona feina aquesta legislatura per continuar exercint com a diputat una legislatura més.
Vostè és molt actiu a les xarxes socials, també a X. Té previst marxar-hi com estan fent polítics i institucions?
No! I soc molt crític. Si els polítics volen abandonar X des del seu compte personal, hi tenen tot el dret. Ara bé, que ajuntaments o consells comarcals (com és el cas del Maresme) abandonin X acaben sent un problema per la ciutadania. Qui pensi que a qui perjudiquen és a Elon Musk, s’equivoca. Qui en surt perjudicat són aquells ciutadans que s’informaven a través dels perfils de comptes institucionals a X i que els servia per conèixer ofertes de feina o informació de servei.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior
